Foto: ÀLEX LARA

ASSESSORA JURÍDICA

Els consellers que treballen en el projecte de llei contra la violència de gènere compten amb l'assessorament jurídic de Montserrat Iglesias, que ahir va realitzar una conferència al Consell General en motiu del Dia Internacional contra la Violència vers la Dona titulada És possible acabar amb la violència contra la dona?.

– ¿És possible?

–Sí que és possible si treballem des de la prevenció. Si fem polítiques de repressió com s'està fent a la majoria de països, estarem posant pedaços a la problemàtica.

– ¿Com veu la situació de la violència vers la dona a Andorra?

–Comparativament, Andorra està millor que altres països i no hi ha víctimes mortals, però hi ha maltractaments i s'ha d'intervenir, perquè la mort és el pitjor que pot passar, però tot el procés de maltractament és un procés vexatori cap a la dona.

–¿En quines línies generals treballa el projecte de llei?

–S'està treballant en la prevenció, en sentit multidisciplinar. El problema de la violència contra la dona és la violència que pateix en qualsevol àmbit on es pugui desenvolupar com a dona. No només a la llar, sinó també a la feina i a la societat, i s'ha d'arribar a aquesta de manera transversal: a través de l'educació, dels mitjans de comunicació (com es tracten les notícies), a nivell social com es fa la intervenció, etc. La repressió no és la solució. Està bé per donar el missatge però tu no acabes la violència vers la dona només fent repressió, perquè la víctima continuarà potencialment sent víctima, i l'agressor potencialment agressor, o poses mesures o trot continuarà igual.

– Però els agressors són reincidents, ¿no és important la denúncia?

–Sí, però aquí tenim un problema. Quan tu denuncies a un agressor, pel sistema que tenim normalment no entren a la presó si no té antecedents penals, i a vegades es dóna un missatge erroni a l'agressor: ell considera que pot maltractar la dona i no passa res. Hem de tenir clar que si aquest home no el sotmetem a tractament psicològic, per molt que el condemnis penalment tampoc no estem fent res. Per altra banda, s'ha de respectar la voluntat de la dona. Si no vol denunciar potser no està preparada, i el que no podem fer és obligar-la. Una dona, sigui o no maltractada, té la suficient personalitat per decidir per ella mateixa.

– ¿Com s'arriba a l'agressor?

–Amb campanyes de sensibilització i sobretot amb la llei, una llei preventiva implica unes pautes de comportament,més que repressives. El llenguatge de tolerància zero de la societat és el que ha de fer canviar l'agressor. S'ha de fe runa intervenció específica, psicològica i educativa de reinserció de l'agressor. El problema el tenen ells i s'ha de fer un tractament psicològic cap a ells.

– La Batllia no té eines per demostrar el maltractament psicològic, i des de l'EAID esperen que canviï amb la nova llei. ¿Com és pot demostrar?

–És molt difícil d'acreditar a nivell jurídic el maltractament psicològic, perquè en la nostra cultura moltes vegades les faltes de respecte les trobem una cosa normal. Un insult a dins de la parella, per a mi ja és violència psicològica, ja t'han faltat al respecte. Primer t'insulten, després et controlen i després et poden maltractar. Convivim en una cultura que les microviolències, com serien aquestes faltes de respecte, estan admeses socialment. Cal una conscienciació i una formació especialitzada per tots els interventors jurídics (advocats, batlles, fiscals...) que també s'ha de rebre per recaptar proves. És a dir, quan una dona maltractada psicològicament va a un metge o a una psicòloga li explica la seva història, ja s'hauria de fer un atestat, perquè aquesta dona pugui demostrar al jutge que la insultin o la menyspreïn no és una cosa normal. A més, la violència psicològica és l'avantsala de la física. Per això és important prevenir-la. S'ha de traslladar aquesta conscienciació en l'àmbit judicial. A vegades ens preocupem més de la presumpció d'innocència que no pels drets de la víctima. Falta aquesta part ‘victimològica' en tot el que és el dret.

Per a més informació consulti l'edició en paper.