• Institucions i societat civil celebraran el 2014 centenari de l'homenot

Ufff! Ja ens vèiem havent d'escriure la diatriba reglamentària a compte d'Esteve Albert (Dosrius, 1914-Andorra la Vella, 1995) i del silenci indiferent amb què –ens temíem– en deixaríem passar el centenari, quan va i un grapat d'entitats, particulars i institucions –començant per la Societat Andorrana de Ciències, passant per la compositora Natàlia Solà, i acabant pel comú d'Escaldes i el ministeri de Cultura: i són només quatre exemples– han unir per ina vegada esforços en lloc d'anar cadascú a la seva per commemorar la figura proteica i pelet atrabiliària del creador del Pessebre Vivent d'Engordany i del Retaule de Sant Ermengol. Entre d'altres molts artefactes que van sortir de la seva portentosa imaginació escènica. Una iniciaitva oportuníssima perquè està bé, molt bé apuntar-nos a efemèrides que ens toquen de refiló, com ara l'Any Rodoreda –es veu que l'autora de La plaça del Diamant va passar uns estius a Colll de Nargó– i l'Any Espriu –que va pujar una vegada, ni ell recordava quan, a fer turisme, i que va prologar les Set lletanies de mort de Morell– però està malament, molt malament, ignorar Amat Piniella, l'autor autor de K. L .Reich –la gran novel·la catalana sobr el sistema concentracionari nazi, redactada a sant Julià de Lòria– i de qui el 2013 s'ha celebrat el centenari, i hauria estat encara més imperdonable que ens oblidéssim d'Esteve Albert, l'il·luminat que amb el Pessebre va posar el nostre racó de món al mapa del proturisme espanyol dels anys 50.

No serà així, afortunadament, i ja funciona una comissió –sense comissari: mal senyal– per recollir idees i coordinar el calendari de l'Any Esteve Albert. Es tracta, en paraules del llibreter Pere Miquel Fonolleda –que hi participa a títol individual– d'enrolar-hi el màxim nombre de voluntats possible, «una forma de ser fidels al tarannà del personatge, que arribava en un lloc i era capaç d'enredar tothom en l'aventura escènica que se li havia ocorregut». En aquesta mateixa línia, l'Any Esteve Albert es tirarà endavant amb l'aportació desinteressada dels participants. A base de voluntariat, vaja. I l'objectiu és no haver de passar per la taquilla de les subvencions institucionals. Sona bé. Però ja es veurà.

El programa: un esbòs / Anem al tall. El programa d'activitats és encara a la panxa del bou. De moment, es tracta d'un esborrany amb un grapat de projectes més o menys ferms. I obert, perquè fins a final del 2013 la comissió estarà oberta a tot tipus de propostes. Però només que prosperi la meitat dels que hi ha en perspectiva ja en podrem estar satisfets. I molt. Ressuscitar el Pessebre Vivent potser sigui una empresa fora de l'abast dels organitzadors, sobretot en la conjuntura actual. Però la seva obra magna –el d'Engordany va ser el primer de tots els pessebres vivents que després van proliferar com bolets– hi serà evocada d¡una manera o altra. I d'això se n'encarregarà el comú d'Escaldes. També hi ha sobre la taula la possibilitat d'encarregar en alguna companyia nacional algun dels seus muntatges –Esteve Albert va tastar-ho quasi tot, des de la història fins a la poesia, però va ser sobretot home d'escena– i s'ha contacat amb l'organització del Retaule de Sant Ermengol per ressuscitar, ara sí, Arnaldeta de Caboet, un altre dels seus muntatges històrics, que ara fa un lustre es va deixar de representar petr falta de quòrum.

Encara hi ha més: Natàlia Solà vol recuperar El despertar de les aigües, ballet liric amb llibret d'Esteve Albert estrenat el 1997 –el lno el va arribar a veure– i l'espectacle Interiors, que musica algfuns dels seus poemes. ¡Amb el baríton Joan Pons! El ministeri encarregarà un segell –falta per decidir-ne l'autor, i si l'editarà Correus o la Poste–, la SAC gestionarà un cicle de conferències al voltant de l'obra, l'època i la figura d'Esteve Albert, el Cercle de les Arts i de les Lletres el convertirà en el leit motif de les seves activitats del 2014, i fins i tot els Fallaires d'Andorra la Vella s'hi apuntaran, posant solfa a un text sobre el foc de Sant Joan que l'autor va escriure.

La cosa no s'acaba aquí, perquè la conselleria de Cultura de la Generalitat també organitza el seu Any Esteve Albert. I es dóna la casualitat que qui n'exercirà com a comissari serà Jordi pasques, recentment nomenat. L'Any català constarà d'una exposició, la projecció d'un vídeo amb les entrevistes que Josep Maria Espinàs li va fer al programa Personal i intransferible, i un cartell de conferències, i girarà per les localitats que van tenir més pes en la trajectòria del nostre home. Andorra inclosa, és clar. ¿Promet o no? I ens queda finalment l'esperança que aprofitant l'ocasió apareguin per fi els inèdits d'Esteve Albert, començant per les memòries que es diu que va arribar a esbossar, i acabant per la ingent correspondència que va creuar amb alguns dels més il·lustres dels seus coetanis, des de Macià i Sagarra fins a Pau Casals i Tarradellas. Estiguin atents, perquè això acaba de coençar. Tenim tot un any per anar parlant d'Esteve Albert. I per (re)descobrir-lo. Ell i la seva obra.

MÉS INFORMACIÓ:

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/27162-els-homenots-de-lhomenot.html

Per a més informació consulti l'edició en paper.