El campus de l'IdA a Sant Julià. Foto: ÀLEX LARA

El setembre del 2014 o, molt més probablement, el febrer del 2015. Aquest és el calendari que s'ha marcat la directora del Centre d'estudis virtuals de la Universitat d'Andorra, Montserrat Casalprim, per estrenar la primera edició del màster en gestió cultural, aprovat la setmana passada pel consell de ministres i que a partir d'ara començarà a concretar els continguts i el professorat. L'únic que està clar és que s'oferirà en el format virtual que ja s'ha assajat amb els bàtxelors d'informàtica, administració d'empreses, dret i humanitats. Es tracta, segons la voluntariosa i redundant declaració de bones intencions del decret que aprova el màster, de «formar professionals qualificats en gestió i administració cultural, que puguin treballar en els àmbits públic i privat, tant gestionant projectes generals de desenvolupament de polítiques culturals com projectes més concrets vinculats als diferents sectors i indústries culturals». Entre les «capacitats específiques» que es pretén inculcar als alumnes, hi ha les de «concebre, dissenyar, planificar, desenvolupar, difondre i avaluar polítiques i projectes cultiurals», «identificar i emprendre noves oportunitats de negoci dins de l'àmbit cultural», «gestionar empreses, plataformes, accions i projectes culturals d'una manera sostenible», «desenvolupar projectes culturals de participació ciutadana» i «promoure el valor transofrmaxor de la cultura en la societat». Sobre el paper, no està malament. Una altra cosa és la capacitat dels «sectors i indústries» culturals locals d'absorvir els hipotètics titulats, tenint en compte que en aquest país els únics actors culturals de veritat són el Govern i els comuns, pel costat institucional, i dues fundacions, dues –la Julià Reig i la Valentí Claverol– amb una activitat pública fefaent i continuada. Potser el màster servirà per posar d'una vegada la gestió cultural en mans de professionals, i sigui dit sense ànim d'assenyalar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.