Implicat L'exprofessional parla de ciclisme, de la Vuelta, de les muntanyes del país i del futur. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Abraham Olano (1970, Anoeta), exciclista professional i ara director tècnic de la Vuelta a Espanya, coneix Andorra perquè li agrada i perquè hi ha estat nombroses vegades en competició. Ell no era un escalador nat i per això patia a ascensions com ara Arcalís, els Cortals, la Comella o Pal, on acaba l'11a etapa de la Vuelta a Espanya 2010. A la zona de meta, l'excampió del món de ruta el 1995 i de contrarellotge el 1998, i de la Vuelta del 1998, després de gravar un reportatge per a TVE1 parla amb EL PERIÒDIC de ciclisme, d'Andorra i de la seva nova feina vinculada a aquesta cursa.

--Ha tornat a pujar a Pal en bicicleta després de molts anys. ¿S'ha fet dur?

-- És un port dur, i en la Vuelta decisiu, que farà molt de mal i que serà important, perquè serà la primera pujada d'alta muntanya d'aquesta Vuelta a Espanya.

--Amb tot, no és una etapa dura.

--No ho és, no. La seva duresa la posaran els corredors, perquè vindran amb molta por d'atacar, perquè és la primera etapa amb final en alçada. Això significa que molts, tot i que es trobin bé, es mouran molt tard, excepte possiblement els Schleck, que vindran a jugar-se-la perquè al Tour Frank va caure i no els va sortir bé la cursa, i aquí han de fer-ho bé per salvar la temporada. Apostaran per la Vuelta i hauran d'agafar temps en la muntanya, perquè després saben que en la contrarellotge possiblement els hi trauran temps.

--No hi ha etapes amb excessiva duresa. Per exemple, la Vuelta arriba als llacs de Covadonga, però abans és tot pla.

--Són dures les arribades, però no té un recorregut dur. Crec que les etapes clau seran la de Cotobello i la de la Sierra de Madrid. Aquesta sobretot per la por dels últims tres quilòmetres, que són infernals, i s'ha de tenir en compte que abans s'haurà pujat Navacerrada i serà enllaçar ports, la qual cosa sí que farà molt de mal.

--La Vuelta torna al Principat i això significa publicitat per a Andorra. ¿Això causa algun problema amb altres estacions espanyoles dels Pirineus?

--No, en absolut. La Vuelta va allà on se la requereix. Aquest any som a Pal i l'any que ve podem ser a un altre lloc. Crec que el més important és que se'ns sol.liciti, senyal que és interessant per les estacions, perquè l'època d'estiu potser no és tan brillant com la d'hivern, i una fórmula és que vinguin els cicloturistes, perquè ells volen pujar allà on ho fan també els professionals.

--Venir a Andorra sembla atractiu per la Vuelta. ¿És una aposta de futur o depèn exclusivament del Govern?

--Depèn del Govern i del recorregut de la Vuelta. Hem de tenir present que ens agrada passar per gran part del país, i això significa que el nord és al nord i que el sud és al sud. Són molts quilòmetres els que s'han de fer d'una punta a l'altre del país. Cada any no es pot venir, però sí que ens agrada venir a Andorra, perquè és un plat que motiva l'afició, ja que sempre dóna espectacle. Encara que a la millor la gent no hi pot ser present, perquè és un dia entre setmana. Tot i això, per la televisió sí que es podrà seguir.

--Analitzada aquesta ascensió a Pal i amb els seus anys d'experiència a sobre, ¿quina creu que serà la zona més complicada per als corredors?

El pas per Pal és dur, però també s'ha de pensar que l'altitud sempre influeix, i a partir dels 1.700 hi ha una davallada; moltes vegades la duresa no és per falta de força, sinó per entrar en aquesta zona d'altitud on els escaladors, en tenir molt menys consum d'oxigen, deixen enrere la resta de corredors.

--¿Quantes vegades ha pujat a Pal?

--Unes quantes, no ho recordo.

--¿Em podria dir el port d'Andorra que més recordi?

--La Comella a la Volta a Catalunya, una pujada a pilota aturada, es feia duríssim. Era un port en què anaven molt bé Lale Cubino i Gastón, que va guanyar dues o tres vegades aquí a Andorra, però ells eren d'una altra generació.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.