• Defensa que la proposició de llei per a la protecció dels entorns de béns culturals no és inconstitucional

El conseller del grup mixt,Vila ahir en el ple del Comú d'Andorra la Vella Foto: TONY LARA

La proposició de llei de modificació de la Llei de Patrimoni Cultural del 2003, en el que afecta els entorns de protecció dels béns d'interès cultural, va capitalitzar ahir el Consell de Comú d'Andorra la Vella, que va arrencar, com sol ser habitual, amb un atapeït ordre del dia. La cònsol major, Rosa Ferrer va exposar abans de sotmetre aquest punt a votació que «en 10 anys, si la missió era ordenar els entorns de protecció dels béns culturals, en realitat no s'ha fet, com tampoc s'ha fet després del termini anunciat de dos anys, amb la qual cosa pensem que és millor retornar la iniciativa als comuns i que aquests apliquin uns criteris més adaptats a la realitat d'Andorra, fent uns entorns de protecció suficients però àgils». Ferrer va recordar que en 10 anys Patrimoni Cultural només ha delimitat sis entorns de protecció quan se n'havien d'haver delimitat més d'una seixantena. I va afegir que «la situació actual genera una invasió de competències perquè molts plans d'urbanisme estan pendents dels entorns de protecció». La cònsol va lamentar que «s'ha estirat tant la corda que s'ha dit prou, deixem viure la gent» i va respondre a les veus que acusen els comuns de voler vulnerar el patrimoni que «els comuns l'han protegit històricament, són responsables i s'emparen en les lleis». Ferrer va insistir en que «la nostra voluntat és preservar el patrimoni per respecte a les generacions futures i anteriors» i va argumentar que «els límits a la propietat privada els recull la pròpia Constitució, quan explícita que l'interès públic passa al davant».

Oposició reticent / Si el conseller del grup mixt, Josep Vila –que ahir va fer la seva primera aparició al ple després de les seves escaramusses amb la Justícia–, va adherir a la proposta, els consellers de DA i del PS hi van resistir. El demòcrata, Carles Torralba va justificar la seva abstenció constatant que «la Llei de Patrimoni Cultural no funciona, i quan una llei no funciona s'ha de canviar» però va matisar que «tenim els nostres dubtes sobre la constitucionalitat de la proposició de llei». En canvi, la consellera del PS, Dolors Carmona, hi va votar en contra, convençuda que la proposició de llei atemptarà contra els béns d'interès cultural. Ferrer va contestar a les intervencions dels consellers de DA i del PS, explicant que «estem convençuts que la nostra proposició de llei és constitucional, no perquè ho digui jo, sinó perquè gent molt més autoritzada que jo, ens ha donat un parer favorable al respecte». I va insistir en que «quan parlem d'entorns no parlem de béns cultural, per això hi ha els tècnics de Patrimoni que són experts en el tema, parlem de les cases o dels terrenys que hi ha al voltant».

Contradiccions / Ferrer va donar alguns exemples de gestió si més no contradictòria, per part de Patrimoni Cultural, advertint però que «si actuen així és perquè la llei els ho permet o els hi obliga». I va explicar que l'entorn de l'església de Santa Coloma que finalment el comú ha pogut recuperar va provocar que Patrimoni volés obrir un expedient quan el comú va procedir a l'arranjament del talús i de l'aparcament adjacents. Cosa que permet tenir una vista sobre l'església més àmplia, de la qual pot gaudir tota la població i els visitants. Ferrer va explicar que «per a Patrimoni el visual que compta és des del nucli antic i mentre que nosaltres no permetem construir en aquests espais per preservar el visual des de l'avinguda d'Enclar, ells sí». I va defensar que «molta gent ha redescobert l'església», recordant les situacions també kafkianes que pateixen el centre històric de Sant Julià on les cases cauen, o el problema de no poder fer una voravia prop de Sant Martí de la Cortinada, per protegir els turistes que la visiten.

Per a més informació consulti l'edició en paper.