• La petita dels Vinyes es proclama campiona en la categoria D2 i també en l'asboluta a Alcanyís

Amàlia i Joan Vinyes, ahir al podi d'Alcanyís que acredita la germana petita com a campiona absoluta del CER Foto: FOTOESPORT

El circuit d'Alcanyís serà un escenari difícil d'oblidar per a Amàlia Vinyes. Allà, en terres aragoneses, és on la pilot andorrana es va proclamar ahir campiona de la Copa d'Espanya de Resistència (CER) 2013, tant en la categoria D2 com en l'absoluta. Va fer bons els pronòstics que la donaven com a favorita abans d'iniciar la darrera prova del calendari, tot i que va haver de patir de valent per no deixar escapar els dos títols.

La petita dels Vinyes va compartir el volant del Seat Lleó amb el seu germà Joan en un circuit de Motorland poc més que desconegut per a ells, ja que feia dos anys que no hi competien. Així doncs els entrenaments lliures van servir per tornar a familiaritzar-se amb els secrets d'aquest traçat però també per veure com els seus rivals els estrenyien.

Això és va confirmar en les sessions oficials: amb massa tràfic a la pista, Joan no va ser capaç de baixar de la cinquena posició durant sis voltes i Amàlia, en només tres, va fer un tercer lloc. Els dubtes van sorgir per al tàndem andorrà de l'equip Baporo Motorsport i el germà gran va proposar una estratègia a seguir per a la primera carrera: «Esperaria deu minuts a sortir. En bona lògica, els que surtin d'inici, a meitat de la tanda han de parar i llavors podem aprofitar...». Amàlia va fer front al risc i ho va resoldre de manera impecable, amb la dita tercera plaça aconseguida.

PRIMERA CARRERA, PRIMER TÍTOL / La primera carrera –48 minuts més una volta– va transcórrer de manera tranquil·la per als germans Vinyes. Joan va protagonitzar la sortida i en els primers compassos es va situar en una quarta posició que no va abandonar en cap moment. Després del canvi de pilot, es van anar concretant les posicions, Amàlia era tercera en la D2, posició que era suficient per sentenciar al seu favor el títol en aquesta categoria.. La pilot andorrana va mantenir el seu ritme habitual i sense cometre errades va poder celebrar el campionat: «Es tractava de no arriscar i intentar evitar un toc o un abandó. En aquesta carrera inicial hem mantingut la concentració en tot moment però els nostres rivals de l'absoluta tampoc han fallat així que, el títol absolut es decidirà en la prova que tancarà el campionat.

La tensió es notava en la pista en la segona carrera. Tres equips es jugaven el títol i això va provocar diverses situacions resoltes al límit. Des de l'inici Amàlia es va situar darrere dels Leon D1 de Arruabarrena i Vigiola però eren varis els pilots que lluitaven amb diferències mínimes per les posicions capdavanteres. En la volta 5 Amàlia va perdre tres posicions i les coses es començaven a complicar. Una vegada fet el canvi de pilot, Joan va haver de complir una sanció dels comissaris esportius –va haver de passar una vegada pel pit lane– i semblava que el títol s'escapava de manera definitiva però en un final frenètic, en el qual tots els equips van jugar les seves estratègies, Joan va poder creuar la línia d'arribada en la tercera posició de la D2, suficient perquè Amàlia també aconseguís el títol absolut o de classe 1. «Ha estat una de les carreres més intenses que he disputat, hi ha hagut moments en què m'ha semblat que tot estava perdut, per sort en la recta final la situació va canviar i ens va afavorir a nosaltres. Aquests títols són, sens dubte, la millor recompensa al treball que ha fet tot l'equip durant tota la temporada», va assegurar Amàlia ja amb els dos trofeus de campiona entre mans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.