• Els nous Petits Cantors s'estrenen diumenge al concert de Nadal

La presidenta de Mans Unides, Meritxell Farrero, i la directora dels Petits Cantors, ahir en la presentació del concert Foto: TONY LARA

Tres anys després de l'afer Metayer, que es va endur per davant el Cor Nacional –segur que ho recorden: va ser la primera gran ensopegada del govern Bartumeu– tornen els Petits Cantors d'Andorra. I com fins al 2010, sota la tutel·la del ministeri de Cultura, gràcies al conveni de patrocini firmat al setembre. Serà diumenge, en el tradicional concert de Nadal a Sant Esteve, que aquest any recaptarà fons en benefici de Mans Unides, amb un programa consagrat a la nadala, com és reglamentari en aquestes dates, i amb dues notables novetats: d'una banda, Catherine Metayer –que ha sobreviscut a totes les tempestes i continua com a directora artística de la formació– ha cuinat un espectacle teatralitzat, en què alguns dels cantaires es convertiran per un dia en actors; de l'altra, la nau central de Sant Esteve es tunejarà amb una escenografia que l'ha de convertir –diu Metayer– en una plaça major de pessebre, amb les seves casetes i la seva neu, per encabir-hi el lleu fil argumental de la vetllada, inspirada lliurement –i a petició dels seus pupils– en la infància de la mateixa directora. Per cert: hi cantaran conjuntament i durant tota la vetllada els cors de nenes i de nenes: en total una seixantena de cantaires. Un altra detall excepcional que justifica per la necessitat de mostrar que els Petits Cantors també tenen secció femenina.

Més enllà d'aquesta exòtica incursió teatral, la notícia és sens dubte el debut oficial del nou cor, que es dirà definitivament –ho havíem anunciat al setembre en aquest mateix racó de diari– Petits Cantors del Principat d'Andorra i que, com es veu, ha perdut pel camí dos dels cognoms que havia lluït al llarg dels seus 23 anys d'història: el Nacional amb què va néixer el 1991; i el Lliures amb què la formació es va refundar el 2010. Aquest últim, a instàncies del ministeri de Cultura, que –segons deia el juliol Carles Enseñat, president del cor– «no ho veia», això que es diguessin Lliures. Doncs Lliures fora i tan tranquils. Pel que fa al Nacional, cognom que l'agermanava amb l'ONCA i l'ENA, Metayer es mostrava ahir conciliadora: «No m'amoïna gens [que no dugui Nacional al nom] perquè ho porta implícit dient-se Cor dels Petits Cantors... del Principat d'Andorra; és una altra manera de dir el mateix».

Perquè la veritat és que, tot i la ruptura formal (i nomina) del 2010, el Cor Nacional, els Cantors Lliures i els Petits Cantors del Principat d'Andorra no deixen de ser la mateixa cosa. Ells són els que han mantingut la flama coral en el nostre racó de món, perquè l'ambiciós (i quimèric) projecte dissenyat pel ministeri per reflotar el Cor Nacional no va arribar ni a arrencar. Metayer, que hi és des del primer dia, sap millor que ningú el que ha costat arribar fins aquí i per això afirmava ahir sense manies que la fórmula adoptada –el conveni de patrocini amb el ministeri– és «garantia d'estabilitat», i que l'etapa que tot just comença diumenge és una oportunitat, diu, «de retornar la confiança que molta gent ha dipositat en mi; els vull demostrar que no es van equivocar, i tenint clar sempre que el més important de tot són els nens».

disc i gira en perspectiva / A més de l'aportació econòmica –aquests 65.000 euros en concepte de patrocini– el conveni amb el ministeri obliga el cor a presentar un calendari d'actuacions, un pla pedagògic i una auditoria anual. Pel que fa a l'agenda, la pròxima cita als escenaris locals es farà esperar fins al març o l'abril; el maig cantaran el Rèquiem de Mozart a la catedral de la Seu, en una vetllada que després de tres edicions ja s'ha institucionalitzat, i a principis de juliol emprendran la també habitual gira d'estiu, que aquest any els durà a Alsàcia i que culminarà al congrés internacional de cors de petits cantors que tindra lloc a París i que acabarà amb una cantada conjunta al peu de la Torre Eiffel. I és precisament per aprofitar el ganxo de la gira d'estiu que la directora vol gravar el primer disc de la nova era, que hauria d'estar llest per al juliol. Per cert, Metayer es mostrava ahir convençuda que amb el conveni el nou cor heretaria –o recuperaria, vaja– l'arxiu fotogràfic i discogràfic del Cor Nacional, que l'antic consorci s'havia negat a cedir amb la llei de protecció de dades a la mà.

Pel que fa al pla pedagògic, Enseñat havia insinuat la possibilitat que els cantors rebessin formació de solfeig a l'Intitut de música de la capital; una bona idea que quedarà aparcada al calaix per la inviablitat, diu Metayer, de coordinar l'agenda dels cantors. Així que de moment, res de solfeig; la tècnica la treballaran sobre la partitura, com fins ara. I arribem finalment a la qüestió econòmica. Sobre el paper, el cor s'ha de finançar a través de les quotes dels cantors i, sobretot, del patrocini; el cas és que de moment, l'únic que ha transcendit és el firmat amb el Govern. No s'han acabat de concretar –si més no, públicament– els que es pretenia lligar amb altres institucions públiques –amb els comuns, vaja, per dir-ho clarament– i també amb entitats privades –es va arribar a parlar de la implicació de Crèdit Andorrà. Metayer es va desentendre d'un aspecte que, diu, sobepassa les seves competències, que són «estrictament artístiques».

La cosa sembla definitivament encarrilada, per a satisfacció de totes les part. Fins i tot dels que ens ho mirem des de la barrera. I encara ho seria més si se superessin aquests tics que freguen el secretisme: tenint en compte que la nova formació rep una substanciosa aportació de diners públics, sembla legítim que el ciutadà es demani detalls com ara el pressupost global i els patrocinadors. I de fet, el cor hauria de ser el primer interessat a practicar una política de total transparència, precisament per evitar les suspicàcies. Però el que és indiscutible és que els Petits Cantors naveguen ja a tota vela, amb assajos diaris al Fener, la seu des de fa tres anys. Que tornem a tenir un cor, vaja, que és de tots. Com abans del 2010... però amb l'aportació pública reduïda a la meitat. Potser ens haguéssim pogut estalviar aquests tres anys d'interinitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.