• La intervenció del cònsol argentí desencalla la repatriació de l'as de l'aviació aliada enterrat a la Massana
• El permís de la família, ja sol·licitat, últim tràmit perquè les despulles del pilot angloargentí siguin traslladades al cementiri de Bahía Blanca

Charney, a la caiba d'un Spitfire, rep la salutació de Pierre Clostermann (1944) Foto: EL PERIÒDIC

Feia quasi dos anys que no en parlàvem i la veritat, alguns ja havíem perdut l'esperança que l'Operació Charney, la repatriació a la seva Argentina natal de les despulles de l'aviador Ken Charney (Quilmes, 1920-la Massana, 1982) que descansen al cementiri de la Massana, arribés un dia a bon (aero)port. La paperassa burocràtica, la dificultat de reunir els fons necessaris per a l'operació, i l'aparent desinterès de la família de Charney, que és qui en última instància n'ha d'autoritzar el trasllat, havien anat retardant el desenllaç d'aquesta apassionant història promoguda per l'historiador argentí Claudio Meunier, l'home que amb una perseverança a prova de Focke Wulff va acabar localitzant les restes de l'aviador a l'anònim nínxol 209 de la Quera. Això passava el 2008. Com veuen, quan encara no li havíem vist les orelles al llop de la crisi. Ens les prometíem tots molt felices. I encara més quan dos anys després el comú de la Massana va condonar el lloguer del nínxol —impagat des del 1988– i va identificar amb una humil placa les despulles de Charney. Meunier fins i tot va anunciar per al 2011 la repatriació del cos del pilot.

Tot allò va anar a espetegar al calaix de les bones intencions. I aquí semblava que s'hi quedarien una bona temporada. Potser per sempre. Fins ahir. La consellera de social de la Massana, Pilar Gabriel, va contactar a través de la Querencia –l'associació que aplega els argentins residents al nostre racó de món– amb el cònsol de l'Argentina a Barcelona, Felipe Álvarez de Toledo, de visita llampec a la capital per resoldre tràmits consulars dels seus conciutadans. L'objectiu era desencallar el dossier Charney. I val a dir que no deixa de ser sorprenent que hagi sigut el comú qui prengués en aquest assumpte la iniciativa. El cas és que entre uns i altres sembla que Charney té el seu últim vol una mica més a prop. El cònsul Álvarez de Toledo va confirmar ahir que el ministeri d'Exteriors argentí gestionarà davant de les autoritats municipals de Bahía Blanca –la ciutat on Charney es va criar i on Meunier creu que hauria d e ser enterrat– la cessió d'una tomba al cementiri El Recuerdo de Villa Harding Green, el barri més populós de la ciutat.

Pel tram andorrà de l'Operació, els diners sembla que no han de ser un problema: la factura per l'exhumació i la cremació de les despulles de l'as aliat pujaria –diu Gabriel– a poc més de 800 euros. I perdonin que parlem en aquests termes tan fredament comptables d'algú que va abatre set avions de l'Eix, més sis tocats i cinc probables, que va rebre dues Distinguished Flight Cross, ¡dues!, i a qui van posar el sobrenom d'El Cavaller Negre per la seva temerària tàctica consistent a atacar de cara els esquadrons de bombarders enemics per trencar la formació i procedir a liquidar-los d'un en un. En dues paraules: un as. De fet, l'opció per la cremació és un dels punts que sembla haver agilitzat l'expedient: a diferència d'un fèretre, que requereix d'una paperassa kafkiana per creuar una frontera –i no diguem ja si són dues, l'espanyola i l‘argentina, i hi ha un oceà i 10.000 quilòmetres pel mig– l'urna amb les cendres –glups– se les pot endur l'interessat a la maleta, sense necessitat de més tràmits. Una altra cosa és qui es farà càrrec del passatge de Meunier, si com sembla és finalment ell la persona que es fa càrrec de la repatriació. Argentina, diu el cònsul, només intermediarà amb el consistori de Bahía Blanca, però no finançarà la repatriació.

Cada dia més a prop

Però l'escull final, a aquestes altures i després d'un lustre remenant les cireres, no són els diners sinó la família. Charney va deixar vídua –June, amb qui es va casar el 1980 a la Massana, avui resident a Sussex, Anglaterra– i dues filles d'un matrimoni anterior. Segons Fernández de Toldo, és una d'aquestes filles, resident de la seva banda als EUA, amb qui Menier ha contactat i qui ha donat el consentiment verbal per a l'exhumació i repatriació de les despulles. Ara només falta que aquestes bones paraules es tradueixin en un poder notarial, sense el qual Charney no es mourà mai de la Quera. Així que no hi ha ni calendari ni terminis, admet el cònsul, i que tot és en mans de la filla nord-americana. Però és força més del que teníem abans d'ahir i, no ens enganyem, el suport de la cancilleria argentina, ni que sigui moral, és un aval gens negligible per a una operació d'aquestes característiques. També ho és que el comú de la Massana mantingui tres anys després l'interès a resoldre favorablement l'última peripècia de Charney, i que Meunier hagi trobat en La Querencia –i el seu president, Eduardo Quiroz– un interlocutor transatlàntic que li facilitarà molt les gestions.

En resum: que l'inquilí del nínxol 209 de la Quera té fundades esperances d'adquirir més aviat que tard bitllet de tornada i ser rebut com l'heroi que és –un as de l'aviació i, amb els seus set avions abatuts, la màquina de matar més eficaç entre els 800 angloargentins que es van enrolar en les forces àeries aliades durant la Segona Guerra Mundial– a Bahía Blanca. Abans d'acabar diguem que Charney és un dels pilots que volen a El gran circ, les memòries de guerra del gran Clostermann; que va ser el primer aviador aliat a descobrir les restes del VII Exèrcit pànzer en retirada, els dies següent a Normandia, en una operació que ha passat als llibres d'història –i als videojocs: mirin Call of Duty– amb el nom de la Bossa de Falaise, i que el final de la guerra el va enganxar al Pacífic, a bord del portaavions HMS Smitter i a punt per a la invasió de Malàisia. Ah. sí, i que sempre, sempre des que va obtenir les ales de combat, el maig del 1941, va pilotar un Spitfire, l'heroi de la Batalla d'Anglaterra. ¿Saben què? Que me'n vaig pitant al Basar Valira a veure si en trobo una maqueta –en faig prou amb una Airfix– per armar-la aquest cap de setmana.

MÉS INFORMACIÓ:

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/16530-el-cas-charney-a-la-pantalla

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/6384-ken-esta-envoltat-si-es-vol-suicidar-que-ho-faci-ell-tot-sol

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/6063-es-questio-de-temps-que-les-restes-de-charney-tornin-a-casa

Per a més informació consulti l'edició en paper.