PUBLICITAT

Les Carmencitas d'Antonio López es queden tot el Nadal

  • El ministeri neteja el ?piercing' de la peça del passeig d'Arnaldeta
EL PERIÒDIC
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
La Carmen dormida del Prat del Roure, neta Foto: MÀXIMUS

Ni 24 hores li va durar a la Carmen dormida del passeig d'Arnaldeta d'Escaldes el piercing que el grafiter de torn li va engiponar dilluns amb nocturnitat i traïdoria al bronze monumental d'Antonio López. Com era d'esperar, el servei de Patrimoni va reaccionar amb celeritat i l'endemà mateix, a segona hora, la pintadeta ja era història. En queden rastres, és clar, així com del cor que algun enamorat sense gaire sensibilitat artística va plantificar un dia a la closca de Carmen, i la bava blava que li regalima per la barbeta. Però ara no ens posarem llepafils i –és ben sabut– no es pot tenir tot. El cas és que la peça torna a lluir més o menys neta i estupenda, a punt perquè en una data pròxima la traslladin a Coprínceps per fer-li companyia a la Carmen desperta, ara que el comú ja ha acabat el lífting que li ha practica a la plaça, i que fonts del departament de Promoció cultural van avançar ahir que «molt probablement» les dues obres passaran el Nadal a Escaldes, sempre que la propietat –la lleidatana fundació Soriguer– no s'hi acabi repensant. Tampoc no hi ha data prevista perquè els dos bronzes de l'artista castellà tornin a casa seva, així que si tot surt segons els plans, les Carmencitas s'hauran passat prop de mig any entre nosaltres, l'últim trimestre amb el colofó de l'exposició d'escultura en petit format que fins al 30 de novembre va acollir la sala de Govern.

Pel que fa als bronzes, les peces fan 3,20 metres d'alçada i pesen prop de 800 quilos, daten del 2008 i formen part de la sèrie de tres jocs –un és propietat del museu de Belles arts de Boston; un altre, de la galeria Marlborough, i el tercer, el nostre, de la fundació Soriguer– amb què Antonio López va debutar en l'escultura pública. Després en van venir altres i de més col·lossals –la Dona de Coslada frega els sismetres– però les Carmencitas van ser l'origen de tot, i segons deia el juny la seva filla María –la tieta de Carmen, per entendre'ns– l'artista «té un especial interès en la dimensió social i pública de la seva obra, i s'hi va estrenar amb aquesta sèrie arran de l'encàrrec del ministeri de Foment espanyol per a l'estació d'Atocha de Madrid».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT