• El Govern adjudica la redacció dels tres projectes per 38.450 ?

El colomer i la capella de Casa Rossell, en primer terme Foto: TONY LARA

Ho dèiem aquí mateix dies enrera: coincidint amb la rebel·lió dels comuns, que han tirat pel dret i redactat pel seu compte una proposta de modificació de la llei del Patrimoni que aigualeix fins a límits quasi vergonyants les competències del ministeri de Cultura en matèria d'entorns de protecció, al ministre Albert Esteve li ha entrat una pressa mai fins ara vista, amb set entorns en curs –els de Sant Esteve de Bixessarri, Sant Serni de Nagol i la parroquial de Sant Julià, a Sant Julià de Lòria; els de Sant Marc i Santa Maria, Santa Eulàlia i el conjunt arquitectònic de les Bons, a Encamp; i el de Sant Martí de la Cortinada, a Ordino– que el Govern pretén aprovar abans que acabi la legislatura i tres més que s'hi van afegir ahir. El Consell de ministres va adjudicar per un valor conjunt de 38.450 euros la redacció dels entorns de Casa Rossell, Casa d'Areny-Plandolit i Sant Corneli, a Ordino –a l'arquitecte Félix Vicente–; el de Sant Iscle i Santa Victòria, la parroquial de la Massana –al també arquitecte Enric Dilmé–, i el de Sant Serni de Llorts –a l'empresa Taitsa.

Si tenim en compte que, segons el ministre Esteve, hi ha una vintena d'entorns més «en diferents estadis d'execució», resulta que el departament en té ara mateix sobre la taula una trentena ben bona. Una xifra realment astronòmica des de qualsevol punt de vista, perquè des de l'entrada en vigor de la llei del Patrimoni, el 2003, només s'han aprovat nou entorns. I això, malgrat la previsió legislativa que la seixantena de monuments declarats Béns d'interès cultural tinguessin el seu entorn en el termini de dos anys. Allò era a totes llums un brindis al sol que quedava, com s'ha demostrat, molt lluny de l'abast del ministeri. Però la lentitud proverbial amb què s'ha anat resolent –és un dir– la qüestió dels entorns i la previsió legislativa que, mentre no s'aprovin els entorns definitius, els BIC queden protegits per un entorn cautelar de 100 metres al voltant del monument, ha provocat finalment la rebel·lió dels comuns, que van encarregar la redacció d'una proposició per modificar la llei a esquenes del ministeri i en què pretenen, ras i curt, reduir de 100 a 20 metres el perímetre cautelar dels entorns, imposar un informe previ del comú afectat com a requisit previ a la inclusió d'un bé immoble a la llista de BIC, i deixar a l'arbitri dels comuns la incorporació als plans urbanístics dels criteris establerts pel ministeri al decret de declaració del mateix BIC.

El ministre –i l'oposició comunal– ja va alçar la veu contra unes pretensions que considera exorbitants i que invadeixen les competència de l'executiu – «No pot ser que en aquesta matèria el Govern proposi i els comuns disposin... Les normes han de ser les mateixes per a tots»– i va advertir que l'entrada a tràmit parlamentari de la proposició retardaria l'¡aprovació dels entorns en curs. El cas, però, és que els comuns estan farts de perdre, diuen ,els ingressos procedents de permisos d'obres que han hagut de denegar per culpa de la llei vigent, i que quatre d'ells ja han aprovat el text alternatiu. No hi ha acord a la vista.

Per a més informació consulti l'edició en paper.