• El River va tot el partit a remolc, arriba a perdre de 15 i ?Zengotita? dóna el triomf a cinc segons del final

Zengotita va salvar els mobles a última hora quan ja s’ensumava la segona derrota del River Andorra MoraBanc. Perquè el Força Lleida va tenir ahir contra les cordes a l’equip de Joan Peñarroya de l’Adecco Or durant pràcticament tot el partit, va arribar a tenir un avantatge de 15 punts al tercer quart però al final el líder va demostrar perquè ho és, va capgirar l’electrònic per aturar-lo en un 94-99 i de fet, ahir va anar a dormir encapçalant la taula en solitari, a l’espera del partit d’avui del Breogán –contra el Peñas–, l’únic que li segueix el ritme.

S’ha quedat enrere, per exemple, el Ford Burgos, que va caure a la pista del Palència. El campió de la fase regular de la temporada passada porta ja tres derrotes, el River va estar ferit de mort al Nou Barris, Melilla i Ourense continuen en terra de ningú... Una jornada més, les sempre cautes paraules de Peñarroya sobre la igualtat en la lliga i el respecte del River vers tots els rivals guanyen credibilitat. Guanyar costa i molt.

Que li diguin sinó al River, què li va passar ahir defensant sense nervi en el primer quart. El Lleida, a base d’unes quantes recuperacions i opcions de cistella fàcils li va pintar la cara a un River que va sostenir-se al parquet tirant aquesta vegada de Zengotita. Sergio Llorente –el fill de Jou, sí– feia el que volia a tota la pista, va taponar a Green, va trobar diverses autopistes fins la cuina, buscava a Vinson, Simeón o Llorca en la distància o a Arteaga en la pintura. I tot els hi sortia. Un tap d’Arteaga a Gerbert Martí va donar el comiat als primers deu minuts amb un 32-23.

El partit estava coll amunt però hi havia temps de sobra. Al segon quart el River va polir coses i en defensa, aplicant com sempre la individual, els jugadors van pressionar molt més a sobre però el Lleida ja havia escalfat els canells, tenia el públic a sobre i no va parar d’endollar triples. La veritat és que l’equip de Peñarroya va saber aguantar el tipus contra un equip en ratxa, que no fallava un tir i que va arribar al descans amb encerts superiors al 50% en el tir. 

Va començar el tercer quart amb un 51-48 i cinc minuts més tard, amb un Vinson estel·lar, era de 63-48. Tots els canoners estaven negats i van haver de rescatar l’equip entre Hampl i sobretot Trias –immens: 24 punts, 40 de valoració.

No s’havia arreglat res a l’acabament del tercer quart (76-64)... Però quedava molt per veure. El despertar de Navarro, Blanch i Zengotita. El River no va fer cap parcial però anava encertant els atacs amb bones seleccions i forçant l’errada del Lleida. A cinc minuts per al final la diferència s’havia rebaixat als set punts i entre Blanch i Navarro van fer un parcial per empatar. 87-87, 2min 56s per endavant i molts nervis dels locals, que van fer un últim minut nefast. Alzamora va anotar dos tirs lliures (94-91) i Navarro va respondre amb un 2+1. El Lleida va apurar la possessió però Vinson va fallar. La va apurar el River i Zengotita la va clavar de tres. Només quedaven cinc segons. Un càstig massa cruel per a un Lleida que va merèixer més. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.