• La 7a campanya a la Margineda no conclou la presència de torres

Alguns dels objectes recuperats aquesta campanya al jaciment de la Margineda: d'esquerra a dreta, un trespeus de ferro per posar l'olla al foc, agulla, esmolador i peces diverses Foto: EDU COMELLAS - MOLINES PATRIMONIS

Per alguna raó que ningú no ha acabat d'explicar, aquella estupenda hipòtesi que se'ns va vendre les primeres campanyes d'excavacions a la Margineda i que suggeria la presència d'una magnífica fortalesa medieval ha anat perdent validesa amb el pas del temps i ara ningú –ni Molines Patrimonis ni el ministeri de Cultura ni tampoc el comú d'Andorra la Vella– no gosa parlar ja de fortalesa. Tampoc els acaba de fer gaire tilín la paraula castell, potser perquè tendim a fer-nos il·lusions i imaginar-nos una sensacional construcció estil Exin Castillos. Per això la campanya que ha tingut lloc aquest octubre –la setena des del 2007, i dirigida pel servei de Patrimoni– s'havia fixat entre d'altres objectius excavar les restes del que se suposa que eren les torres defensives del recinte per filar més prim i acabar d'interpretar-ne l'ús.

Doncs ha sortit llufa. Pel que es veu, caldrà esperar a successives intervencions, perquè el comunicat fet públic ahir per Molines Patrimonis i Patrimoni cultural s'oblida de citar les presumptes torres i deixa la «correcta comprensió del jaciment» a la finalització dels treballs d'excavació. Una feina que es pot dilatar anys. El cas és després de l'eufòria inicial, ara va i resulta que ningú no es vol mullar: ¿podem parlar pròpiament d'una fortalesa amb tots els ets i uts? ¿D'un més humil castell, com sembla indicar la documentació històrica que identifica el jaciment amb el de Sant Vicenç, aixecat a partir del 1190 a l'«arrel» de la muntanya d'Enclar? ¿O només d'una casa fortificada, i ja ens podem anar oblidant de la idea de tenir a la Margineda les restes d'un Exin Castillos?

¿Ningú? Mentida. Albert Villaró, aquí en funcions d'histpriador i qui va apuntar –amb Susanna Vela– la hipòtesi d'Enclar, sosté que les restes de la Margineda no són les d'un castell «convencional», sinó que corresponen «més aviat» a les d'un «poblat fortificat, una vila closa o , per seguir la terminologia coetània, una força». Villaró afageix de seguida que un castell «no només un edifici sinó un terme», i una explotació amb un conjut d'edificacions habitades per pagesos, i remet a la Història territorial de la vall d'Andorra, on Jacinto Bonales –que s'apunta per cert a la hipòtesi d'Enclar– parla de «fortificació» –com indica la muralla del recinte, amb murs que poden arribar als sis metres d'amplada– nascuda a partir d'una petita casa dedicada a les feines agrícoles, però matissa immediatament que «la domus fortificada, com a edifici físic, o castell, en el seu valor simbòlic o jurisidiccional, no té unes característiques que li donin un valor militar estàndar». Que no aguantaria els combats d'una guerra senyorial clàssica ni tenia tampoc cap valor estratègic. ¿Quin sentit tenia, llavors? Erigir-se en símbol i centre de la imposició senyorial, diu Bonales. De fet, «només s'havia de defensar de les comunitats andorranes, i per això no necessitava estructures gaire sòlides per aguantar un assalt amb màquines de guerra». Molt ens temem que ni torres ni merlets ni molt menys ponts llevadissos. Esnif.

Per a més informació consulti l'edició en paper.