• El testament andorrà de Fabra revela el neguit d'un pare per assegurar el futur de la filla malalta

Villa Carmen, el xalet on residia la família del doctor Sastre i on Pompeu fabra (a la dreta) es va hostatjar el 1947, segons una fotografia presa per Jordi Mir el 1968; estava situat a l'altura de l'actual número 85-87 de l'avinguda Príncep Benlloch de la capital (a dalt) Foto: JORDI MIR / TONY LARA / UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Els advertíem ahir aquí mateix que no es fessin gaires il·lusions, que el testament que Pompeu Fabra va atorgar el 27 de novembre del 1947 davant del notari Rossend Jordana –i en presència de Manel Pons i del doctor Sastre, que actuaven com a testimonis– no és encara de consulta pública. Però que Jordi Mir, documentalista i estudiós de la vida del Mestre a banda de convilatà i amic de Sastre –tots dos eren fills de Tremp– que dimecres va repassar convidat per la SAC la jornada andorrana de Fabra, va tenir accés a un esborrany del document avui en mans de la família.

No hi trobarem, el dia que surti a la llum, grans disposicions patrimonials, augura Mir. Entre d'altres raons, perquè Fabra vivia en la precarietat pròpia de l'exili. Però sí que reflecteix el neguit del pare per assegurar el futur de Teresa, la filla mitjana, de constitució malaltissa: «L'anguniejava perquè la salut de Teresa empitjorava, i volia lligar-ho bé perquè fos atesa quan ell faltés». Fabra hi deixa manat que se li respecti el percentatge dels drets d'autor que li correspondria. Uns ingressos, diu Mir, absolutament irrisoris donada la situació del país i de la llengua, i que procedien aleshores quasi exclusivament de les vendes de la Gramàtica en català i en francès. Val a dir que els temors de Fabra es van revelar finalment tan funestos com inútils, perquè Teresa va morir a Perpinyà el 20 de gener del 1948, onze mesos abans que el mateix Mestre, traspassat al seu pis del carrer dels Marxants de Prada la nit de Nadal d'aquell mateix any.

No és l'única revelació que va tenir la interessantíssima intervenció de Mir, que va aportar també fotografies quasi inèdites –tan sols s'havien mostrat en l'exposició amb motiu del 50è aniversari de la mort de Fabra que va recalar a Encamp el 2000– de la casa on es va hostatjar entre el 26 i el 29 de novembre. Un xalet anomenat Villa Carmen que el doctor Sastre li havia llogat a Saturní Palau, propietari de Casa Biel de la Seu, i on Sastre va insistir que Fabra s'instal·lés durant la seva estada entre nosaltres. La fotografia d'aquí dalt va ser presa el 1968; un lustre després ja havia desaparegut. I no ha sigut fins aquest any que amb la col·laboració d'antics veïns de la zona la SAC va poder conjecturar que Villa Carmen es trobava exactament on avui s'aixeca el número 85-87 de l'avinguda Príncep Benlloch, una mica més amunt de l'Stela. L'edifici, inconfusible, el tenen també aquí al costat, des d'ara mateix una fita en la ruta fabriana pel nostre racó de món. Una ruta –ho dèiem ahir– que inclou també l'església de Santa Coloma, que fabra va visitar el 28 de novembre –«Mestre no la coneixia i li plagué molt. Era una tarda magnífica de tardor, amb un cel blau intens, sense gens de vent. Hi anàrem passejant sense que el Mestre es cansés ni poc ni mica, i retornàrem gairebé suant», diu Sastre en les notes sobre la il·lustre visita que va redactar els anys 60 a instàncies de Mir– i també, per què no, la notaria de Rossend Jordana, i la plaça Benlloch, on el matí del 29 va agafar l'últim cotxe-correu que aquell hivern va sortir cap a l'Ospitalet. L'endemà la neu va obligar a tancar el port.

Cartells i ‘rótuls' oficials...

En qualsevol cas i com és sabut, Fabra va venir a espetegar a Andorra per la seva tossuderia a testar en català –l'1 de juny del 1938 el Consell General havia establert que «totes les súpliques adreçades al Molt Il·lustre Consell General deuran estar redactes en llengua oficial catalana», requeriment que afectava també «tots els cartells i rótuls [sic] oficials i semioficials»– i perquè aquí hi s'hi havia establert Sastre, vell conegut dels anys de la guerra civil i de l'exili a Perpinyà: «Mestre Fabra coneixia el meu nou lloc de sojorn i m'escriví dient-me que tenia la intenció de fer testament i volia saber si el podia fer en català». El doctor li gestionarà al tràmit amb la complicitat del notari Jordana, i el resultat que «una tarda dels darrers dies de novembre va presentar-se a casa sense fer soroll, com era el seu costum, i va pregar-nos que l'acompanyéssim a un hotel. Naturalment, li contestàrem que ens veuríem molt honrats que volgués compartir la nostra modesta llar. L'endemà anàrem a la Notaria...»

La resta és cosa sabuda. L'estada, que havia de ser només d'un dia, es va allargar fins al 29 de novembre, i el dia extra que es va regalar li va servir –ja s'ha dit– escapar-se fins a Santa Coloma. Un altre lloc on serà des d'ara difícil no aturar-se sense evocar la divisa del Mestre: «Cal no abandonar mai la tasca ni l'esperança».

Per a més informació consulti l'edició en paper.