• L'EAID ha atés 80 casos nous de dones maltractades i calculen que superaran els del 2012

A Andorra, la crisi econòmica no amaga la xacra social dels maltractaments a la dona a diferència del que passa als països veïns, perquè, segons va explicar ahir el director de salut i Benestar, Josep Casals, el Principat té la particularitat que la majoria de dones que pateixen abusos «tenen solvència econòmica i major capacitat d'autonomia».

Sigui per aquesta «solvència econòmica», pel fet que «el servei d'atenció a la dona està cada vegada més consolidat i es coneix més» o per «les accions preventives», els casos atesos per l'Equip d'Atenció Integral a la Dona Víctima de Violència de Gènere (EAID) no paren de créixer. Fins a l'octubre d'aquest any han estat atesos per l'EAID 161 casos, 80 dels quals són nous, «més dels que teníem a l'octubre de l'any passat», el qual va finalitzar amb 83 casos; és per això que l'educadora social i integrant de l'equip, Caterina Aleix, va dir ahir que «podem intuir que acabarem l'any amb més casos atesos que el 2012».

El «missatge esperançador» del balanç d'aquest any és que «cada vegada són més les dones que no retornen amb la parella», va subratllar Aleix: el 2013 han estat 106 (el 65%) que no ho han fet en front de les 39 que han tornat amb l'agressor. Aleix va explicar que és una dada positiva, sobretot tenint en compte que els experts «diuen que calen de tres a cinc intents abans de deixar la parella».

Però deixar la parella no vol dir denunciar-la. El 67% de les dones no denuncia els abusos, mentre que un 37% sí que ho fa, és a dir, només un terç. El 2013, 72 dones han rebut assessorament jurídic per part de l'advocada de l'EAID, mentre que només dues dones han engegat una querella criminal per maltractaments. Des de el l'EAID es fa l'acompanyament, però la dona té por a denunciar «ja que és un gest vist com una desautorització per part de l'agressor i augmenta l'intensitat de la violència». A més, moltes dones també desisteixen perquè «els casos de maltractament psicològic són molt difícils de demostrar i, per tant, la Batllia no té els mitjans per condemnar, tot i que això sigui un delicte», va explicar Aleix. En aquest sentit va dir que espera que el projecte de llei que estan treballant els tres grups parlamentaris pugui millorar.

En el 100% dels casos atesos hi ha abús psicològic, «però mai hi ha un sol tipus d'abús», a aquest s'hi suma majoritariament l'abús econòmic, en el 70% dels casos, el físic en el 67% dels casos, el social en el 60%, i el sexual en el 16% «dins del matrimoni».

L'ATENCIÓ PSICOLÒGICA / Una de les qüestions que han creat polèmica les últimes setmanes ha estat l'atenció psicològica integral a la dona; Casals va voler subratllar que «el servei està garantit tant per la primera presa en càrrec com per les conseqüents derivacions», però sí que va reconèixer que «pel nombre de casos és necessari articular-se».

Aleix va explicar que «la nostra psicòloga no pot atendre tots els casos» però «sí que s'encarrega de la atenció específica en violència», i quan s'ha de treballar altres aspectes, «com l'autoestima», és llavors quan es «deriva». Per aquest primer tractament específic en violència, segons els experts, es necessita un mínim d'un any treballant amb el psicòleg, i no «dues o tres sessions» com va dir la ministra de Salut Cristina Rodríguez al Consell General.

De totes maneres, de moment, segons les dades proporcionades per l'EAID, no hi ha hagut cap cas de derivació a psicòlegs privats. A nivell de demanda psicològica, aquest any 54 de les dones ateses han requerit aquest servei (el 33%) i 8 han estat derivades a Salut mental. Segons Casals en el cas de les dones maltractades «no hi ha llista d'espera perquè són casos prioritaris». Casals va dir ahir que el ministeri assumirà el cost de l'assistència psicològica de les famílies sense recursos que sol·licitin l'ajut.

Pel que fa als ajuts socials en aquest àmbit, durant el que portem d'any el ministeri ha atorgat ajuts econòmics per un import total de 66.762 euros, dels quals s'han beneficiat 54 famílies. Els conceptes principals han estat ajuts per a necessitats bàsiques, ajuts per activitats extraescolars i escola bressol, ajut pel procés de recuperació i pensions d'atenció social per garantir la cobertura sanitària. L'any passat el pressupost destinat als ajuts va ser de 69.581'56 euros.

DUES MENORS / Segons les dades presentades ahir,la franja predominant de les dones que pateixes maltractaments és del 28 als 39 anys (el 46%), seguides de les que tenen entre 40 i 51 anys (33%) i un 8% tenen entre 52 i 81 anys. Aquest 2013 cal destacar un 7% entre 16 i 27 anys, en el qual hi ha els casos de dues menors que han estat derivats a protecció a la infància. De totes maneres l'educadora social va dir que, a partir tallers que realitzen a les escoles (463 alumnes), cada vegada veuen més conscienciació.

La majoria de dones que pateixen maltractaments estan casades (31%) o separades (30%) i són treballadores (72%); només l'11% no treballa, està de baixa (8%) o a l'atur (3%).

Per nacionalitat, el 33% són espanyoles, 25%portugueses i un 18% andorranes. La integrant de l'equip va explicar que no hi ha programes específics segons d'on provinguin «nosaltres ens adaptem als diferents estereotips i prejudicis culturals», però el procediment per totes les víctimes és el mateix.

MÉS VÍCTIMES DE LA VIOLÈNCIA / No són només les dones les víctimes de l'agressor, l'impacte de la violència afecta directament als fills i filles. Dels 225 casos d'aquest 2013, 148 nens/es (66%) tenen entre 4 i 17 anys, 76 dels quals han estat derivats al servei d'atenció al menor de l'Hospital, mentre que un 10% han estat derivats a professionals del sector privat. Els menors de tres anys no es deriven èr la curta edat (28%) mentre que els majors de 17 anys són atesos per altres equips (23%)

RETARD EN LA LLEI / El projecte de llei en el qual van anunciar que començaven a treballar fa un any els grups parlamentaris de Demòcrates per Andorra i el Partit Socialdemòcrata s'ha endarrerit i no es podrà presentar fins al proper període de sessions. La consellera demòcrata, Celine Mandicó, va reconèixer ahir a l'ANA que hi estan treballant «intensament» però que encara no estan en disposició de poder-lo presentar sobretot perquè toca molts àmbits. La consellera socialdemòcrata, Mariona González, va explicar que el procés s'ha allargat perquè cal parlar amb tots els estaments implicats i fer un treball «el més acurat possible». La consellera del grup mixt, Sílvia Bonet, va dir que «quan abans la presentem millor, si pot ser ho farem abans del 6 de març, Dia mundial de la dona». H

Per a més informació consulti l'edició en paper.