• El document introdueix dues propostes de llei qualificada de col·laboració entre totes les institucions

Els moment previs a la reunió de cònsols, ahir. Foto: TONY LARA

El cap de Govern, Toni Martí, i el ministre de la Presidència, Antoni Riberaygua van reunir ahir a la tarda els cònsols per presentar-los la Reforma de les competències de l'Estat, un document de treball que té per missió tornar a definir les competències dels comuns recollides en la Llei qualificada del 1993. Si en sortir de la reunió, que es va allargar quatre hores, el portaveu dels comuns el cònsol de Canillo, Josep Mandicó, va manifestar que «és prematur opinar sobre la proposta», fonts properes a l'arc comunal integrat per les set parròquies van avançar que en la propera reunió de cònsols, els comuns establiran un calendari per començar a treballar en el document.

De fet, el Govern ha tardat 20 mesos en elaborar un document en la redacció del qual hi han col·laborat i participat 24 grups de treball i 112 persones. Per a la qual cosa, els comuns volen tenir temps per estudiar-lo i no adherir-hi amb els ulls clucs. Per tot plegat, els cònsols van decidir també que enviaran el document a l'expert constitucionalista, Miguel Àngel Aparicio. I és que la percepció dels representants de les corporacions locals, un cop superat l'estupor en veure la magnitud de la documentació que se'ls presentava, va ser el temor a la centralització de l'Estat. A més, tal com ha pogut saber aquest rotatiu, els tècnics del Govern han tocat totes les competències «una per una».

Lleialtat institucional / Entre els canvis proposats pel Govern als comuns, destaquen dues proposicions de llei qualificada de col·laboració entre el Govern i els comuns d'una banda, i de col·laboració entre els comuns de l'altra. A més, una vegada els comuns i el Govern arribin a tancar l'acord també s'elaborarà una nova llei qualificada de delimitació de competències. Aquest nou desplegament legislatiu és un dels principis bàsics del text segons va confirmar el ministre Riberaygua, argumentant que «cal acabar amb el paradigma de si això és meu o és teu». I va afegir que «el que s'ha de fer és treballar junts en benefici dels ciutadans», segons va recollir l'ANA. Riberaygua va apostar per l'eficiència i va exposar com a exemple de col·laboració «la mobilitat de funcionaris entre les diferents administracions per optimitzar el capital humà i els serveis oferts». En quant als aspectes socials, va reconèixer que els comuns «són qui millor coneixen la realitat local» però va matisar que «independentment que es prestin en una o altra parròquia» –referint-se als serveis– «ha de ser amb igualtat de preus, per garantir-ne l'accés equitatiu a tots els ciutadans i perquè així ho diu la Constitució». En el cas de les escoles bressol, Riberaygua va dir que pertoquen als comuns, però que això no treu que es puguin mancomunar o hi hagi col·laboració, i va insistir en que «hi ha multitud de fórmules per fer les coses amb més agilitat». Tot i l'extensa documentació aportada pel ministre als cònsols, Riberaygua va tornar a insistir en que és només una proposta i que està totalment oberta a les aportacions dels comuns, cosa que fonts comunals van confirma i van matisar explicant que el Govern també està obert a que els comuns presentin un nou document si ho creuen necessari. En quant a les transferències, Riberaygua va dir ahir que la qüestió no es va abordar, aquest rotatiu ha pogut saber que les transferències entraran en una mena de pacte polític i que en tot cas, no es començaran a negociar fins que els comuns i el Govern hagin tancat la negociació de les competències, cosa que sembla lògica per poder determinar els compromisos i necessitats pressupostàries de les corporacions locals .

Per a més informació consulti l'edició en paper.