• L'ADI i la infraestructura turística del milió, alguns dels punts més polèmics
• El grup demòcrata prepara un text per limitar l'endeutament de l'Estat al 50% del PIB

El cap de Govern, Toni Martí, i Daniel Armengol, conversen ahir abans del debat Foto: TONY LARA

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ho va reconèixer: «estem en un 95% d'acord». Ho va dir en referència al discurs pronunciat pel president suplent del grup demòcrata, Daniel Armengol, que no es va estar de criticar i fer tocs d'alerta al Govern en general i a determinats membres en concret. El president del grup parlamentari mixt, Jaume Bartumeu, també hi coincidia. Un dels temes estrella va ser l'ADI, com també ho van ser les inversions, i en concret, el milió d'euros per a una infraestructura turística encara a determinar. Però no només van coincidir en crítiques, també en elogis. Tothom va coincidir en felicitar els esforços per contenir la despesa corrent, per exemple.

Després de qualificar el pressupost per al 2014 de «realista», el president suplent dels demòcrates va començar a desgranar el pressupost etzibant algunes crítiques i tocs d'alerta al Govern. Així per exemple: «a l'ADI se li ha de donar un gir marcat i definitiu [...] hauria de ser la catifa vermella dels inversors, tant dels d'aquí com dels de fora que vulguin venir», va exposar posant en dubte les actuals funcions, i apostant perquè sigui, alhora, «l'òrgan supervisor per excel·lència de tots aquells crèdits preferents». Des de la banqueta socialdemòcrata, Rios no es va estar d'assegurar que «el Govern únicament es limita a afegir recursos econòmics a la secretaria d'Estat de Diversificació Econòmica i a l'ADI, dos ens que fins al moment s'estan demostrant totalment ineficaços en la consecució de l'objectiu de l'obertura econòmica». I encara més, va qualificar la societat de «fiasco». En aquest punt, el ministre responsable del Pressupost, Jordi Cinca, va sortir a defensar l'ens: «no és només un punt per informar i acompanyar inversions», també està coordinant els clústers de la iniciativa Actua, fent expedicions per donar a conèixer la nova situació andorrana...

Però la crítica que dirigia Armengol anava pel cas Ordino Studios, i per això demanava que l'ADI servís per vetllar els crèdits preferents que atorga el Govern: uns programes «del tot imprescindibles» però «no es tracta de finançar o avalar i desentendre's del suport públic fins que salta alguna alarma». En aquest sentit afegia: «suposem que en el marc de la propera compareixença pública dels dos ministres podran aprofundir en la qüestió, però el nostre grup té l'obligació de ressaltar que el Govern preveu dos milions d'euros en aquest projecte de pressupost per fer front a possibles crèdits fallits del programa».

MÉS TRANSPARÈNCIA / Lligat a la necessitat d'un major control i una major transparència del que passa amb els diners públics, el segon tema estrella del debat de totalitat del pressupost va ser el ja famós milió d'euros per a una infraestructura turística que serveixi d'atractiu. Aquí el més punyent va ser el membre de Socialdemocràcia i Progrés i president del grup mixt, Jaume Bartumeu, que considera «una burla» que es demani al Consell General aprovar tal partida sense més explicació, és «una violació al dret pressupostari». Rios també va coincidir que no es podia acceptar tal proposta i va apuntar que «si és el casino, diguin-ho». En aquest punt, Cinca va informar que el Ministeri de Turisme està treballant en diverses opcions, que hi ha diverses infraestructures damunt la taula i que s'està estudiant quina és «la més indicada». La decisió es prendrà durant el primer trimestre del 2014 i si al final no es tira endavant cap infraestructura turística, aquests diners no es tocaran.

Continuant amb la necessitat de transparència, concurrència i publicitat, Armengol va anunciar algunes esmenes al pressupost, però al seu parer, «cal donar un impuls definitiu» i «començar a revisar la llei de contractació pública per donar més efectivitat i més control a les adjudicacions de les societats públiques». En aquest sentit, va recordar al Govern el compromís de presentar una llei de gestió dels fons de la CASS. Cinca va respondre que «en les properes setmanes estarem en disposició de presentar-lo», i va explicar que el text recull les millores introduïdes en aquest camp els darrers anys, i que han permès que la gestió «hagi millorat moltíssim». Així mateix, el ministre de Finances va exposar que el 2012 «per primera vegada» s'ha fet un control pressupostari de les parapúbliques.

Un altre tema que va generar debat va ser el de les infraestructures. Pels socialdemòcrates, aquestes inversions no són les adequades i caldria redirigir-les a obres que aportin un major valor afegit. Des del Govern es va defensar que malgrat tot, no s'arriba a la inversió mínima per mantenir uns estàndards «elementals». Així mateix, Cinca va defensar que les obres previstes prioritzen la seguretat de les persones, doncs protegeixen de la caiguda de blocs rocosos, allaus, inundacions,... I que també s'inclouen infraestructures educatives, per exemple.

LA VOLATILITAT DELS NÚMEROS / Tots els actors del debat de totalitat van coincidir en assenyalar la dificultat de fer una previsió d'ingressos, sobretot tenint en compte la situació de crisi i que el marc fiscal encara és jove. De fet, Cinca va reconèixer que fent els càlculs pels diferents impostos s'havien equivocat i que ara l'important és rectificar. Així, ben aviat s'entrarà una modificació de l'IGI incloent el canvi per tal de recuperar els ingressos provinents per aquest aspecte de la banca.

Més enllà, Cinca també va reconèixer que al final als números els fas dir el que vols. Ho va dir perquè Bartumeu reclamava que el pressupost es comparés amb la liquidació del darrer exercici tancat, és a dir, de l'any 2012 i amb la previsió de liquidació de l'exercici corrent en comptes de comparar-ho amb el pressupost anterior. Amb aquests jocs de números, Bartumeu va assegurar que la inversió real cau un 30% en el pressupost 2014, comparant-la amb el pressupost modificat del 2013.

Un altre aspecte que tots van assenyalar com a preocupant és el nivell del deute i els continus dèficits, sobretot a nivell d'Estat, sumant els dels comuns. En aquest sentit, Armengol va anunciar que el grup de demòcrates està «ultimant» una proposició de llei «de sostenibilitat financera i d'estabilitat pressupostària», per la qual es fixarà el «sostre d'endeutament de tot l'Estat al 50% del PIB, preveurà també dèficits màxims en tots els pressupostos públics en el decurs d'un mandat del 0,5%», i dictarà «clares responsabilitats cap als gestors i cap als polítics quan s'escaigui».

Per a més informació consulti l'edició en paper.