PUBLICITAT

«No pot ser que el Govern proposi i els comuns disposin», diu Esteve

  • El ministre adverteix que la proposició de llei pot frenar els entorns en curs
A.L.
ANDORRA LA VELLA

Periodic
L'entorn de protecció de Sant Martí de la Cortinada és un dels set que el ministeri està cuinant ara mateix Foto: ÀLEX LARA

És difícil sentir-li dir al ministre de Cultura, Albert Esteve, una paraula més alta que una altra. Ni que sigui metafòricamen. Doncs això és exactament el que ha aconseguit la proposició de llei acordada pels cònsols i que està desfilant aquestes últimes setmanes pels plens dels comuns. Sant Julià de Lòria va obrir naturalment la veda –¿qui, si no?– i amb l'aprovació ahir per part d'Escaldes ja són quatre els comuns que han aprovat el text que preveu modificar substancialment els articles que afecten els entorns de protecció. És a dir, la zona erògena de la llei. Val que el ministre va ser agafat a contrapeu –ell havia vingut a presentar el cicle jazzHivern– i que va començar contemporitzant, un esport que se li dóna francament bé. Però la cosa es va anar escalfant fins arribar a un dels punts que es preveuen més conflictius de la proposició de llei promoguda pels comuns.

L'article 3,2 del nou articulat estableix que el ministeri només té potestat per establir els criteris de la zona d'acompanyament del bé, és a dir, de la més pròxima al monument en qüestió, i que pel que fa a les altres dues zones de l'entorn deprotecció, els criteris del Govern són a benefici d'inventari, perquè serà el comú afectat el que decidirà si els incorpora o no als planejaments d'urbanisme. I per aquí sí que no hi passa, Esteve: «La conservació d'un bé d'interès cultural és un competència del ministeri. No pot ser que en aquesta matèria el Govern proposi i els comuns disposin». Poques vegades havíem sentit al ministre parlar tan clar. I el mèrit cal posar-lo al sarró dels comuns rebels –quatre de set, de moment, i dijous s'hi afegirà amb tota seguretat la capital.

Esteve, embalat, es va estendre en aquesta última consideració: «Les normes han de ser les mateixes per a tots; no és acceptable que cada comú decideixi què es pot fer i què no [en les zones adjacents al monument protegit]». S'entén que el ministre tingui la mosca darrere l'orella, perquè els comuns li estan intentant marcar un gol per tota l'esquadra, amb l'agreujant que els quatre que de moment han aprovat la proposició són del mateix color polític que Esteve, o obertament afins. Per no parlar del lleig, molt lleig que ahir va reconèixer en públic: resulta que se'n va assabentar de l'existència del text alternatiu una vegada redactada. Ras i curt: que els comuns pretenen que el Consell General aprovi un articulat concebut, gestat i parit a esquenes del ministre titular del ram. Tenint en compte uns i altre són –si més no, en teoria– correligionaris, ens trobem davant d'un fenomen legislatiu en veritat pintoresc. Serà interessantíssim veure com es condueix la majoria demòcrata al Consell General quan la iniciativa entri finalment a tràmit parlamentari. Que hi entrarà, això està escrit: només calia que tres comuns hi donessin el vist-i-palu, i ja en són quatre: Sant Julià, la Massana, Encamp i Escaldes. ¿Desautoritzarà la majoria el ministre per donar gust als seus (diguem-ne) barons territorials? ¿O tindrà els pebrots de plantar cara a la rebel·lió dels comuns, una rebel·lió amanida a més amb un pessic de nocturnitat i un altre de traïdoria? Ho veurem, ho veurem.

avís a navegants / I això que –dèiem al començament– Esteve va començar ahir fi, fi. Segons ell, la reducció de 100 a 20 metres de l'entorn cautelar –és a dir, de la zona on no es pot intervenir mentre no s'aprovi l'entorn definitiu– implicaria una certa «desprotecció del patrimoni cultural», perquè hi haurà casos que aquest radi serà suficient per garantir la preservació del monument, i altres que no. A més, el ministre comprén –diu– el neguit dels comuns, fruit de l'extraordinari optimisme del legislador que el 2003 va redactar la llei del patrimoni. Una llei que, recordem-ho, donava dos anys de termini –¡dos!– per a l'aprovació de la seixantena llarga d'entorns de protecció previstos a la mateixa llei.

La tossuda realitat és que un decenni després només se n'han aprovat nou. Esteve és conscient dels prejudicis que provoca aquest retard –la Massana ha hagut de denegar quatre permisos d'obres per culpa dels entorns cautelars– i per això ha intensificat el ritme de redacció dels entorns: actualment n'hi ha set en curs –els de Sant Esteve de Bixessarri, Sant Serni de Nagol i la parroquial de Sant Julià, a Sant Julià; els de Sant Marc i Santa Maria, Santa Eulàlia i el conjunt arquitectònic de Sant Romà de les Bons, a Encamp; i Sant Martí de la Cortinada, a Ordino–, i una vintena més «en diferents estadis d'execució». L'objectiu, sosté, és tenir els set primers aprovats abans que acabi la legislatura... si se segueix el ritme marcat i no sorgeixen imprevistos que el frenin. I aquí és on va sortir l'Esteve més sibil·lí, perquè contra tot pronòstic va llançar una advertència a navegants: «Si la proposició de llei entra a tràmit, retardarà el procés d'aprovació dels entorns perquè haurem de veure com els condiciona». Més clar, l'aigua.

El cas, però, és que els comuns segueixen endavant en aquest exòtic pols al Govern: ahir mateix va ser Escaldes el que va aprovar la proposició de llei, amb els consabuts arguments del greuge que la lentitud en l'aprovació dels entorns causa a particulars i corporacions, així com a la pura supevivència d'immobles que no es poden rehabilitar perquè han tingut la mala fortuna de caure dintre d'un entorn cautelar. No ho veu així l'oposició socialdemòcrata, és clar, que va apel·lar ahir a l'article 34 de la Carta magna –«L'Estat garantirà la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d'Andorra»–per titllar la proposició d'«inconstitucional», perquè usurpa la competència estatal, i va despatxar la retallada de 100 a 20 metres dels entorns cautelars com un «atac frontal» al patrimoni, que privarà a més les generacions futures del dret a disfrutar-lo. La Guerra dels entorns, en fi, va camí de convertir-se en el cas Metayer del govern demòcrata. No direm més.

 

MÉS INFORMACIÓ:

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/30345-els-comuns-es-rebellen.html

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/30385-pols-comuns-govern-captol-2.html

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/30549-el-govern-continua-endavanti-convoca-un-nou-concurs.html



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT