• El líder torna a ser l'equip intimidador de sempre, immens en el rebot i amb moltes alternatives en atac

Trías (8), Sánchez (15) i Gerbert (11), a la captura d?un rebot defensiu amb l?oposicó de Wright, ahir. Foto: EL PERIÒDIC

Incontestable, ha estat la resposta del River Andorra MoraBanc a la derrota de la setmana passada a casa contra el Breogán Lugo. Ahir l’equip de Joan Peñarroya va deixar mut a tot aquell que s’atrevís a posar en dubte el potencial del líder de l’Adecco Or, que ahir es va retrobar de la millor manera. Victòria de prestigi, per 71-93, en una de les dues pistes de la categoria en la qual l’equip local encara no havia perdut aquesta temporada. El Leyma Natura Coruña –que ha caigut a Palència– és ara l’únic equip invicte davant el seu públic. 

El River continua ostentant un rècord a l’abast de molt pocs equips i que ahir corria perill: perdre dos partits seguits. Fa un any i set mesos d’això, quan va caure en la LEB Plata –que aquell any guanyaria per pujar directe a Or– a Ourense un 16 de març i a casa contra el Lan Mobel ISB una setmana després. 

Ahir va perllongar aquesta dada anecdòtica perquè no va concedir ni una en defensa, totalment impredictible en atac, amb moltes alternatives en el perímetre i a la pintura, i molt superior en el rebot –34 per 28 dels locals. Devin Wright, que no va olorar la pilota –es va carregar amb tres personals al segon quart i va acabar sense anotar, amb 4 rebots capturats– i companyia no van poder fer res en l’intent d’endossar la primera derrota a domicili del curs als tricolors.

RESISTÈNCIA LOCAL A L’INICI / El River va començar com un tir i sense problemes davant un Melilla que va començar amb una defensa 3-2 però que amb un triple d’Schreiner com a carta de presentació i dos tirs lliures de Zengotita va fer pujar el lluminós al 0-5. Era un bon auguri, però els alumnes d’Alejandro Alcoba no van permetre que s’obrís el primer forat i amb Durley al front, va anar resistint un intercanvi de cistelles que va neutralitzar en l’últim atac, amb un triple de Fuentes que feia pujar el 17-17 i que posava els comptadors de nou a zero.

En els tres últims minuts va reaparèixer Éric Sánchez després de gairebé un mes d’inactivitat. Només trepitjar la pista es va atrevir amb una entrada i safata per començar a guanyar confiança. Al final va aportar sis punts i va deixar detalls que fins ara no s’havien vist en ell amb la samarreta del River. També Trías va aparèixer al Javier Imbroda malgrat que era dubte per un mal gest que havia fet en la sessió vespertina de dimecres. En aquest primer quart, tot i sortir de titular, no va tenir gaire protagonisme tot i que al final del matx, com ens té acostumats, va acabar amb números decents: 8 punts, 9rebots i un 16 de valoració.

TRÍAS, DETERMINANT FINS I TOT TOCAT / L’ex del Barça va ser precisament qui va liderar un parcial tricolor en els primers minuts del segon quart que van tornar a distanciar al River, tot i que amb distàncies encara curtes. Un 2+1 anotat per Manzano al minut 13 va posar per primera –i última vegada– per endavant al Melilla. Però d’aquell 22-21 es va passar al 24-31 amb un parcial de 2-10 impolsat per Trías. Les opcions de tir tampoc no estaven sent en aquell tram de partit les més adequades, però se solucionaven amb la superioritat en el rebot. Per exemple en dues errades seguides en tirs de tres de Blanch, en el mateix atac, que es van arreglar capturant els rebots. Detalls com aquest desesperaven a un Melilla que depenia massa de Durley, es feia previsible i ja no va ser capaç de recuperar aquell –7. Amb aquest desavantatge es va arribar al descans: 36-43.

EL TERCER QUART, LA SENTÈNCIA / Va començar el tercer quart i en pocs segons Trías ja estava deixant caure la pilota per fer dos punts en els quals demostrava la seva autoritat a la pintura. Aquesta cistella també va ser l’inici d’un nou parcial de 4-12, en el qual van ajudar també els canells d’Schreiner i Pablo Sánchez des de més enllà de 6,75 i el treball defensiu, amb una marxa més que durant la primera part. El 40-55 posava més terra pel mig i van començar els nervis del Melilla, amb un parell d’errades de Fuentes i Almazán en cistelles fàcils. 

Manzano la va clavar de tres per intentar reaccionar (45-57), però Gerbert Martí va replicar amb la mateixa moneda. Quan el tercer quart ja estava expirant va ser Brothers el que va reanimar la parròquia local amb dos triples que donaven certa esperança (54-65), però Hampl i Blanch van equilibrar la balança per encarar el darrer quart 14 amunt (54-68).

El Melilla va buscar eixugar la renda a la desesperada, a base de tirs des de fora del perímetre i sense gaire comoditat que no li acabaven d’entrar. Amb l’encert donant-li l’esquena, els locals van començar de nou a cometre imprecisions. Pino i Brothers aportaven anotació mentre van poder per impedir un nou parcial del River, que en cada atac que feia acabava anotant. Tenia alternatives per tot arreu. De fet els deu jugadors tricolors que van jugar van anotar. Hampl i Pablo Sánchez els que menys –tres punts–, però el seu gra de sorra van aportar.

Era el 61-78. Wright va rebre sota cistella i bloquejat per tres jugadors la va jugar enrere; Navarro, atent, es va anticipar i en el contraatac va fer un teva-meva amb Trías per acabar anotant i forçant la falta personal (61-80). Allò va ser la sentència perquè en la següent acció Brothers va clavar un triple al qual Schreiner va respondre per deixar clar que aquell partit no se li escapava al River. «El Melilla no havia perdut a casa i igual que l’altre dia el Lugo va tenir el mèrit de guanyar-nos, avui l’hem tingut nosaltres de guanyar al Javier Imbroda», va declarar Peñarroya satisfet pel partit dels seus. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.