• Tony Lara imparteix a Les Monges un taller d'iniciació a la fotografia

Un exemple d'streetphotography que Lara ha penjat al blog Caminandoensilencio Foto: TONY LARA

Mirin si tenen un segons la fotografia d'aquí al costat. Però mirin-la; no es limitin a veure-la. Un, dos, tres, quatre i cinc parells de cercles –esl rètols de l'òptica, les rodes de la bicicleta, els arcs del porxo– li confereixen una rara, festiva coherència, com si els elements –la publicitat, l'arquitectura, el ciclista– s'haguessin confabulat per construir aquesta escena. De moments com aquest n'és ple, la nostra vida diària. El que passa és que no tots tenim ni l'habilitat de veure-les, ni la paciència d'esperar per caçar-les al vol, tal com raja. Tony Lara, sí. Acostumats a topar-nos cada dia, en obrir EL PERIÒDIC –on exerceix com a fotoperiodista des de fa un decenni llarg– amb les imatges que il·lustren i sovint expliquen les notícies del dia, a molts els sorprendrà la faceta de documentalista que Lara cultiva al blog Caminandoensilencio, on deixa gairebé de banda la tecnologia punta i armat d'una humil Fuji x100 i una òptica curtíssima –35 mil·límetres– que l'obliga gairebé a tocar els seus protagonistes, hi deixa constància del que no serà mai notícia, de la vida quotidiana, del petit fer i desfer de cada dia que mirem sense veure —¿o era al revés?– i que rarament mereix els honors del diari imprès.

És el que se'n diu Street Photogtraphy, o Fotografia de carrer, un gènere tan vell com la mateixa fotografia que ja practicaven –sense dir-li així– patums com ara Cartier Bresson, Doisneau i Català Roca i que consisteix a plantar-se a la via pública a mirar com passa la vida i esperar que es produeixi el miracle, la bicicleta que passa just davant del rètol de l'òptica: el moment decisiu. Res a veure amb el fotoperiodisme, ja es veu, perquè l'hipotètic valor de la fotografia de carrer –reconeix Lara– no emergirà, si mai emergeix, fins d'aquí a 20, 30 o 50 anys, quan la imatge avui banal d'un vianant parlant pel mòbil s'hagi convertit en un document d'època. No és casualitat que Mòbils sigui una de les sèries de Caminandoensilencio, al costat de Gossos i Mercat de la Seu. No hi ha recepta per a l'èxit. De fet, no hi ha èxit a la vista. Una cosa està clara: sense paciència, és impossible que surti res de bo, perquè el més difícil, diu «és treure-li punta al que estàs acostumat a veure cada dia», i perquè la fotografia de carrer depèn en primer lloc de l'atzar; en segon, de la intuïció; i en tercer, de la proximitat: «Per això sempre porto la càmera amb mi. El meu màxim temor és que la fotografia de la meva vida se m'aparegui just el dia que l'he deixat a casa». I per això també es deixa endur per l'instint: «Primer disparo, i després em demano per què ho he fet; i sovint m'enduc una bona sorpresa».

Tot això, ja ho hem dit, és el que Lara practica al blog, el segon que engega després d'aquella estupenda aventura que va ser 365dias365fotos –no se'l perdin. Si la cosa els ha enganxat, estan d'enhorabona, perquè precisament avui –i de moment, només avui– imparteix a Les Monges de la Seu i a iniciativa del col·lectiu Igersseu un taller d'iniciació a la fotografia –La composició en la imatge– per aprendre a col·locar els elements d'una imatge, perquè –com diu ell mateix– igual que es poden dir coses molt diferents amb les mateixes paraules, segons com les ordenis –«Un gos mossega un home» no és ben bé el mateix que «Un home mossega un gos»– el mateix passa amb la fotografia: el ciclista d'aquí dalt va, perquè surt de l'esquerra; si sortís des de la dreta, vindria. I ja que en parlem, tampoc no es perdin el piset d'Igersseu a Instagram: en poc més d'un any hi han penjat 10.000 instantànies de l'Alt Urgell i el Pirineu. Un formidable banc d'imatges que mereix la visita. Per cert, la inscripció al taller és gratuïta: a [email protected]. I encara hi ha places.

Per a més informació consulti l'edició en paper.