• Els afectats pel pas de la xarxa elèctrica anuncien nous talls a la carretera N-260 i no descarten la via judicial

El tall a l'alçada de la rotonda de Montferrer per mostrar el rebuig a la línia elèctrica Adrall-Andorra, ahir Foto: EL PERIÒDIC

Una seixantena de persones van tallar ahir a les cinc en punt de la tarda el trànsit de l'N-260, a la rotonda de Montferrer, per mostrar el seu rebuig a la línia d'alta tensió que el Govern espanyol vol construir entre Adrall i Andorra l'any vinent. L'acció va causar cues de fins a 9 quilòmetres. La manifestació va ser organitzada per la plataforma d'afectats, que paral·lelament ha reunit ja 440 al·legacions en contra del projecte. Però les reivindicacions no s'acaben aquí: la setmana vinent la plataforma tornarà a tallar el trànsit el mateix dia a la mateixa hora, acció que aniran repetint fins que se'ls tingui en compte. Paral·lelament, ja estan sent supervisats per un advocat i no descarten la via judicial.

«No és que no vulguem que es faci aquesta línia, el que volem és que es modifiqui el traçat», va exposar ahir Lluís Mera, un dels afectats per aquesta línia de 220.000 volts, a càrrec de Red Eléctrica de España i que ha de permetre a Andorra doblar la potència de la seva xarxa elèctrica. El cost ascendeix a 4,3 milions d'euros i està previst que les obres s'iniciïn l'any vinent.

La línia passa pels municipis de Ribera d'Urgellet, Montferrer i Castellbò, la Seu d'Urgell i Valls de Valira, i afecta zona de conreus. Els afectats asseguren que la construcció de torres de 45 metres d'alçada per sis m2 d'ample farà els seus terrenys impracticables per a ser conreats. A més, les indemnitzacions promeses des del Govern central, de 1.000 euros pels propietaris de terrenys on passin cables, i de 5.000-6.000 euros pels afectats per les torres, «són una misèria» pel perjudici que els representa. També hi ha d'altres trams del recorregut que s'han fet «sense pensar», «perquè és fàcil des de Madrid traçar una línia recta». Per exemple, el projecte preveu que la línia passi pel mig del càmping de la Farga de Moles. I passa «per sobre» les instal·lacions de l'aeroport de la Seu d'Urgell.

També han mostrat el seu desacord amb el projecte els alcaldes dels municipis, a excepció del de Valls de Valira, Ricard Mateu. El passat divendres l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, va informar que presentaran esmenes al projecte i que «s'utilitzaran tots els recursos legals pertinents per conèixer a fons la documentació concreta i com afectarà la iniciativa al municipi i la comarca». Batalla va afegir que entenen que les connexions elèctriques «han de passar per algun lloc, i que el projecte no és assimilable a una proposta de molt alta tensió, però reclamem el mínim impacte».

Per la seva part, la Generalitat, que dóna suport als afectats, ha encarregat un estudi d'afectació de la línia.

Projecte silenciat / Segons va assegurar Mera, «tenim assumit que fer-se es farà, perquè és un projecte que ve interposat pel Govern». Però lamenten que s'hagi «silenciat» fins ara, a pocs mesos d'iniciar-se les obres ja que la voluntat és que entri en funcionament el 2015. Demanen, almenys, que se'ls escolti i que «es corregeixi» el traçat, ja que tenint en compte el cost són conscients que demanar el seu soterrament és tasca complicada.

En qualsevol cas, Mera va voler deixar clar que amb les seves accions reivindicatives el que volen «no és que Andorra es vegi afectada, sinó que la línia tingui la mínima afectació al territori i que la gent tingui les seves compensacions justes».

Per a més informació consulti l'edició en paper.