PUBLICITAT

Sarró: «Hisenda ho sap tot de tots»

  • L’expert en dret fiscal barceloní reitera que la llei andorrana és més dura que l’espanyola
GLÒRIA GURDÓ
ESCALDES-ENGORDANY

20131121190844216
Jordi Gallardo, president de Ld’A, en una roda de premsa. Foto: ÀLEX LARA

Jorge Sarró, expert en dret fiscal del prestigiós bufet d’advocats barceloní, Rousaud, Costas i Duran, va reiterar ahir que el projecte de llei de bases tributària entrada a tràmit parlamentari pel Govern, «és desproporcionada al model fiscal andorrà o almenys al que està vigent i a l’IRPF que es vol aplicar en un futur immediat». Sarró va exposar aquesta i altres contradiccions del projecte de llei, en la conferència El nou model d’agència tributària i el seu impacte en la vida dels contribuents, que va impartir ahir al vespre, a petició de Liberals d’Andorra (Ld’A) a l’hotel Roc Blanc. Però, sens dubte, el que més va sorprendre l’audiència va ser la similitud de la llei andorrana amb l’espanyola i el fet que Sarró afirmés que «la vostra és més dura». En canvi, l’espanyola «ve d’una llarga evolució fiscal, des de l’any 1977», va dir Sarró i va afegir que «la hisenda espanyola és una de les més impositores del món». L’expert, que no s’explica com un sistema fiscal imaginat per a un país de 45 milions d’habitants es vol aplicar en un petit país de 70.000 habitants, va advertir als assistents que «la hisenda espanyola està molt per sobre de la NSA, ho sap tot de tots», i va lamentar que «Andorra hagi copiat el 95% de la llei de bases tributària de la llei espanyola perquè només és augmentar els tràmits burocràtics i cal saber que Espanya ocupa un lloc molt allunyat en el rànquing de països propicis a captar nova inversió». De fet, Sarró va assenyalar que el país veí ocupa el lloc 142 en una llista de 180 països. I va considerar que en aquest aspecte «la llei de bases tributària no aporta res, sinó moltes obligacions i cap valor afegit, és una pèrdua de competitivitat i no ajudarà a captar nova inversió per més que es proposi un IRPF light». Entre les claus que corroboren aquesta pèrdua de competitivitat, Sarró va insistir en el fet que «la llei diu vostè faci el negoci que vulgui que si a hisenda no li agrada el canviarà i farà el què li sembli i vostè haurà de demostrar que ho està fent bé». I tot i que va reconèixer que l’exempció del 50% per a la creació de nous negocis és una oportunitat també va matisar que «no sabem com s’utilitzarà perquè no s’especifica».
Vulneració de drets

Sarró va tornar a insistir en que la llei representa una renúncia dels drets dels ciutadans a favor de l’Estat i va advertir que «no siguem ingenus aquesta renúncia a la intimitat pot costar cara». Sobretot, va afegir perquè «Andorra és molt petita i si les coses se saben en llocs com Barcelona o Madrid amb més motiu se sabran aquí». I va recordar que tal com està redactada, el contribuent sempre és culpable fins que no demostri el contrari, cosa que pot portar molt temps, però que a més, és al revés en tots els països democràtics. I va afirmar que «dubto molt que en aquest aspecte la llei pugui suportar ni la Constitució ni el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg».

 

Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT