Villari, ahir a l'auditori Rocafort lauredià. Foto: MÀXIMUS

En un país on la lírica s'ha vist reduïda a la píndola anual de la Temporada de música –aquest curs, ja saben, la novazelandesa Kiri Te Kanawa, el gener al Centre de Congressos– els aficionats ha de caçar les oportunitats al vol. Com la que s'ha tret de la màniga Càritas parroquial de Sant Julià de Lòria, que organitza l'1 de desembre un recital al Claror amb finalitat benèfica –la recaptació, 5 euros l'entrada, es destinarà a la campanya anual de recollida d'aliments que comença precisament diumenge– i amb un ganxo a l'altura de l'ocasió: el debut als nostres escenaris de Germán Villar (1975), baríton valencià resident a Arinsal que s'estrena aquí dalt amb un repertori per a tots els paladars: dues parts de 45 minuts, la primera reglamentàriament consagrada a àries d'òpera, des de Mozart fins a Bizet; la segona, a cançó napolitana, romances de sarsuela i clàssics de Broadway. Un caramelet líric a càrrec de tot un guanyador del Francesc Viñas de cant –tercer classificat el 2002, just després d'acabar la formació a la Metropolitan Opera de Nova York– que va començar la carrera com a tenor, es va enrolar a la compnaia del teatre alemany de Giessen, va donar a campanada el gener del 2008 a l'Scala de Milan, en el paper de Christian a Cyrano de Bergerac, i que ara fa un any i mig va canviar de corda: de tenor a baríton. I el recital de diumenge al Claror suposa el seu debut absolut només al país, sinó també en aquesta nova reencarnació com a baríton. En tornarem a parlar, no en tinguin cap dcap dubte.

Per a més informació consulti l'edició en paper.