• El curs passat es van estrenar a Ordino, en lloc de la Simfònica del Vallès

Brotons rep la salutació de Claret, a l'últim concert de Cap d'Any Foto: ana

Toca estrényer-se el cinturó, ja se sap, així que el ministeri mira el fons d'armari, s'hi troba l'ONCA i la col·loca al concert de Cap d'Any. En lloc de la Simfònica del Vallès (OSV), que s'havia convertit en un clàssic de la diada, i per segon any consecutiu, després de l'experiment de l'any passat. Que va funcionar tan bé, que els patrons de l'ONCA han decidit repetir. I posats a repetir, repeteix també el director, el barceloní Salvador Brotons, que ja havia desfilat per l'Auditori Nacional quan estava al capdavant de l'OSV –entre el 1998 i el 2002– i que el 2012 va tornar com a director convidat. El que canvia, és clar, és el repertori, però conservant naturalment l'essència de la cita: els valsos i les polques de Johann Strauss (fill, ep). Ell serà el protagonista de la segona part de la vetllada, amb una col·lecció de peces que culminaran com mana la tradició amb el Vals de l'emperador i –ens hi juguem un peix– amb el reglamentari Danubi Blau. Abans, l'ONCA atacarà una primera part eclèctica amb l'obertura d'Elbarber de Sevilla de Rossini i sengles obres del mestre català Borgunyó i Garriga (L'aplec), i del georgià Aram Khatxaturua (Masquerade Suite). Les localitats, entre els 20 i els 40 euros, es poden adquirir a partir del 10 de desembre a l‘oficina de Turisme d'Ordino i a l'Oficina Nacional de la capital.

Pel que fa al concepte concert de Cap d'Any, el mateix Brotons –que actualment dirigeix la Vancouover Symphony i la Banda Municipal de Barcelona– admetia el desembre passat en aquest tros de diari que sí, que es tracta d'un repertori «populista», però a la vegada d'una qualitat «inqüestionable», que de fàcil «no en té res» perquè hi ha «molts canvis de tempo» i els valsos s'han de tocar «amb molta gràcia, molt lleuger, molt bonic i molt contrastat». Es mostrava a més convençut –i així ho va confirmar el públic– que l'ONCA superaria el repte de debutar amb el repertori de Cap d'Any, i s'avenia a comparar la vetllada de l'Auditori amb la cita televisiva de la Filharmònica de Viena, un altre clàssic de l'1 de gener al costat dels salts d'esquí de Garmish (i el reglamentari àpat familiar): «Per televisió és una cosa freda, distant; en viu té un impacte molt diferent. No hi ha parió perquè la música s'ha de sentir en directe: en resum, que el concert de l'Auditori serà millor».

Per a més informació consulti l'edició en paper.