PUBLICITAT

Marky: "Millor el logo de Ramones que un lema a favor de la guerra"

  • El bateria va congregar ahir prop de 300 espectadors al Parc Central
  • Recomana als joves músics "acabar els estudis i fugir de la droga i l'alcohol"
A. LUENGO
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Marky Ramone posa a la porta de la sala Pau Casals de l'Art Hotel. Foto: TONY LARA

Prop de 300 espectadors, segons les previsions de l'organització, van assistir ahir al concert de Marky Ramone i els seus Blitzkrieg a la vela del Parc Central de la capital. Un registre no gaire espectacular, tot sigui dit, per a una de les vaques sagrades del punk dels 70 i 80. Acostumat a tocar per a públics multitudinaris --en les quatre cites prèvies de la gira europea va congregar prop de 20.000 espectadors-- l'home s'ho va prendre amb esportivitat: "M'agrada tant tocar ens estadis i places de toros com en petits escenaris. Tot té el seu punt. El d'avui serà probablement un d'aquests concerts en la intimitat, i està bé sentir a prop els fans i veure com reaccionen a la nostra música". El bateria de Ramones --l'únic supervivent de la banda, ja saben, després de la desaparició de Johnny, Joey i DeeDee, entre el 2001 i el 2004-- assumeix amb entusiasme el paper de marmessor artístic de la franquícia (cal suposar que també l'econòmic), i té a punt l'argument que justifica la llarga i profitosa trajectòria postmortem que ha conegut Ramones: "Aquests temes són massa bons per deixar-los de tocar. D'altra banda, Johnny, Joey i Dee Dee van morir massa aviat per conèixer aquest èxit. Quan em vaig quedar sol, vaig pensar: ¿Per què no continuar? Per mi és una satisfacció divulgar el seu llegat i veure com vénen als concerts joves fans que potser no havien ni nascut quan es va dissoldre la banda, al 1996. No vaig triar aquesta situació, però continuaré mentre pugui i els fans ho demanin. A ells els hauria agradat."

Ramones estan considerats els pares del punk brut dels 80: Metallica, Guns'n'Roses i Pearl Jam són fills seus. Una reacció contra els excessos simfònics que bandes com ara Pink Floyd, Genesis o Yes havien perpetrat la dècada anterior. ¿Però quin sentit té, el punk rock, al 2010? Marky ho té clar: "Només el punk és capaç de concentrar en dos minuts i mig de cançó un missatge que expressi el disgust del personal amb l'estat de les coses. El punk és un canal per expressar-se, i això sempre estarà vigent". Deu ser veritat, perquè els concerts de Ramones es converteixen --segons les cròniques-- en una rara comunió generacional on conviuen els vells fans dels 70 amb seguidors "cada dia més joves", com diu el mateix Marky: "Al final, la música de Ramones ajuda a superar la distància entre generacions molt allunyades. I mola". És clar que el bateria toca de peus a terra i no deixa que l'èxit dels últims anys --recordem-ho: amb la banda ja difunta-- li enteli el sentit comú: "Sé que molta gent es compra la samarreta de Ramones perquè sí, perquè els agrada. Que potser no han escoltat mai ni una cançó del grup. I que amb sort un dia es demanen qui carai deuen ser aquests paios de la samarreta i acaben entrant en una botiga a comprar un disc. Però penso que millor que portin a la samarreta el logo de Ramones que no pas un lema a favor de la guerra d'Iraq, ¿no?"

[email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT