• El BCA perd aviat Blanch amb un esquinç, controla el matx, però rep un perillós avís en l'últim quart

Jordi Trias, ahir amb 13 punts, 9 rebots i 3 taps, va ser important en el treball d'equip en defensa i en atac Foto: ÀLEX LARA

Cinquena victòria de la temporada per al BC River Andorra MoraBanc ahir al Poliesportiu, allunyant un rival directe, però donant la sensació que, vist el nivell general de la competició, cada partit serà infernal. No hi ha dubtes que la pressió serà màxima, i que els equips saben com jugar les seves armes contra els andorrans. Ahir, després de mantenir a ratlla el Palencia, el castell de cartes del conjunt de Joan Peñarroya va flirtejar amb el risc absolut. El triomf va ser local, però va poder costar ben car. «Hem d'analitzar el que ens ha passat», va dir al final del matx l'entrenador. Amb tot, cal destacar que el BCA ahir va saber lluitar contra les adversitats: d'inici, la baixa de Pablo Sánchez perquè es va lesionar dijous a última hora, i als dos minuts d'entrar en pista, Marc Blanch, el canoner i esperit de l'equip, va caure lesionat amb un esquinç de turmell –la previsió de recuperació està per establir. Aquestes circumstàncies, potser, poden servir per veure el got mig ple.

Podria semblar que els jugadors, farts de les anades i tornades que viu la competició, cansats que ara els hi diguin que no juguen en Nadal, després que el dia 27 de desembre i ara que el 29 i que d'aquesta manera, perdonin vostès, treballadors de la lliga, ja no tenen vacances, podria semblar, insistim, que la il·lusió per oferir espectacle minvi en ells. Però no. Això no va en la mentalitat d'un esportista, que si va al límit, ofereix tot el que té, i això, el que fa, és que les qualitats flotin en l'ambient. Ahir es va veure un gran partit de bàsquet al Poliesportiu, amb 1.500 persones segons el club, i amb la intensitat que ofereixen la igualtat i la lluita en la pista. Deia David Navarro al final del matx que ells, jugadors, uns manats al cap i a la fi, havien de fer el que era millor pel club, que és jugar el dia 29 perquè així s'ha establert. Gràcia, però, no els hi fa. A la pista, no es nota el malestar.

El professionalisme es va demostrar amb uns primers minuts de defensa i defensa per les dues parts. El marcador no s'obria i passaven els minuts, i quan es va fer, gairebé va ser inesperat. Rejón –en el record, el seu pas de l'any passat pel Poliesportiu a les files del Lucentum d'Alacant, de fatídic record per a la parròquia andorrana–era l'inaugurador de la nit, però Trias –fonamental en el rebot, amb nou ahir, i amb tres taps– i Zengotitabengoa s'encarregaven de mostrar el camí. Green ho intentava, però ahir, tot i els seus 10 punts finals, es va fer un fart de provar-ho de tres, amb un bagatge pobre per a ell: un de set (17% d'encert).

La dinàmica del matx mostrava unes defenses molt agressives i uns àrbitres que no van semblar escalfar el xiulet abans del matx. Les queixes de Joan Peñarroya servien perquè rebés un avís verbal, i mentre les defenses s'intensificaven, queia lesionat Marc Blanch. Esquinç de turmell per al català quan només portava dos minuts a la pista, i cop d'aigua freda per al River MoraBanc.

Amb tot, el primer quart va ser local amb +12 (26-14), i el segon parcial va mantenir la línia ascendent dels locals, tot i que Peñarroya va haver de demanar un temps mort després d'un 0-7 en contra (28-14 a 28-21). Des d'aquest moment, tres faltes consecutives del Palencia i un augment de la intensitat ofensiva andorrana van posar la dosi de distància en el marcador per restablir la situació en 35-27 al descans.

En els vestidors, però, el Palencia devia tenir un secret guardat perquè si bé Garrido, abans del descans, va patir un esquinç de turmell –o això va semblar: va sortir del camp en braços dels companys, i va seure amb la fisioterapeuta tot gesticulant de dolor i ràbia, mentre l'embenaven–, va reaparèixer després per ser un jugador clau amb els seus 11 punts finals i tres triples. Això, amb tot, va ser en la recta final del matx, quan el River va patir de valent tot i presentar-se en l'últim quart amb les garanties de la feina ben feta en el tercer, quan tot i veure que els palentins no acabaven de despenjar-se, sí que els mantenien a ratlla amb Hampl esmaixant –dos en va fer, i agradant-se–, Green anotant l'únic triple seu de la nit, Schreiner movent l'equip com vol Peñarroya, i un Navarro que no veu gegants entre molins i entra a cistella, petit com és, amb determinació, mentre Trias brega ampliant el seu cos, braços amunt i avall, fent feina fosca i neta, d'equip.

Tot i el 52-41 amb què va acabar el tercer quart, va semblar que el fantasma del matx del Breogán tornaria a presentar-s'hi quan el Palencia retallava distàncies. Gerbert amb un triple va voler deixar les coses clares, però Barbour va contestar amb idèntic argument, i Garrido –¡sorpresa!– s'hi va afegir. Al final, però, no va tenir temps l'equip de Lezcano, però Peñarroya i els seus estan avisats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.