Jorge Sarró, expert en dret tributari al seu despatx de Barcelona. Foto: EL PERIÒDIC

SOCI EN DRET TRIBUTARI DEL BUFET D'ADVOCATS ROUSAUD COSTAS I DURAN.

Jorge Sarró, és soci expert en dret tribuari del prestigiós bufet d'advocats Rousaud, Costas i Duran. Avui, a les set de la tarda, oferirà la conferència El nou model d'agència tributària i el seu impacte en la vida dels contribuents, convidat pels Liberals d'Andorra, a l'hotel Roc Blanc d'Escaldes-Engordany.

–¿La llei de bases de l'ordenament tributari és una còpia de l'espanyola?

–El 90% és una traducció, gairebé article per article, de la Llei general tributària espanyola. És més que una inspiració. La veritat és que si prens com a referència la Llei del 2003, l'estructura és més o menys la mateixa, segueix els mateixos articles, tret que hi ha menys articles en la llei andorrana degut a que potser no s'ha regulat tant, però el 90% és una traducció.

–¿És adaptada a la realitat d'Andorra?

–No conec tant la realitat andorrana per dir si s'hi adapta o no. El meu punt de vista és que Andorra passa de 0 a 100, en un minut. És a dir, la Llei tributària espanyola és una llei exigent i dura després de 30 o 40 anys de cultura tributària i pròpia d'un país amb més de 45 milions d'habitants. Andorra té 70.000 habitants i set milions de visitants. Tinc els meus dubtes de si la realitat andorrana suportarà això. El que si és cert és que s'està copiant, que no adaptant, el model espanyol en principi en la llei, després caldrà veure que comporta en l'aplicació.

–¿Què suposa la llei per als contribuents, pot arribar a tocar drets bàsics?

–La llei preveu moltes obligacions i càrregues. No hem de perdre de vista que la llei de bases de l'ordenament tributari, és una llei de bases. Després ja veurem que ve. El que s'està construint és una estructura que en principi serà un conjunt enorme d'obligacions i càrregues molt importants per als contribuents amb un règim sancionador molt potent i molt detallat. I conseqüentment, tot això afectarà directament els drets dels ciutadans.

–¿Vulnera el dret a la vida privada?

–Per exemple a Espanya i això és el mateix que recull aquest projecte de llei, el dret a la intimitat des del punt de vista tributari desapareix. Segons aquesta llei, ningú té secrets per a hisenda. El secret bancari també desapareix completament i fins i tot, va més enllà que la llei espanyola en alguns aspectes. Per exemple, la facilitat per entrar en un domicili particular és més gran aquí. Hi ha un dret fonamental que és la inviolabilitat del domicili, que no és ni espanyol ni andorrà, és un dret humà. I crec que està una mica en entredit, no m'atreviria a dir que la llei és inconstitucional en aquest sentit, però està al límit.

–¿Però la llei també diu que es requereix una ordre judicial, no?

–Si és cert que necessiten una autorització judicial però la llei té un apartat que recull que si coincideix la seu de l'empresa o l'exercici de la professió amb l'habitatge, l'entrada és permesa. En canvi, a Espanya i a Europa el què preval és l'habitatge i no pas el negoci ni el despatx. Aquí van una mica més enllà. El mateix passa amb les sancions.

–¿I la presumpció d'innocència?

–A Espanya si es recorre una sanció, aquesta se suspèn fins que no es decideix si és procedent o no, perquè es respecta la presumpció d'innocència. A Andorra es posa en dubte la presumpció d'innocència, perquè mentre es discutirà si la sanció és correcta o no, el sancionat l'ha de pagar. Hem de tenir en compte que una sanció és un càstig, per tant, si la presumpció d'innocència funciona, hauríem d'esperar que fos ferma per imposar-la i fer-la efectiva.

–¿Vulnera el dret a l'honor?

–En teoria ni la llei andorrana ni l'espanyola accepten denúncies anònimes, però la realitat és que si la denúncia conté detalls hisenda els utilitza. En un país amb només 70.000 habitants, facilitar el tema de denúncies és una mica més complicat i pot afectar la convivència.

–¿Qualsevol em pot denunciar?

–Si és algú qualsevol probablement no li faran cas. Ara bé si es tracta de l'ex parella, el comptable o d'un assalariat que acomiadem, podria fer una denúncia que donaria peu a una inspecció. I s'assimilarà molt a una inspecció de la hisenda espanyola. El que dèiem abans, passem de 0 a 100 en no res. No hi ha període d'adaptació.

–¿El desplegament pot implicar una gran indústria de recaptació?

–Aquest sistema, tal com està, implica un munt d'obligacions, la retenció, les obligacions formals, els pagaments a compte, entre altres, implica tota una burocràcia administrativa que suposarà per al ciutadà i les empreses, un cost, i la necessitat d'una agència tributària andorrana potent, tant a nivell informàtic com de recursos humans. A Espanya tenim l'Administració tributària més eficient del món perquè tenim un sistema informàtic molt avançat i potent, però també amb 25.000 treballadors al seu servei. A Andorra no farà falta tanta gent però si que caldrà una administració informàticament potent amb un sistema de gestió, d'inspecció i de recaptació.

–¿La llei està pensada per a Andorra i el sistema tributari que té avui?

–No ho sembla. Per gestionar un IRPF com el que s'està plantejant, potser tampoc. No obstant això, si el país ja compta amb l'estructura bàsica, a partir d'aquí pot passar fàcilment del 10% al 20%. El cost és mínim. Si tens l'estructura i tens la llei ja només cal canviar el número. On posa 10 demà posarà 20 o 25, que és el que fan a Espanya. A Espanya quan fan aquestes lleis tan dures sempre diuen que el motiu real de la creació d'aquesta llei és un altre. Finalment, la llei s'acaba aplicant a tothom igual, a les famílies, a les PIMES i als treballadors. Una vegada tenen l'eina en marxa, l'acaben utilitzant.

–¿Es podria trobar altres models?

–Una llei de bases tan potent no és proporcionada a un IRPF tan light com el que es vol aplicar. A Espanya es tracta de recaptar prop de 73.000 milions d'euros per IRPF i 55.000 milions per IVA. Però en un sistema tributari tan poc substantiu com l'andorrà potser és desproporcionat.

–¿Quin model fiscal per a Andorra?

–Entenc que el debat a Andorra és tenir un sistema fiscal que sigui homologable per l'OCDE. L'IRPF al 10% és un impost competitiu, després ja veurem què diu l'OCDE. Però una cosa és l'impost i l'altra la llei de bases tributària, que des del meu punt de vista no crec que sigui necessari que sigui tan potent. ¿Tot això fa falta per un IGI i un IRPF? Doncs no ho crec, perquè la competitivitat que es vol guanyar per un costat, es perd per l'altre, amb una llei molt dura i feixuga en l'aplicació. Una cosa bona que té la llei és que incentiva la inversió amb reduccions d'impostos de fins al 50%, a imatge de Luxemburg o Holanda.

–¿Com evoluciona la fiscalitat al món?

–Les empreses busquen llocs amb poca pressió fiscal. El què s'està buscant des de l'OCDE, Europa i els Estats Units, és que les empreses que han deslocalitzat les seus per no tributar tant, paguin impostos als mercats on venen els productes.

–¿La cacera als paradisos fiscals encetada pels EUA, continuarà?

–Els paradisos fiscals estan cada vegada més acotats. Potser sí que Andorra s'ha d'adaptar per obligació i perquè països com Suïssa ho estan fent, amb el risc de que si no segueixes pots quedar-te aïllat. Però, potser s'està anant una mica massa lluny o massa ràpid. La pregunta clau és si el canvi serà a millor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.