• Andorra ha guanyat 225 hectàrees d'espai edificat la darrera dècada, el que representa un increment de prop del 30%
• Respecte a la cartografia del 2002, també creix l'àrea forestal; i l'espai de pistes d'esquí i camps de golf

Els llacs de Tristaina Foto: ÀLEX LARA

Només a vista d'ocell es pot apreciar amb tot detall l'orografia andorrana i les seves particularitats mediambientals. Un espai petit però ric en diversitat d'hàbitats, 175 en concret, segons la classificació Corine (Coordinació per la informació del medi natural d'Europa) creada a principis dels anys 90 per la Unió Europea. Però aquestes particularitats varien amb el pas dels anys, es desgasten, s'amplien o s'empetiteixen segons l'evolució climàtica i l'acció de l'ésser humà. És per aquest motiu que el Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra (Cenma) va decidir actualitzar el fins ara únic mapa d'hàbitats d'Andorra, que datava del 2003 però que va ser elaborat segons fotografies aèries fetes el 1995. Aquesta renovació, que ha comptat amb la col·laboració del Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona, va ser presentada ahir i ja es pot consultar a la web de cartografia del Cenma (www.sigma.ad).

El resultat és «una cartografia que no pretén fer conclusions, sinó donar eines perquè se'n facin», va explicar ahir Jordi Carreras, professor i expert en botànica de la UB. És a dir, està pensada «tant per calcular què ha passat a una zona urbana com per aquell que vol anar a buscar gerds per fer melmelada i vol saber on hi ha més possibilitat de trobar-ne», va exposar Carreras.

En qualsevol cas, sí que es van plantejar ahir algunes conclusions, tenint en compte la comparativa entre el mapa del 2003 i el del 2013. Per exemple, com han augmentat els hàbitats de prats i de boscos, els quals «s'han estès i s'han densificat», en bona part perquè s'ha deixat de tallar l'àrea forestal com es feia al segle anterior.

També és destacat l'anàlisi de l'evolució de la superfície urbana i industrial, és a dir, zones amb nuclis de població densos. Al 2002 es van comptabilitzar 76 hàbitats d'aquestes característiques, que han passat a ser 99 al mapa ahir presentat. O el que és el mateix, hi ha 225 hectàrees més de zona urbana (que equival a 225 camps de futbol aproximadament), el que representa un increment del 30% en relació a fa deu anys. L'augment és més pronunciat que el que s'ha produït a una zona veïna, Catalunya, va assegurar el professor de la UB.

En qualsevol cas, va voler recordar Carreras, Andorra és un país que per la seva orografia està poc massificat. Aquest hàbitat urbà correspon només al 2,1% del total de la superfície que configura el Principat.

Una altra dada interessant que es pot extreure de la comparativa entre un i altre mapa d'hàbitats, i també relacionada amb l'acció humana, és l'augment de la superfície d'àrees revegetades, per destinar-hi pistes d'esquí o camps de golf. S'ha passat de les 357 hectàrees a les 529. Finalment, també destaca l'augment d'àrees de conreus abandonats: han crescut en 25 hectàrees.

Pel que fa a l'hàbitat més comú dins la superfície andorrana, correspon al de pinedes de pi negre, generalment amb abarset o neret. Hi ha actualment 5.267 hectàrees d'aquestes característiques.

Una orografia complicada

Tal i com va explicar Carreras, el principal problema que es van trobar per actualitzar el mapa va ser el complicat terreny que presenta Andorra, «molt accidentat», sobretot durant el treball de camp, fet aquest estiu. També va costar treballar amb aquelles zones «tocades però poc tocades», com un prat de pastura on no es pastura, o un prat de dall que no es dalla, i que són difícils de classificar. És el que els experts anomenen vegetació de trànsit.

Per la seva part, el geògraf del Cenma, Roger Caritg, va explicar que el treball ha estat més detallat perquè la resolució de les fotografies fetes l'any passat és el doble respecte a les realitzades al 1995.

Per a elaborar aquest mapa, «s'ha partit de l'antic», actualitzant-se a partir de les fotos aèries fetes l'any passat en format convencional i en format infraroig, aquest darrer permetent concretar millor les zones amb vegetació, va explicar Caritg.

Tenint les eines a l'abast i actualitzades, ara és tasca dels ciutadans comparar, opinar i definir quines són les particularitats del paisatge andorrà. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.