• Un cosí del qatarià en cadira de rodes, una amistat, les ganes d'Albert Llovera de mantenir la il·lusió i la batalla diària per trobar suport a un projecte que es va iniciar amb una trucada de Cyril Despres i que avui és la realitat d'anar al Dakar 2014

Llovera i Al Attiyah, amb la seva medalla olímpica, a Londres 2010. Foto: EL PERIÒDIC

Ningú, excepte el mateix Albert Llovera, no pot saber quants quilòmetres fa aquest home al volant al llarg d’una temporada i lluny de la competició. Sembla que és a la seva ortopèdia treballant mentre espera la pròxima prova del Campionat d’Espanya de ral·lis de terra, però el seu cap l’impedeix estar-se a casa tranquil, entrenant i preparant-se, sinó que a més de l’ortopèdia, aquest home imparable, incansable, insaciable, busca sempre nous reptes. Entrar al seu despatx és respirar mil projectes en l’ambient. Acaba de tancar el més important dels últims anys: ser al Dakar 2014. Aquesta ha estat una història més de lluita i superació en la qual es veuen implicats noms com Cyril Despres, Lucas Cruz, i sobretot Nasser Al Attiyah, quan aquest últim, fart de veure que l’andorrà intentava moure cel i terra sense rebre el suport necessari, li va dir, «tranquil, que aniràs al Dakar segur». El qatarià no oblida que, a més, un cosí seu que el va introduir en el món dels ral·lis, és ara en cadira de rodes per culpa d’un accident, i veu en Llovera, un home que li diu a la cara i sense complexos que li passarà la mà per la cara en carrera si es despista, l’autèntica superació personal i la il·lusió pel que estima.

Tres anys fa que Llovera lluita per materialitzar l’objectiu. Després de disputar el Dakar del 2007 i haver-se de retirar abans de temps per problemes mecànics, de seguida va dir que volia tornar-hi. Al 2008 no va poder ser i tampoc els anys següents, implicadíssim com era al Mundial de ral·lis, així que el temps va passar fins que un dia el pilot de motos Cyril Despres el va contactar. Escolta, company, li va dir, tinc un equip en què hi cabries a la perfecció. Aquest era l’Escuderia del Cor –l’Ecurie du Coeur–, que porta el Team MD Rallye Sport, i que té com a projecte realitzar fins a 100 operacions de cor a nens en quatre anys. Dit i fet, Llovera es va posar a treballar.

Mentrestant, els projectes que s’estudiaven en paral·lel, sempre descartats, van ser els de Jeep i Mitsubishi. El primer era inviable econòmicament i tampoc no hi havia feeling amb la casa, i el segon era tornar a conduir una pick up com la de 2007, així que el buggy d’MD trucava a la porta de les il·lusions de Llovera. 

D’aquesta manera, l’andorrà agafava el seu cotxe i segons es reunia a Torí amb uns, trucava als altres a París i els hi deia que, demà, sí, demà, estic allà. «Espera», el frenaven des d’MD, «que confirmem primer que hi haurà algú per rebre’t», però ell responia «res, ja estic pel Montblanc anant-hi». L’acord amb MD i l’Escuderia del Cor va estar fet, però mancava tancar el de sempre, això és, els diners. Novament, Llovera conduïa incansable d’un costat a l’altre d’Europa buscant suport econòmic, i quan semblava que ho tenia, un patrocini es despenjava, o no tenia suficient. Va ser la primavera passada, camí de l’estiu, quan va començar a mostrar debilitat, perquè lluitava sense èxit.

Fins i tot la seva filla Cristina, consellera inseparable del pare, li va dir allò de «¿però què fas, si estàs rebentat?», i ell ho va veure clar. «Si no puc, doncs no puc, i ja està». Però quan semblava mort, de nou es va aixecar. Aquí va aparèixer Lucas Cruz, excopilot de l’andorrà i en l’actualitat amb Nasser Al Attiyah, i una nova trucada entre el qatarià i Llovera, amics des que van coincidir a Londres quan Nasser va ser medalla olímpica en tir al plat– va donar esperances. «Fes el que puguis, que la resta ho poso jo», li va assegurar. D’aquesta manera, Llovera va tornar a la lluita, però va passar l’estiu i no se’n sortia, i quan es va disputar el Ral·li de Catalunya i Al Attiyah era a Salou i Llovera trucant portes a Barcelona, van quedar. L’andorrà va conduir fins allà, nerviós i cansat, i en acostar-se a l’hotel allà era el qatarià esperant-lo. L’andorrà patia en aquells moments espasmes a les cames, del cansament, dels nervis, qui sap, i es va presentar desil·lusionat i frustrat, i llavors Al Attiyah li va dir que marxés a casa tranquil, que ja faria ell per veure’l a prop al Dakar que comença el pròxim 5 de gener.

«Ha costat molt arribar a aquest punt», assegura un ara feliç Llovera que tindrà com a contrapartida de l’acord amb Qatar i Al Attiyah algunes conferències al país àrab. Res que el pilot andorrà no domini a la perfecció. Transmetre la seva història sap fer-ho, com mostrar la seva il·lusió i arribar a l’ànima de molta gent com Nasser. El que no sap el qatarià és que Llovera, al volant, serà un rival. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.