• El valencià Hernández Xulvi s’endú el Fiter i Rossell, desert les tres últimes edicions
• El Govern havia advertit de reformular-lo si no remuntava la participació i la qualitat

 Les autoritats, amb Toni Martí i el síndic Vicenç Mateu al capdavant, segueixen El Gran Carlemahy en la clausura de la Nit. Foto: ÀLEX LARA

L’ultimàtum va ser clar, l’any passat: o el Fiter i Rossell remuntava la participació, que havia caigut a quatre originals a concurs –una misèria, convindran vostès, per a un guardó dotat aleshores amb 20.000 euros– o el ministeri prendria mesures. Hauria sigut traumàtic, perquè el Fiter i Rossell no deixa de ser el buc insígnia de la Nit Literària i un dels premis millor dotats de tota la literatura en català, i ningú no s’imagina una Nit sense guardó de novel·la. Afortunadament, no caldrà arribar a les mans, perquè el Cercle de les Arts i de les Lletres li va veure les orelles al llop, es va posar les piles i va fer un esforç de promoció sense precedents que li ha permès enfilar-se aquesta edició fins als 23 originals, que no és el rècord del concurs, però que s’hi acosta molt. I com acostuma a passar, de la quantitat n’ha brollat la qualitat. Així ho va considerar el jurat que estrenava aquest curs el guardó –el periodista Enric Canal, el columnista Jordi Pasques i el vicepresident del Cercle, Simó Duró– i el Fiter i Rossell se l’ha embutxacat Albert Hernández Xulvi, prolífic i totterreny escriptor valencià, amb Sidi Ifni, la ciutat de les flors. Una novel·la ambientada en la guerra que va tenir lloc 1957 en aquest enclavament colonial de l’Àfrica espanyola. Una guerra silenciada pel règim franquista que va causar centenars de morts –i això, només del costat espanyol– i que a Hernández Xulvi –ens hi estenem a la pàgina següent– li serveix per contextualitzar la relació més o menys prohibida entre un legionari i l’esposa del cacic local.
Diu el president del Cercle, Joan Burgués, que no, que el Fiter i Rossell mai no va perillar. Que el sorprenent era que l’any passat només s’hi presentessin quatre originals i que entre tan poc material semblava lògic que el jurat no hi trobés qualitat suficient. Però el cert és que el guardó també va quedar desert el 2011, i el 2010, amb una participació molt més elevada, i que per la raó que sigui un dels premis amb més pedigrí (i bossa) de la literatura catalana no atreia autors de talent. Sembla que ara, sí. Per comprovar-ho haurem d’esperar a la publicació de la novel·la. I vet aquí un altre serrell polèmic, perquè contra el que havia mantingut anys enrere el ministeri –que el premi el publicaria un segell del país– el Fiter i Rossell el publicarà aquesta vegada la lleidatana Pagès. Els editors locals ja van posar el maig passat el crit al cel, però Burgués insisteix que es trata d’un segell «andorrà» (?) i que a més publica la novel·la pel seu compte, assumint el risc de l’operació: «Que s’ofereixin a fer-ho ells», repta.
L’altre protagonista de la Nit va ser l’historiador lleidatà Jacinto Bonales, que es va embutxacar els 7.500 euros de l’accèssit del Principat d’Andorra d’investigació històrica amb la continuació d’Història territorial de les Valls d’Andorra... la primera part del qual li va reportar el premi gros en l’edició de l’any passat. El jurat del premi –format per david Mas, Pere Canturri, Pere Cavero i Elisenda Vives– en va recomanar la publicació, ja que les bases només obliguen a fer-ho en el cas dels guanyadors –i recordin en aquest punt la polèmica de dues edicions enrere a compte de Lorena Tortosa i el seu Andorra: del porta a porta al 2.0. De la resta del cartell, convé retenir el Crèdit Andorrà de teatre, que ha recaigut en Toni Cabré (Les verges virtuals), guionista de telesèries com ara Poble Nou, Secrets de família i Nissaga de poder. A diferència del 2012, quan van quedar deserts set des nous premis, aquesta edició només s’han deixat de dotar tres dels guardons (Principat d’Andorra, Manuel Cerqueda de novel·la curta i MoraBanc de divulgació científica), i el total d’originals ha pujat fins als 116, més del doble dels 48 de l’any passat. Per acabar, l’homenatge anual del Cercle ha recaigut aquest curs en Marta Vila Riba, habitual dels jurats de la Nit Literària. I l’any que ve, a Sant Julià. 

La collita d’EL PERIÒDIC: rutes literàries i l’epopeia dels passadors

Roser Porta, excap de redacció d’EL PERIÒDIC, i Tony Lara, fotoperiodosta d’aquest mateix diari des del 2000, es van endur l’accèssit del MoraBanc de divulgació científica –i una sucosa bossa de 4.000 euros–  amb Andorra literària. Rutes de novel·la. Vet aquí un volum absolutament necessari –¿com és que encara no existia?–  que proposa la descoberta del nostre paisatge en tres rutes –La transformació d’Andorra al segle XX, El romànic andorrà: l’arrencament i la venda d’art, i Andorra i la Segona Guerra Mundial: les xarxes d’evasió– i les novel·les que transcorren en aquets paisatge, des de Morell (Set lletanies de mort) i Dallerès (Frontera endins) fins a Peruga (El museu de l’elefant), Villaró (Blau de Prússia) i Viadiu (Entre el torb i la Gestapo) passant per Sandy, Racionero i Gazier, amb una prometedora aproximació a la petja andorrana d’autors com Amat Piniella, Pla, Vázquez Montalbán, Sampedro i el boom –Vargas Llosa, García Márquez, Cortázar– i quatre poetes a la recambra: Bartra, Espriu, Martí i Pol i Margarit. L’altre guardó que es van embutxacar els professioals d’EL PERIÒDIC en la Nit Literària va ser el Tristaina de Periodisme, per la sèrie de reportatges sobre l’epopeia dels passadors a la Segona Guerra Mundial publicats els últims meso. Els cinc articles es poden consultar a l’edició electrònica del diari i són els següents: La mort espera al port del Rat; Raginis: una fuga de pel·lícula; ¡Sigues britànic!; El passador discret i Adéu a una estirp d’herois, que ret homenatge pòstum a Eduard Molné, l’últim de la colla del Palanques, traspassat l’agost passat.

Els reportatges d'EL PERIÒDIC D'ANDORRA guanyadors del primer premi Tristaina.

Per a més informació consulti l'edició en paper.