• El pavelló va superar les 30.000 visites; la despesa total ha pujat a 250.000 euros

Vista general del pavelló andorrà, amb el ramat de cavalls dissecats de Balmaseda en primer terme, l'obra tridimensional de Bosque al fons, i el cubicle per a la projecció del videoart de Morrison a mà dreta Foto: ÀLEX TENA

En el món actual, on sembla que els comptables són els que manen, el contingut és un detall secundari, en ocasions molest, i res no té valor si no es pot quantificar, no ens hauria de sorprendre gaire –però ens sorprèn, que volen que els digui– que a l'hora de fer el balanç de la segona aventura andorrana a la Biennal de Venècia –ja saben, la fira d'art contemporani més important de la Via Làctia, amb el permís de Kassel i Sao Paulo– tant el ministre, com el comissari i els sotscomissaris, el curador i fins i tot –i vet aquí el més exòtic de tot– els mateixos artistes coincidissin ahir a destacar per sobre de tot la «repercussió internacional», l'«impacte mediàtic», l'«optimització dels recursos» i el «retorn» de la inversió realitzada en l'artefacte venecià. Una inversió –publicitària, segons sembla– que ha pujat ja que en parlem a 250.000 euros, 50.000 més del que s'havia pressupostat inicialment. I perdonin la comparació, però per moments semblava que el compareixent era el ministre Camps defensant el resultat d'aquella operació de màrqueting que va ser el Cirque du Soleil, i no Esteve i companyia recapitulant sobre un esdeveniment en primer lloc artístic. I en segon i en tercer lloc, també.

El ministre ho tenia clar, i a compte del «debat» –al sotscomissari Francesc Rodríguez no li acaba de fer el pes que es parli de «polèmica»: una llàstima, perquè res més saludable, artísticament parlant, que una bona polèmica– que va generar en el seu moment el ramat de cavalls dissecats de Balmaseda, ho va admetre sense embuts: «Se n'ha parlat més en aquests últims sis mesos [de la Biennal] que en els quatre anys anteriors». Així que oli en un llum. I visca el «debat». En aquest mateix sentit, es vantava legítimament del «salt qualitatiu» de la segona escapada veneciana i concloïa que «és la primera vegada en la llarga història d'Andorra que es parla de nosaltres en aquest àmbit [de l'art contemporani] en molts països del món».

Tot plegat, amb una participació «austera però digna i demostradament optimitzada», i des de la convicció que a Venècia «no s'hi pot anar amb menys diners». El comissari, el mateix: per a Henry Périer, Venècia constitueix «un formidable mitjà de promoció per a Andorra» –a compte dels més de 30.000 visitants, 30.247, exactament, que van desfilar pel pavelló andorrà, a la nappa 90 de l'Arsenale– i «no hi ha res millor que l'art perquè es parli d'un país, perquè l'art és el que queda». Ho va ratificar Samantha Bosque, per a qui la Biennal és una «excusa» per «donar a conèixer Andorra a través d'un altre canal, d'un canal tan poc habitual com ho és l'art». I ho va rematar Josep Maria Ubach, aquí en funcions de curador: «Si poguéssim comptabilitzar la repercussió en termes mediàtics que ha tingut la participació a la Biennal, estic segur que aquests 250.000 euros ens semblarien insignificants».

Ja que es tracta de xifres, de comptes, de números, anem als números: 30.247 visitants, majoritàriament vinculats al món de l'art i 12.000 dels quals «estudiants universitars», i no espontanis que s'hi deixaven caure per casualitat –com es veu que ocorria a San Samuele; 3.500 catàlegs en cinc idiomes; 3.000 passamans i 2.000 pòsters de grans dimensions, a banda de sengles intangibles ben tangibles com ho són la pàgina oficial de la Biennal, on Andorra apareix en primer lloc —però això, convindrà el lector, no és mèrit dels artistes ni del comissari ni del ministre, sinó de l'alfabet– i que ha rebut 1,3 milions d'entrades, i la presència destacada de les obres de Balmaseda i Bosque a la portada del catàleg oficial.

Balmaseda, a París / Tot plegat, ja s'ha dit, ha sortit per aquests pessic de 250.000 euros –el 5% del pressupost global del ministeri per al 2015, perquè se'n facin una idea– que s'han desglossat segons Esteve de la següent manera: 140.000 euros, per al lloguer de l'espai expositiu –aquests 700 metres quadrats de la nappa 90 de l'Arsenale, on es va recalar després que el bo del patriarca de Venècia canviés de criteri i es negués a cedir San Samuele primer i San Fantin després; la resta, fins arribar als 250.000 euros, s'han destinat a la producció estricta de les obres.

Però la segona aventura veneciana no es va acabar el 24 de novembre quan la Biennal va tancar la paradeta, no. Com és reglamentari, les obres de Balmaseda, Bosque i Fiona Morrison –Aparcat en la contemporaneïtat, Memòria oblidada i Dues passejades, respectivament– s'exposaran a casa: serà a partit de la primera quinzena de febrer però no al vestíbul del Consell General, com en la primera edició, sinó a la sala de Govern i per qüestions «tècniques»: exactament, per estalviar-se els 36.000 euros que requeria habilitar el rebedor del Consell, en la línia d'«austeritat» que preconitza el ministre. Després viatjaran a la Fabra i Coats de Barcelona, de la mà de la Fundació Ramon Llull i en una data encara per concretar. I com és lògic, els tres artistes ja s'estan buscant la vida pel seu compte per aprofitar l'embranzida.

El que més avançat ho té és Balmaseda, en converses molt avançades amb la galeria Baudoin Lebon de París per portar-hi a pasturar el seu ramat de bestioles; Morrison també comença a treure rèdits de l'escapadeta veneciana: «He estat recentment a Chicago i Nova York i he de dir que no és el mateix presentar-t'hi a pèl que fer-ho amb el catàleg oficial de la Biennal sota el braç: ara et reben i t'escolten. El que toca és fer propostes, i segur que alguna s'acaba concretant». Pel que fa a les obres, que queden segons sembla en propietat del ministeri, Ubach va manifestar ahir l'esperança –més que la voluntat–que juntament amb les que procedeixen dels Tallers d'art, conservades pel que es veu a les dependències del ministeri. Vagin configurant l'embrió de la col·lecció d'art contemporani que ha de donar contingut i sentit al futur Museu Nacional: «Una de les missions importants del ministeri hauria de ser preservar una col·lecció d'art que deixi testimoni de la nostra societat, igual que el romànic i el barroc el donen de la seva».

Una visió que comparteixen segons sembla tant el comissari Périer –«A Andorra no hi ha només esglésies romàniques; també hi ha un grapat de formidables artistes contemporanis»– i el ministre Esteve: «És veritat que de moment no tenim l'embolcall, però una col·lecció no es fa en un dia i és el que hem d'anar creant a poc a poc, per quan canviï la conjuntura i ens puguem permetre un Museu Nacional». Com es veu, tots contents i satisfets. Si hi ha motius (o no) ho sabrem els que no ens hem escapat aquest estiu a Venècia a partir del febrer. El que està clar és que el 2015 tornarem a la Biennal. Tan clar que el ministeri ha reservat una partida de 95.000 euros al pressupost del curs que ve destinada el lloguer de l'espai expositiu, que no és segur que torni a ser l'Arsenale, un pelet massa gran –700 metres quadrats– per a les nostres necessitats, opina Ubach, i amb problemes d'accessibilitat –només s'hi pot arribar en vaporetto– que cal esperar que l'organització solucioni.

Qui també repetirà és el comissari Périer, a qui el ministre va oferir ahir mateix de renovar –«I no s'hi ha negat», diu Esteve. Insisteix Périer que entre la vintena d'artistes que es van presentar al concurs n'hi ha «tres o quatre» que podien haver anat a Venècia perfectament, i considera per tant que encara hi ha un recorregut per fer. La pròxima edició començarà a rodar a començament del 2014, amb la convocatòria del concurs i l'objectiu que els seleccionats, el setembre que ve, tinguin l'obra acabada a finals d'any. Amb una promesa d'Esteve: «No m'he posat mai en criteris artístics, i mai no m'hi posaré; no vaig rebre pressions ni suggeriments per exposar o deixar d'exposar una obra [es referia a la instal·lació de Balmaseda], i per descomptat, abans de censurar-ne una, canviaria d'espai expositiu». Paraula de ministre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.