• El 'documentalista' del Mestre localitza la casa on es va hostatjar el 1947

Mach, el síndic Mateu, Sistac i Mir, els quatre ponents de l'homenatge a Pompeu Fabra d'ahir al Consell General Foto: TONY LARA

Sabíem per Pompeu Fabra a l'exili, la biografia dels seus últims anys que Jordi Manent va publicar el 2005, que durant la jornada andorrana del 1947 per fer testament –la història és prou coneguda: el va atorgar el 27 de novembre davant del notari episcopal, Rossend Jordana, i amb Manuel Mas i Josep Sastre com a testimonis– l'autor del Diccionari, de la Gramàtica i de les Converses filològiques s'havia hostatjat a casa del doctor Sastre, i que havia tingut l'esma –als 79 anys, ep– de baixar caminant fins a l'església de Santa Coloma «una tarda magnífica de tardor, amb un cel blau intens, sense gens de vent», i que la visita «li plagué molt», segons testimoni del mateix doctor. Sabíem fins i tot per la mateixa font que la seva esposa, adonant-se que Fabra no tenia dents, li va demanar si calia preparar-li un menú especial: «Li contestà que no tingués ni la més petita preocupació, car menjava absolutament de tot; i en efecte, escurava les costelles com un dentat de 30 anys», va deixar escrit Sastre en la nota escrita el 1968 a instàncies de Jordi Mir, documentalista i estudiós de la vida de Fabra convidat per la SAC amb motiu del 66è aniversari de la firma del testament i que ahir va desgrabar aquestes i altres anècdotes al rebedor del Consell General.

Però el que no vam saber fins ahir –i gràcies de nou a Mir– és que la casa on el doctor Sastre va viure durant el seu exili andorrà i on Fabra va ser acollit entre el 26 i el 29 de novembre del 1947 era Villa Carmen, xalet que el doctor havia llogat a un marxant de pells de la Seu d'Urgell i un edifici que el 1968 encara existia –perquè Mir va tenir la vista de fotografiar-lo en una de les seves escapades per aquí dalt– però que un lustre després ja havia desaparegut.

El cas és que Villa Carmen, segons han pogut establir Mir i la SAC, es trobava exactament a l'altura del número 85-87 de l'actual avinguda de Santa Coloma. Una fita des d'ara mateix en l'itinerari fabrià pel nostre racó de món, al costat de l'església de Santa Coloma, de la notaria Jordana i, per què no, de la plaça Benlloch, des d'on Fabra va agafar el matí del 29 de novembre el cotxe correu cap a l'Ospitalet. L'últim, per cert, que va sortir aquell any perquè la nevada que va caure immediatament després va tancar fins a la primavera següent el port d'Envalira. Especula Mir amb el que hauria pogut passar si la nevada s'hagués avançat tan sols un dia, perquè el Mestre tenia vetata l'accés a Espanya. ¿S'hauria hagut de quedar tancat en el nostre racó de món? Ell va tenir fortuna, sens dubte; però, ¿i nosaltres? ¿S'imagina el lector que per un atzar meteorològic Fabra hagués fet temporada entre nosaltres?

Es complien ahr 66 anys del testament fabrià. I en queden encara uns quants perquè el document, conservat avui a l'Arxiu Notarial sigui de domini públic. Però diu Mir que millor no fer-se'n il·lusions, que es tracta d'un paper de contingut més simbòlic –per la perseverança d'un home de 79 anys de venir a testar a Andorra perquè era l'únic lloc del món on podia fer-ho en català– que material. Però que ell ha tingut accés a l'esborrany del testament... I si volen saber què hi diu, haura d'esperar a demà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.