• La Llei de l'Energia serà modificada perquè les empreses puguin participar dels projectes de FEDA
• La parapública estima que en una dècada produirà vora el 35% de l'energia que es consumeix al país

Moles, al seu despatx, durant una entrevista concedida a EL PERIÒDIC Foto: ÀLEX LARA

la parapública FEDA s'ha marcat com a objectiu, d'aquí al 2022, que un terç de l'energia que es consumeix al país sigui produïda al propi Principat. Actualment aquest percentatge és del 7%, comptant l'energia hidràulica de la central de FEDA i l'energia que s'extreu del forn incinerador. Per aconseguir aquest salt en la producció interna cal una inversió aproximada de 142 milions d'euros. Si a aquesta quantia li sumem diversos projectes relacionats amb la millora i renovació de l'actual xarxa elèctrica, la quantia total d'inversió per a la propera dècada que planteja la parapública ascendeix als 235 milions d'euros. Això sí, l'objectiu de FEDA és que una part provingui de capital privat. Concretament, la meitat dels 142 milions destinats a generació d'energia.

Per aconseguir aquest equilibri públic-privat, però, cal modificar l'actual Llei de l'energia. «Hem d'acabar de tramitar la llei al Parlament», va manifestar el director de la parapública, Albert Moles, una llei que està «molt avançada» perquè també hi aposta el Govern» i per tant els terminis seran «relativament ràpids».

Un cop aprovada aquesta modificació legislativa FEDA ja no tindrà el monopoli de la producció elèctrica i per tant podrà entrar en sinergies amb els privats. La fórmula podrà ser tant inversions exclusivament privades (com seria el cas de les centrals hidràuliques que volen fer les mútues elèctriques sota el paraigua d'AESE), o «d'altres acompanyades amb FEDA amb capital mixt», va plantejar Moles.

Pel que fa als projectes concretament, FEDA aposta sobretot per la cogeneració com a fórmula de producció energètica, de gas i d'electricitat. Tal i com ja va avançar aquest rotatiu la setmana passada, la intenció és tenir quatre centrals d'aquí a deu anys, que podrien estar produint fins al 27% del total de l'energia interna consumida, comptant gas i electricitat. I l'altra opció és fer «centrals hidràuliques més grans» que les que planteja AESE, per arribar a produir fins al 8% de l'energia total. En aquest sentit, s'estan estudiant ubicacions a «la vall del nord i a la vall de Sant Julià», va manifestar Moles.

Amb tot, l'objectiu final és aquest equilibri de producció interna en relació al gasoil de calefacció i a la compra d'electricitat als països veïns, representant un terç del total en cada cas.

La diversificació energètica, paral·lelament, també té una vessant mediambiental: «reduirem les emissions de CO2 un 8% en 10 anys», va assegurar Moles, tenint en compte que el gas natural emet menys CO2 que el gasoil, i també perquè «les centrals hidràuliques consumeixen zero».

Millorar la xarxa i la distribució / A banda d'aquests 142 milions destinats a producció d'energia, FEDA n'invertirà 67 per incrementar la capacitat de les xarxes que uneixen Andorra amb Espanya i França, fins a doblar-la en tot el seu conjunt (sempre i quan se solucionin els conflictes amb municipis de l'Alt Urgell en desacord amb la mesura), i 26 per a millorar aquesta xarxa pensant en les necessitats del client, millorant la qualitat del servei ofert. Aquestes dues vessants del pla d'inversions de la parapública es preveuen a cinc anys vista.

Feda tirarà d'endeutament / En total, són vora 160 milions els que haurà d'assumir FEDA. Moles va explicar que es tirarà d'endeutament. «No hi ha problema perquè és puntual, durant uns anys», va assegurar, «és normal arribar a nivells d'endeutament raonables respecte a la xifra de negoci i als actius». A més, un cop feta la inversió, aquesta s'anirà recuperant mitjançant producció d'energia feta a les centrals hidràuliques i a les de cogeneració. I paral·lelament, «aconseguim diversificar riscos» ja que ja no es dependrà tan de l'energia que es compra a l'exterior.

Moles va destacar que aquesta inversió de 235 euros durant la propera dècada és una manera també de generar «activitat de país» i dinamitzar economia, «perquè representa en deu anys el 10% del producte interior brut d'Andorra».

Per a més informació consulti l'edició en paper.