• Leiva llança una nadala participativa i prepara el segon disc a Madrid; el febrer a la botiga

Captura del videoclip promocional d'És Nadal a Andorra: el trobaran al Youtube, i s'hi quedaran enganxats Foto: EL PERIÒDIC

En tota la galàxia –i una mica més enllà– només hi ha una cosa més carregosa que el calendari de nus d'aquells més o menys artístics i amb coartada suposadament solidària en què a sobre acostumen a donar-nos gat per llebre i al final no es veu res de res: la nadala d'ocasió del solista o de la banda de torn, que aprofita que per aquestes dates alguns tenim les defenses baixes per col·locar-nos una ganga, habitualment un descart de l'últim disc.

Amb aquests antecedents, comprendrà el lector que un tremoli de pànic quan és Patxi Leiva, l'autor d'aquell tros de cançó amb vocació de hit que és Mi cabeza desordenada, qui s'apunta a la moda aquesta de la nadala dels pebrots. I que ens arrosseguem amb la reglamentària i saludable dosi d'escepticisme fins al Youtube per donar-li una oportunitat. Una de sola. I vet aquí que salta la sorpresa, cosa que tampoc ens hauria d'estranyar perquè estem parlant de l'autor de Mantis religiosa. És Nadal a Andorra només té dues pegues: el gènere, ja ho deuen haver intuït, i el títol, tan embafador com manen els cànons. Perquè es tracta d'una rumbeta senzilla, sí, sense pretensions de revolucionar la història de la música a cada acord, i amb una lletra –«Per Nadal cantarem nadales/ farem neules i torrons/ i els nens petits de casa/ faran cagar el tió/ a cop de bastó», diu la tornada– que no es descuida cap tòpic i que paga tots els peatges del gènere... D'acord, però també és un tema que s'allunya dels clixès musicals ensucrats de les nadales de tota la vida i que ho fa a més amb l'eficàcia marca de la casa: directa, optimista, tan enganxosa que amb una passada n'hi ha prou per quedar-s'hi penjat i donar-li al Replay. El de sempre, vaja, quan parlem d'un tema de Leiva.

És Nadal a Andorra pul·lula des d'ahir pel Youtube, ja ho hem dit. I Manu Guix i Àngel Llàcer l'han convertit en sintonia de Nadal del seu programa de Catalunya Ràdio, Els optimistes. Però és que a més Leiva s'ha embarcat en una d'aquestes aventures participatives que tant li molen i ha demanat la col·laboració ciutadana per completar el videoclip de la cançó: els millors videos que rebi –30 segons com a màxim– es muntaran al doble disc, CD i DVD, que publica el 18 de desembre amb el directe del concert de l'agost al Colors de música i la nadala com a bonus track. Al Transbord, per cert.

I tot això, sense oblidar-se del segon disc d'estudi, que és titularà probablement Mantis religiosa –l'únic tema que no és estrictament inèdit– i que sortirà, atenció, al febrer... si les coses no es torcen. L'enregistra aquests dies a Madrid, per primera vegada amb músics d'estudi i amb l'esperança que aquesta vegada sí, li obri les portes d'una discogràfica de debò. La veritat, que Mi cabeza desordenada no hagi servit de jingle per a un anunci de cervesa mediterrània o de telefonia molona és una prova més de la poca vista que gasten els executius que tallen avui el bacallà a les multinacionals. En fi, que si s'han quedat amb les ganes de saber com sona És Nadal a Andorra, ewstan d'enhorabona: li poden demanar a Patxi Leiva que se la canti en directe: divendres toca al Princesa Park d'Arinsal i a l'Excalibur d'Escaldes; i l'endemà hi torna a l'Excalibur. Aprofitin, que després se'n torna a Madrid a fer les Espanyes. I serien ben beneits si no se'l queden.

Per a més informació consulti l'edició en paper.