• Trepitjar pistes, produir neu, instal·lar mobiliari de seguretat i tirar allaus: últims serrells abans de l'obertura

Dos treballadors de Saetde ahir a Grau Roig. Foto: TONY LARA

¿No et canses d'esquiar? No, mai. Aquesta és la resposta contundent de Jeannot Martinho, cap de pisters de Grandvalira Pas de la Casa -Grau Roig. I sort en té, tenint en compte les hores i hores que es passa sobre uns esquís durant els mesos d'hivern. Quan la gran majoria d'esquiadors avui s'estrenen, ell ja porta a les cames moltes jornades de neu, en la tasca d'adequar les pistes perquè aquesta estigui en el millor dels estats possibles, sempre pensant en preservar la seguretat. Tal i com ell reconeix és una feina «enorme, dura, t'ha d'agradar molt». Hi ha dies que a les quatre de la matinada ja trepitja blanc.

Des que va caure la nevada de la setmana passada que Martinho i el seu equip no han parat. «La meva feina és la prevenció», exposa. La maquinària ha treballat unes 500 hores. I els pisters (n'hi ha una quarantena de fixes a Pas de la Casa-Grau Roig) han estat trepitjant totes les pistes, instal·lant xarxes i valises de seguretat, i també produint neu. N'hi ha molta, sí, però no tenen en ment una Puríssima de fa no massa anys, amb una neu impecable que es va anar desfent arran de la pujada de les temperatures i d'una fina pluja. La principal destinació de la neu artificial són «les zones de debutants, les pistes verdes i l'eix central».

Es produeix neu, i es fa saltar neu. Ahir l'equip de 18 artificiers va tirar fins a tres allaus.

Sembla que tot està a punt per avui. O almenys així es desprèn del posat de Martinho. De ben segur que l'experiència de l'any passat l'ajuda a mantenir la tranquil·litat. I és que, tal i com explica orgullós, van aconseguir que es reduïssin els accidents d'esquiadors a pistes. Trepitjant, trepitjant i controlant cada pista cada jornada de la temporada. També ajuda que cada vegada «la gent és més conscient» dels riscos que comporta l'esport blanc.

Paral·lelament, l'any passat es va aconseguir reduir la sinistralitat laboral. En aquest cas la formació hi va ajudar. I també «agafar gent que li agradi la muntanya». Si no, millor optar per una feina més tranquil·la.

Per a més informació consulti l'edició en paper.