• El ministeri trasllada a la rotonda de Prada Casadet ?4 portes', fins ara a la del Buda

Els operaris acaben d'instal·lar l'obra monumental de Roger Mas al nou emplaçament, ahir al matí Foto: TONY LARA

Amb el secretisme habitual, però a la vista de tothom, el ministeri d'Ordenament territorial –¿o és el de Cultura?– va procedir ahir a traslladar 4 portes, obra de Roger Mas que des del gener del 2007 vigila la rotonda de la recta del Buda, a l'avinguda de Salou de la capital, fins a la nova i flamant rotonda de Prada Casadet, uns centenars de metres més amunt. Una operació que encarna exactament, però en versió urbanística, l'estupenda i nostrada dita amb què hem titulat aquesta nota. És veritat que la recta del Buda és un lloc estrictament de pas, humilment suburbial i fabril, i sense encants particulars, i que la rotonda del pont Prada Casadet, un punt més cèntric i una de les cruïlles que vertebren el trànsit de la capital, sembla un emplaçament més lluït i, per tant, millor.

Així ho devien considerar els que manen a Ordenament territorial, que és el departament que el 2006 va convocar el concurs per embellir cinc de les noves rotondes que aleshores començaven a florir com bolets per les nostres carreteres. La cosa, com tots sabem, ha continuat fins avui, a un preu estàndard de 2,4 milions d'euros –que és el que ha costat la de Prada Casadet, es veu. Però aquesta és una altra qüestió. Segons els operaris que van practicar la mudança –durant tot el dia d'ahir va ser impossible contactar amb cap responsable del ministeri– es tractava d'una mena de prova pilot. Els tècnics havien de donar el vistiplau definitiu al nou emplaçament, comprovant que no interferís en la visibilitat dels conductors. Així que encara podria ser que 4 portes es desplacés cap a un costat –o cap a l'altre– o que fins i tot tornés a la recta del Buda. De moment, ahir a la tarda continuava al seu nou piset. Però ja ho veurem.

El cas és que 4 portes és una peça monumental realitzada en acer corten que fa quasi tres metres d'alçada que juga amb dues idees força: d'una banda, les quatre obertures simbolitzen els quatre punts cardinals que conflueixen en una rotonda; de l'altra, aquestes mateixes obertures evoquen els finestrals d'un campanar romànic, un dels elements més característics del nostre patrimoni arquitectònic. Finalment, el material enllaça ni que sigui pel color amb la tradició fargaire del país –i amb la Ruta del ferro. 4 portes, ja s'ha dit, forma part d'aquella dèria escultòrica que el 2006 li va entrar a Ordenament territorial. Al costat de la de Roger Mas, van ser seleccionades obres de Faust Campamà, Joan Canal, Jordi Casamajor i Nerea Aixàs. Aquestes dues últimes, per cert, amb una fortuna mñés aviat discutible: el Carro de Casamajor a les Arades ha hagut de bregar històricament amb la col·lecció de rètols que comú (lauredià) i ministeri li han anat entaforant; el Cub d'Aixàs a l'estació d'autobusos de la capital va ser objecte fa anys d'una pintada, i allí s'hi ha quedat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.