• «Amb el tancament de l'estació es va dilapidar l'enorme capital que havia anat acumulant la marca Radio Andorra»
• «El material del Roc de les Anelletes es va traslladar a Encamp sota custòdia policial; i el gong hi era. Així que hi va arribar, segur»

Osorio va pujar ahir a l'edifici històric de Radio Andorra a Encamp: aquí posa a l'entrada principal de l'estació, ara en obres Foto: ÀLEX LARA

PRESENTA "RADIO ANDORRA. LA HISTÒRIA D'UN MITE QUE VA FER HISTÒRIA".

Es va incorporar a Radio Andorra el 1970 com a redactor d'informatius, i procedent de Radio Nacional de España. N'acabaria sent l'últim director i qui n'anunciaria a l'audiència la clausura definitiva, el 4 d'abril del 1984. Així que poques persones més indicades que Gualbert Osorio per repassar la vida de l'emissora. Això és exactament el que ha fet a Radio Andorra. La història d'un mite que va fer història, que es va presentar ahir a Crèdit Centre. Si en volen un exemplar el trobaran a les oficines del banc. N'han de ser clients, és clar...

–Perdoni que insisteixi, però el gong, el cèlebre gong que precedia l'«Aquí Radio Andorra»... Diu vostè que ha de ser a Encamp. ¿N'està segur?

–El que sí sé és que tot el material que hi havia al Roc de les Anelletes el vam portar a l'emissora.

–I el gong hi era...

–Hi era. Per això hem de creure que acabarà sortint.

–¿I la llegenda que corre que algun particular el va, ejem, pispar?

–Fins que vam deixar el Roc de les Anelletes, el 1986, l'edifici va estar vigilat. I la mudança es va fer sota custòdia policial: un agent acompanyava el xofer a cada viatge. Així que el gong va arribar a Encamp. Segur. El que passés després –perquè hi van entrar diverses vegades– són figues d'un altre paner.

–Llavors, ¿i les imatges del Roc de les Anelletes, amb els estudis amb pintades i plens de runa i brossa?

–Això devia passar entre el1986 i l'incendi, el 1991. Ja no hi quedava res, del material de Radio Andorra.

–La discoteca: l'Arxiu està netejant i inventariant els 1.500 discos de pedra i els 100.000 vinils de l'emissora. ¿Hi són tots?

–N'hi pot faltar algun, és clar; però les xifres globals ja eren aquestes. A més, i contra el que els tècnics de l'Arxiu pensaven, a Encamp s'hi conservava un arxivador amb fitxes de tots i cadascun dels discos. De tots.

–La sintonia: ¿quantes locutores van recitar en antena l'«Aquí Radio Andorra»?

–Tres: la primera de totes, Maria Escrihuela, que només s'hi va estar un parell de mesos, el 1940, just quan Radio Andorra reprèn les emissions, que havien cessat amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

–¿La segona?

–Victoria Zorzano, qui es va endur la glòria com a Mademoiselle Aquí. Va treballar a l'emissora fins a mitjans anys 40, i el primer «Aquí Radio Andorra» gravat és seu. Després va venir Lidia Merino.

–El seu preferit, ¿quin és?

–El de Victoria Zorzano és el primigeni, l'original; però el més radiofònic, i que a més va ser el que va sonar a partir dels anys 50, és el de Lidia Merino.

–¿Va ser l'últim que es va sentir, al dial de Radio Andorra, aquell fatídic 4 d'abril del 1984?

–L'avantpenúltim: just abans del «Visca Andorra» i de l'himne nacional reglamentaris que tancaven les emissions diàries. Atenció, però, que la primera sintonia només deia «Aquí Radio Andorra». Va ser posteriorment, cap als anys 50, que s'hi va afegir la cua: «Emisora del Principado de Andorra».

–Recordi els primer temps a Radio Andorra.

–Era el mes de maig. A l'última planta del Roc de les Anelletes hi havia cinc habitacions per si sorgia algun compromís. Completament equipades. I m'hi van instal·lar aquells primers dies. ¡Potser vaig dormir al mateix llit que Dalida! I jo sense saber-ho.

–¿Qui van ser els seus primers companys?

–A la programació en castellà hi havia Rosabel i Maria Pura, i després de mi s'hi van incorporar Angelines Gutiérrez i Josep Casamajor.

–¿Quines relacions hi havia, entre el personal espanyol i el francès?

–Cordialíssima. Amb un únic punt de fricció: no se sabia ben bé per què, els francesos tenien un salari sensiblement major. Allò es va corregir de seguida.

–¿De qui era el prime time?

