PUBLICITAT

Subirà: «l'Administració no pot crear clústers; són de les empreses»

  • El professor defensa la competitivitat, la iniciativa privada i les sinergies
GLÒRIA GURDÓ
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Antoni Subirà a la dreta i el ministre d'Economia, Jordi Alcover a l'esquerra, minuts abans de la conferència, ahir. Foto: EL PERIÒDIC

El professor emèrit de Finances de l'IESE i exconseller d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, Antoni Subirà, va oferir ahir la conferència Clústers i competitivitat per encoratjar els sectors empresarials del país a obrir-se a noves oportunitats. «Sempre he defensat que l'apertura és millor que el tancament» va dir, afegint que «tenim experiències dramàtiques de tancament com l'autarquia franquista que va deixar Espanya en la misèria». El professor va continuar evocant alguns exemples de clústers o eixams d'empreses que tot i competir entre elles han sabut col·laborar per trobar solucions conjuntes i va advertir que «l'Administració no pot crear clústers», per matisar tot seguit que «no hi crec». Per explicar aquesta afirmació va argumentar que només en casos molt puntuals els clústers decidits per una administració poden funcionar, en canvi, tenen moltes més possibilitats d'èxit si venen de la iniciativa privada. Subirà que no va voler entrar en valoracions sobre les oportunitats que pot oferir Andorra a la inversió estrangera o les noves línies de negoci que s'hi poden obrir «perquè no conec prou la realitat andorrana i perquè cal abordar aquestes qüestions amb respecte i prudència», va argumentar que «com a visitant, veig que Andorra té un comerç al detall molt atractiu, un sector d'esquí molt potent i un sector hoteler molt envejable». El professor va defensar que «Andorra se n'ha sortit molt bé fins ara i el seu èxit històric també es deu a les habilitats del seu teixit empresarial». Per això, Subirà va afegir contundent que «no hem d'esperar que les solucions vinguin de fora perquè no vindran» però va defensar tot seguit que «el què cal fer és construir a partir d'aquestes habilitats i la inversió estrangera acabarà per arribar». I va considerar que «ningú pot conèixer millor el país i les oportunitats que pot oferir que els propis empresaris i la pròpia societat».

Facilitats sí, avantatges no / En quant a les directrius que podria adoptar Andorra per captar més inversió estrangera, Subirà va afirmar que «la inversió estrangera requereix que si li posi fàcil, no trobar traves». No obstant això, va advertir que «el que no cal fer tampoc és donar-li gaires avantatges com ara incentius fiscals». I va recordar el cas d'Irlanda conclouen «¿I com han acabat?». De la mateixa manera, Subirà va argumentar que «no calen coses artificioses per crear nous clústers o activitat empresarial, perquè les coses interessants ja existeixen, el que cal és potenciar-les per a què siguin beneficioses tant per als uns com per als altres». Per finalitzar, Subirà, es va referir al perill que pot comportar la cooperació mal entesa. «A Europa s'està demanant als empresaris de cooperar cosa que és altament perillosa per al consumidor, perquè aleshores poden començar a sorgir conductes il·legals com acordar preus o repartir-se el mercat». I va defensar que «les empreses competeixin és bo per a les pròpies empreses i per al clúster».

Subirà va posar com a exemple el clúster de la indústria de la pell a Igualada que compta amb les primeres grans marques de luxe com a clients i en el qual, les empreses que hi participen han sabut treballar, colze a colze, per construir una planta depuradora que els permet fer grans estalvis i alhora protegir el medi ambient.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT