• Cebrián repeteix amb 'Tota una vida vetllant per Andorra', emès per ATV

El ministre Esteve, al mig, amb els guanyadors de Pirene: Martín de Pozuelo (Premsa escrita) i Cebrián (Audiovisual) Foto: TONY LARA

Des de l'allau que el 1718 es va endur la vida de cinc andorranets de l'època que van tenir la mala pensada de dirigir-se a Soldeu just aquell fatídic matí d'abril –Mateu Faure i Miquel Font, veïns del mateix Soldeu; Gabriel Agustí, de la Massana; Miquel Gaià, d'un lloc anomenat l'Espluga Calba, i Joan Reitg, de Siguer– fins als devastadors aiguats del 1981, passant per la primera carretera que va obrir al públic –la del Pas a Soldeu, el 13 d'agost del 1911, en una memorable jornada protagonitzada per Fraçois Gomma, metge d'Acs dels Tèrmens, i de la qual Builles en va deixar un formidable reportatge gràfic avui conservat a l'Arxiu Nacional– i la salvadora intervenció a la celebèrrima (i molt fotogènica) nevada que va paralitzar Barcelona el dia de Nadal del 1962. Aquests són alguns dels sucosos i més o menys coneguts episodis que recullen Jorge Cebrián i Roger Torruella a Tota una vida vetllant per Andorra, documental que repassa el 50è aniversari del servei de Conservació i explotació de carreteres (COEX), emès per Andorra Televisió el 31 de desembre del 2012 i que ahir es va endur la 18à edició del premi Pirene de Periodisme interpirinenc en la modalitat Audiovisual. El jurat del concurs, integrat pel consultor Àlex Terés, l'escriptora Núria García Quera i el columnista Marià Cerqueda en va valorar «la qualitat de la realització, la recerca d'imatges antigues i el valor dels testimonis», així com «l'elogi per la feina ben feta i poc valorada de les persones que han treballat i treballen al COEX». Un plantilla que avui formen de 61 persones i a qui Cebrián va evocar en la recollida del premi.

Un guardó dotat, per cert, amb 3.000 euros pel ministeri de Cultura. Exactament la mateixa bossa que es va endur el periodista gironí Eduardo Martín de Pozuelo (la Jonquera, 1952) pel reportatge La salvación eran los Pirineos, publicat al Magazine, suplement dominical de La Vanguardia, el 6 de gener del 2013, i que es va endur el Pirene en la modalitat de Premsa escrita. Pozuelo hi reconstrueix la peripècia de Miguel Giner, que era el 1943 l'encarregat de la duana a la localitat aranesa de Lles i de qui els fills –Vicente i Isabel Giner– expliquen per primera vegada en públic com se les va empescar per evitar que els grups de fugitius jueus que a partir de l'estiu del 1943 van començar a aparèixer pel poble, i als quals, segons les consignes del règim franquista, hauria d'haver entregat a les autoritats alemanyes de l'altra banda de la frontera. Un testimoni que ens toca –ja es veu– de ben a prop i que documenta la intervenció espontània i desinteressada en la salvació dels refugiats hebreus per part d'un home que formava part de l'engranatge franquista. En aquets cas, el jurat en destaca «la qualitat de la redacció i el valor de la recerca històrica, que aporta coneixement del món pirinenc, així com la càrrega emotiva». La salvación eran los Pirineos el poden llegir a l'Hemeroteca de La Vanguardia –l'accés és gratuït: busqiun per Los ángeles de los Pirineos–, i Tota una vida vetllant per Andorra, al Youtube. Per cert: en el cas de Cebrián es tracta d'un repetidor: ja es va endur el Pirene 2010, aleshores amb Els secrets de Sonplosa, i el del 2007 amb Lluitan tper la vida..

Per a més informació consulti l'edició en paper.