• La genealogia coneguda de la família arrenca el 1552 amb Miquel Abella

Casa Gastó, a la Costa de Ransol, en una fotografia presa ahir mateix. Foto: ÀLEX LARA

Pere Areny Aleix (1913-1943) era el petit dels nous fills que va tenir Antoni Areny Duedra: els dos primers, Antoni (1887-1943) i Rosa, amb la seva primera esposa, Rosa Baró Duró; els set últims –Gil, Josepa, Josep, Antònia (1900-1942), una altra Josepa, Àngela (1905-1980) i Pere– amb la segona, Josepa Aleix Solsona. Només quatre dels nou germans –Anton, Antònia, Àngela i Pere– van arribar a l'edat adulta; els altres cinc van morir abans dels cinc anys. El cas és que amb la mort d'Àngela, Anton i Pere, qui va quedar com a pubilla de casa Gastó va ser Àngela, diagnosticada d'esquizofrènia paranoide i ingressada en un sanatori psiquiàtric el mateix 1943. Jordi Mas Bentanachs (1961) és un dels descendents vius de casa Gastó, a través de la seva àvia, Antonia Areny Baró, cosina germana d'Anton i de Pere. En fi, que les primeres notícies documentades de casa Gasto de la Costa de Ransol es remunten segons el llibre Nostres arrels al 1552, l'any del traspàs del primer hereu de qui en coneixem el nom i els cognoms: Miquel Abella. Cinc segles i 17 generacions separen Abella de Mas Bentanachs, erigit avui en portaveu de casa Gastó.

Els fets del 1943 van tenir lloc a la casa pairal, al centre de la fotografia i pràcticament intacta. Una vegada mort Anton, Pere es va dirigir primer al dormitori d'Àngela, prenent la precaució de tancar l'habitació on havia disparat al seu germà «a fi que ella no es donés compte de la desgràcia fatal». Com que ella no es va voler llevar –eren les 3 de la matinada– se'n va anar al paller –la construcció de l'esquerra, avui completament reformada– i va ocultar l'arma del crim –una escopeta de 12 mil·límetres, un canó i foc central, segons l'atestat policial– «sota la paret, o sia a tocar sota el gajal». S'hi va quedar fins a les 5 de la matinada, «hora solar», quan va anar a despertar els segadors per anar a treballar, i immediatament després va avisar els veïns de la mort d'Anton, «però sense confessar-se autor del crim».

Per a més informació consulti l'edició en paper.