PUBLICITAT

L'EENSM vol més autonomia per als usuaris i residents del centre

  • La Fundació Tutelar Privada i el Ministeri de Salut i Benestar també s'impliquen en el projecte
GLÒRIA GURDÓ
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Al fons a l'esquerra, Fenoll i Miquel de la Fundació Tutelar Privada, observen el treball dels alumnes, ahir Foto: ÀLEX LARA

La Fundació Tutelar d'Andorra, el Ministeri de Salut i Benestar i el Patronat de l'Escola Especialitzada de Nostra Senyora de Meritxell (EENSM), treballen, colze a colze, per posar en marxa un programa de vida independent destinat als usuaris –nois i noies– de l'EENSM aptes per emancipar-se i dur una vida autònoma fora de la residència l'Albó o del bressol familiar, malgrat les seves limitacions. El projecte de vida independent és una vella aspiració de l'EENSM que no obstant això, no descarta la rehabilitació de la residència. La presidenta del Patronat de l'Escola, Pilar Díez, va afirmar ahir que «una cosa no treu l'altra, que engeguem aquest projecte i que aquests nens puguin sortir de l'Escola no vol dir que els que es queden aquí no se'ls hagi de fer una residència molt maca». I va afegir que «els alumnes que hi viuen, tenen tot el dret a ser-hi en les millors condicions possibles».

En quant als terminis per posar en marxa el programa de vida independent, la gerent de la Fundació Tutelar Privada, Ester Fenoll, es va mostrar optimista i va avançar que «esperem que entri en funcionament a principis del 2014». Fenoll i Díez van fer aquestes declaracions abans d'encetar la visita dels representants de la Fundació Tutelar Privada, Fenoll i el director general de Banca Privada d'Andorra, Joan Pau Miquel, a l'EENSM. Fenoll va afegir que «queda per definir la col·laboració entre l'Escola i el Ministeri de Benestar, i què aportarà cada part al projecte de vida independent».

Contactes amb catalunya / En quant al disseny del programa, Díez va explicar que «està bastant avançat i que anirem informant en els propers mesos dels avenços que aconseguim». I va afegir que «és molt important que aquestes persones que poden tenir una vida independent també puguin viure en un pis i no pas en una habitació de l'escola, perquè se sentiran millor, més realitzats». Fenoll va agrair la predisposició de l'Escola i va argumentar que «és lògic que la Fundació Tutelar Privada vulgui participar en un conveni de col·laboració amb l'EENSM ja que hi tenim usuaris en comú». Ara queda per determinar de quina manera s'assumeix el cost del lloguer dels pisos i de l'acompanyament que requerirà el programa. Fenoll va exposar que «una part del suport que el Govern dóna a la residència l'Albó es podria destinar al nou projecte». I no va descartar que la col·laboració de l'Escola es traduís en l'aportació de recursos humans amb la cessió de personal d'acompanyament especialitzat.

Tot i que el finançament del programa de vida independent encara està per decidir, el disseny sembla força avançat. La gerent de la Fundació Tutelar Privada va explicar que «s'ha treballat amb la Fundació Catalana Síndrome de Down, que està organitzant una visita per poder veure com són els pisos que ells tenen per a aquestes persones».

L'ambició de la Fundació Tutelar és que el programa sigui operatiu al més aviat possible, ja que desperta força expectació. «Tenim moltes persones que hi estan interessades i que ens pregunten com està el tema», va afegir Fenoll. El programa de vida independent s'orientarà, en un primer moment, a les persones amb més autonomia que estan vivint a la residència l'Albó i d'altres que ja estan vivint soles però que necessiten més suport. «Seran persones que treballen o no, perquè no tothom hi és apte, però si que seran persones que es poden valdre per si soles o amb una mica d'ajuda», va matisar Díez.

Lliure albir / Cada usuari del programa podrà triar on viure i amb qui. A diferència d'altres models, el programa d'emancipació d'Andorra, no obligarà els usuaris a compartir pis sinó que «en principi els pisos podran ser individuals i els usuaris podran decidir si volen compartir-los» va explicar Fenoll, tot afegint que «igual que jo visc amb qui vull i on vull, l'usuari del programa també podrà triar». El criteri és compartit pels impulsors del programa que defensen la integració dels nois i noies en la comunitat.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT