PUBLICITAT

Hachette publica el facsímil de l''Andorre' de Chevalier

  • L'opuscle s'afegeix als altres quatre títols de la BNF reediats aquest any
EL PERIÒDIC
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Foto: EL PERIÒDIC

A principis de curs i des d'aquest mateix racó de diari els parlàvem de l'estupenda iniciaitva de la Bibliothèque Nationale de France, que amb la complicitat d'Hachette ha reeditat un grapat de facsímils andorrans dels fons oceànics de la institució i que, d'altra banda, ja es podien –i es poden– consultar en línia a través de Gallica, l'aparador virtual de la BNF. Als quatre primers volums –Histoire d'Ax et de la vallée d'Andorre, de Castillon (1851); Le val d'Andorre, de Berthet (1878); Au val d'Andorre, de Sutter-Laumann (1888), i Deux parisiens dans la Val d'Andorre, de Gratiot (1890)– cal que hi afegim ara ,com un regal de Nadal, La République d'Andorre, de Michel Chevalier (Llemotges, 1806-Lodève, 1879), enginyer, polític i economista, una mena d'arbitrista –il·lustrat i a la francesa, això sí– que entre d'altres dèries va impulsar la primera societat que pretenia obrir un túnel sota el canal de la Mànega. I estem parlant del 1880. Però si surt avui aquí és per aquest opuscle d'una vintena escassa de pàgines publicat el 1848 subtitulat –atenció– d'Une république séculaire, hereuse et stable depuis Charlemagne jusqu'à nos jours, que constitueix el clàssic breviari amb el sistema polític, institucional i jurisdiccional del nostre racó de món. Ignorem si va conèixer aquesta república secular de primera mà o –més probablement– parlava d'oïdes, però el cas és que recull tots els tòpics – «Voilà donc une république de pasteurs où tout est invariable»– però que en canvi mostra en altres aspectes una notable (i vigent) perspicàcia, com ara quan sosté que «les chef de famille notables étant peu nombreux, ces charges roulent constamment entre un petit nombre d'hommes». Ja ho saben: en paper, a la llibreria; però se'l poden descarregar directament des de www.hachettebnf.fr.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT