La fusió flamenca del saxofoista Jorge Pardo, cap de cartell de la tercera edició del cicle, que puja el pressupost fins als 16.000 € Va arrencar el 2011 entre l’escepticisme dels descreguts habituals, i ja va per la tercera edició convertit, qui ho havia de dir, en el buc insígnia de  l’Auditori Nacional i, probablement, en el cartell que justifica ara mateix l’existència de l’equipament cultural més infrautilitzat del  nostre raconet de món. Que ja és dir.  Parlem, és clar, de JazzHivern, que va presentar ahir una programació eclèctica, concebuda segons el ministre, Albert Esteve, «amb la voluntat que esdevingui una proposta equilibrada entre la part artística, amb continguts musicals molt sòlids, i una part més melòdica, que pot en ocasions semblar irreverent pel seu toc d’humor». Ho deia Esteve per Wonderbrass, trio mallorquí –saxo, trompeta i bateria— que navega en les prometedores aigües del jazz per a tots els públics –dixieland, swing, funk, klezmer– i que ja des del nom aposten per una perspectiva eminentment lúdica d’un gènere, el jazz, que alguns entesos –glups– s’han entossudit a convertir en una cosa esotèrica, només apta per a iniciats. Ells sabran.
Res més lluny de les intencions dels programadors de JazzHivern, amb Josep Maria Ubach al capdavant, que des de la primera edició combinen el jazz més o menys hard amb les píndoles per a tots els paladars, «amb la finalitat de donar satisfacció al públic habitual i de ser capaços de captar-ne de nou», per dir-ho en les exactes paraules del ministre. Es tracta precisament d’això: de portar fins a Ordino el profà, el passavolant, el tastaolletes que rarament se sent interpelat quan parlen de jazz. Per això al JazzHivern 3.0 hi ha una mica de tot. Començant per un parell (o tres) de vaques sagrades –vaquetes, per dir-ho més pròpiament– com ho són el madrileny Jorge Pardo, l’argentí Jorge Retamoza i el quartet del bateria francès Daniel Sidney Bechet, fill del mític saxofonista nord-americà.
Comencem per aquest últim, que obre el 22 de novembre el cicle –cortesia de l’ambaixada de França, que s’afegeix al paquet de patrocinadors de de JazzHivern– i que ho fa a més amb Olivier Franc al saxo soprano i completant una formació –quintet– inèdita fins a la data. Al menú, estàndars del jazz de Nova Orleans que van fer la fortuna de Bechet pare. Retamoza, de la seva banda, és una de les figures punteres del nou jazz argentí, que beu en la tradició del tango però que a diferència del gran Astor Piazzola –tan del gust de cert públic local– parteix del saxo i no del bandoneó. Compareixerà el 6 de desembre a l’Auditori amb el seu quartet, que es completa amb piano, guitarra i, és clar, bandoneó, perquè una cosa no treu l’altra. I acabemel trident del davant amb Jorge Pardo, l’únic músic espanyol premiat per l’Acadèmia francesa del jazz i company habitual de catacracs com ara Chick Corea, Marcus Miler i Al Di Meola. Pardo és madrileny, ja ho hem dit, però resulta que cultiva una prometedora fusió de jazz flamenc que esprem les virtuts d’ambdós gèneres sense haver-ne de pagar les servituds.
El cartell del cicle el completa un meló –ja veurem què en surt quan l’obrim– com ho és Saphie Wells (24 de gener), cantant peruana establerta a Barcelona que debutarà per aquí dalt amb un còctel infal·lible –Billie Holiday, Sarah Vaughan, Bob Dylan, i anar fent– i Hysteriofunk, la quota local d’aquesta edició, i en plena gira de presentació del tercer disc d’estudi, Deco (30 d’abril) Diguem per acabar que el pressupost d’aquesta edició ha pujat a 16.000: el Govern n’aporta 11.000, i la resta, els patrocinadors –Crèdit Andorrà, el grup Becier i l’ambaixada de França. JazzHivern estrena aquest curs imatge –el Casamanya, la lluna i una trompeta negra: esnif– i llança una línia de merchandising –gorra i samarreta. Les entrades, entre els 6 i els 10 euros, des d’avui mateix a l’Auditori i a l’Oficina Nacional de Turisme. H