• La firma tecnològica integrava en el seu projecte el telèfon d'emergències únic
• Areny confirma que el 112 suposaria un estalvi de temps i de recursos per als cossos d'auxili

Imatge del Centre Nacional de Trànsit d'Andorra. Foto: EL PERIÒDIC

el març de l'any passat el Govern anunciava la voluntat de l'empresa Indra d'entrar al país en el marc de l'obertura econòmica; de fet, la firma tecnològica, juntament amb la clínica Teknon, es va convertir en el vaixell insígnia de la inversió estrangera. El secretaria d'Estat per a la Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, va dir a aquest rotatiu el passat estiu que Indra havia parlat de dos projectes a Andorra: en primer lloc, «obrir una oficina aquí, un aspecte que estan treballant, que tenen al seu full de ruta i que ens consta que està en els plans d'empresa», i després, dins del projecte Smart Country «va parlar d'aportar aquelles tecnologies que considerin oportunes per tastejar-les». El que no es va dir és que dins d'aquest segon projecte hi havia el de realitzar els treballs d'explotació i manteniment del Centre Nacional de Trànsit (CENATRA) primera intervenció i manteniment dels túnels del pont Pla, La Pedrera, Sant Antoni, les Dos Valires, la Tàpia i Ràdio Andorra, el carril prioritari multiús (CPM), les instal·lacions semafòriques i altres ITS de la xarxa viària

Indra es va presentar al concurs públic que va presentar el Govern, però va ser descartada. Fonts properes a l'adjudicació van explicar que va ser una decisió que va sorprendre, ja que el projecte d'aquesta presentava una particularitat respecte les altres: utilitzar el Centre Nacional de Trànsit també com a centre d'emergències, és a dir, implantar una plataforma única on centralitzar els telèfons de totes les agències i cossos d'emergència del país; el projecte 112, vaja. Segons les mateixes fonts, aquest projecte anava «inclòs dins el preu tancat» i suposava per Indra «uns dos milions d'euros», és a dir, un pressupost inferior al que s'havia calculat fa quatre anys, que xifrava la inversió en uns 3,5 o 4 milions d'euros per aplicar la tecnologia i els espais necessaris per a aquest projecte, tal i com va explicar a l'ANA el director del Departament de Protecció Civil i Emergències, Francesc Areny

Indra proposava reduir el pressupost gràcies a la reutilització de les instal·lacions del CENTRA i l'estalvi del software, que l'empresa ja té creat. Indra volia així introduir-se al país i crear una estructura a partir del manteniment de les instal·lacions durant sis anys. El Govern però, va descartar el projecte de l'empresa i en referència al telèfon d'emergències, «van considerar que no era objecte del concurs».

UN ÚNIC TELÈFON D'EMERGÈNCIES / De fet, el projecte del 112, que està sobre «la taula de les autoritats corresponents», segons va explicar el director del Departament de Protecció Civil, Francesc Areny, a l'ANA, no s'ha dut a terme precisament «perquè exigeix la implantació d'una plataforma única i espais per a les diferents agències i encareix el projecte».

Actualment cada agència o cos d'emergències disposa d'un número de telèfon, i això, segons el director del departament de Protecció Civil, provoca «confusió» a l'usuari i que sovint «no sapigui on donar l'alerta». Va ser doncs en aquest context que es va crear el projecte únic de 112 que «es va aturar però no està tancat», va afirmar Areny.

El pressupost inicial contemplava una inversió d'uns 3,5 o 4 milions d'euros per la qual cosa es considera que «potser no és el millor moment per fer aquestes inversions». Tot i així, el director de Protecció Civil va matisar que en els darrers dos o tres anys el preu de la tecnologia ha baixat de manera que «el que abans costava 4 milions d'euros, avui amb menys de la meitat ho podríem fer». De fet, segons les fonts consultades per aquest rotatiu Indra ja ho oferia per molt menys de la meitat d'aquest preu.

La implantació del 112 suposaria segons Areny «una millora de serveis, a nivell econòmic, de funcionament i de servei que es presta a l'usuari». «Si entra una trucada al 112, aquest la classifica i activa els recursos de les agències que han d'intervenir», va afegir. Així, la persona que dóna l'alerta «només l'hauria de donar un cop a aquesta agència» que estaria «formada i preparada» per a tot tipus d'incidències que hi pugui haver. «Amb un sol número», va concloure Areny, els operadors «formats i preparats activarien els recursos necessaris en el mínim de temps».

Finalment, tot i admetre que no és el millor moment, Areny va dir que confia que es pugui tirar endavant en un o dos anys. El què sembla clar, però, és que no serà Indra qui ho tiri endavant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.