–La graella estàndar era així: de 6 del matí fins a les 2 del migdia, programació en francès; de 2 a 4 de la tarda, en espanyol; de 4 a 8 del vespre, en francès, i de 8 a 1 de la matinada, en espanyol, amb Buenas noches, Europa com a emissió bandera, seguit els meus primers temps d'El concierto de los radiooyentes.

–¿Qui el conduïa, a l'època?

–Rosabel. Jo mateix vaig arribar a participar-hi, però de seguida va caure de la programació. Era un format que portava 30 anys en antena.

–¿Quin era el millor horari?

–Pel que fa a audiència, el nocturn, sens dubte, perquè era quan les ones arribaven més lluny; però el més comercial era el del migdia.

–Sícoris, un altre dels nostres oblidats: ¿va ser el primer locutor a parlar en català en antena?

–No ben bé. Abans que ell, Rosabel i Angelines havien fet alguna coseta, però entremig de la programació en castellà; això sí, Sícoris va ser el primer a tenir un programa informatiu exclusivament en català.

–¿A qui guarda més rancor: als hereus de Trémoulet o a Alfonso Guerra?

–Si tal com diuen la liquidació de Radio Andorra va ser una decisió de Guerra, la cosa està clara.

–¿Diuen? ¿Qui?

–El tèlex que em van enviar, urgint-me a liquidar l'estació no el firma Guerra sinó un secretari o un subsecretari d'Estat. Això sí: a diferència del que havia passat tres anys abans, el 1984 tota la gent que es va quedar al carrer va cobrar les indemnitzacions reglamentàries.

–Per cert: ¿què n'ha sigut, dels hereus de Trémoulet?

–Hi ha una filla que viu a Lausana, però no sembla que hi tingui gaire interès, en tota aquesta història.

–La paradoxa andorrana: el Consell General va prendre part activa en l'assassinat de Radio Andorra; ara que està morta, el Govern la vol ressuscitar.

–Atenció, que els andorrans van plantar cara en defensa de la concessió a Radio Andorra quan França, que acaba de guanyar una guerra, intenten apropiar-se de l'emissora. No només això: quan França comença a emetre il·legalment des d'Encamp, la tanquen.

–Però mai no la vam acabar de sentir del tot nostra.

–L'error, al meu entendre, va ser no comprendre l'enorme valor intangible que representava la marca de Radio Andorra, i actuar en conseqüència. És a dir, negociant amb Espanya i amb França per no haver de tancar, encara que la raó jurídica estigués de la part del Consell. Es va dilapidar un enorme capital en imatge, una marca que arribava a centenars de milers, potser milions de persones. Exactament el que ara intenta fer Andorra Turisme amb aquestes inversions milionàries en publicitat.

–¿Quantes vegades se li va caure l'ànima als peus veient com l'edifici d'Encamp s'anava caient a trossets?

–Cada vegada que hi passava. Una llàstima. Però hem de ser optimistes.

–¿Ara va de debò?

–Crec que sí. El país li deu molt, a Radio Andorra; no dic econòmicament, ep. Però sí per la projecció exterior que li va donar en uns anys clau. M'atreviria a dir que els plans que el Govern té per a l'edifici és una forma de saldar un deute històric amb l'emissora.

–Amb 1,4 milions d'euros s'hi poden fer moltes coses: ¿algun consell?

–Restaurar un edific singular és caríssim. Però el que s'hi gasti ho tindré per ben gastat. Ara bé, després hi buscaria una utilitat més enllà del museu, que també hi ha de ser.

–¿Per exemple?

–Ja s'hi han fet concerts, a la sala de les emissores: és un espai amb capacitat i té una bona acústica. Endavant. I portar-hi RTVA...

–Home, ara li ha sortit la competència d'Ordino Studios.

–En el seu moment, quan n'era director, ho vaig proposar al govern Pintat: aixecar un pavelló adjacent per ubicar-hi els estudis, deixant l'administració a l'edifici històric. I el museu, és clar.

–¿I com ho pagaria, això?

–Si el lloguer actual de RTVA frega els 170.000 euros, en un termini de 10 anys –l'habitual en l'amortització d'obra civil– la inversió estaria pràcticament coberta. Però és una decisió política i jo parlo des d'un punt de vista tècnic i professional. H

NOTICIES RELACIONADES:

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/30386-radio-andorra-nqui-testima.html

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/30322-un-mili-per-a-radio-andorra

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/29000-lenciclopdia-virtual-de-radio-andorra-en-paper-al-2014

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/28961-radio-andorra-operaci-discoteca

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/25864-el-2015-museu-nou

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/25873-sylvain-athiel-si-juga-b-les-cartes-andorra-es-pot-convertir-en-la-capital-de-la-rdio

 http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/8646-radio-andorra-en-10-preguntes

Per a més informació consulti l'edició en paper.