• Andorra es convertiria per primera vegada en exportadora de teatre

Joel Pla, Lluís Cartes i Maria Bosom, als assajos d'Obaga a la Llacuna Foto: TONY LARA

Se'n recorden del projecte Alcover, aquella (sobre el paper) estupenda aventura escènica en què es van embarcar a finals dels 90 Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria –la Temporada conjunta, vaja– i que va permetre que es veiessin als nostres teatres obres catalanes, valencianes i mallorquines de petit format, sorgides al marge de les productores barcelonines i que d'altra manera mai no haurien travessat el Runer? Allò es va acabar un dia –amb nocturnitat i una certa traïdoria– i mai més no n'haviem tornat a saber res... fins ahir, que el ministeri de Cultura va anunciar la incorporació a la Xarxa Alcover, hereva del Projecte i nascuda el 2001 amb el mateix objectiu: «Promoure la circulació i la contractació de'artistes i espectacles teatrals en català reforçant l'agermanament cultural de les Illes, Catalunya, Andorra, la Franja i e lPaís Valencià [...] amb predomini dels criteris culturals sobre els comercials».

Això es tradueix en la selecció, cada temporada, d'un o dos espectacles de cada territori present a la Xarxa, que s'asseguren un nombre determinat de bolos anuals. El 2013 la loteria els va tocar –perquè se'n facin juna idea– a dos muntatges catalans –Temps, de Teatre de Guerrilla, i Que te vaya bonito, de Teatro de cerca–, a dos de mallorquins –Harket [Protocol], de PanicMap, i Lucrecia o Roma Libre, de Baraka Teatre– i a un de valencià, In the Backyard, de Noctàmbuls. La (prometedora) novetat de l'ocurrència del ministeri és que la Xarxa Alcover obre per primera vegada les portes a les companyies andorranes. O a les coproduccions andorranes, com és estrictament el cas d'Obaga, el muntatge coproduït per l'ENA i dirigit per Ester Nadal amb què el 2012 van debutar els alturgellencs Torb Teatre.

Obaga, segons el comunicat fet ahir públic, serà al bombo d'on sortiran les obres que el 2014 giraran pels territoris de la Xarxa. No és garantia de res, però si més no, hi som. Molt més que en el decenni llarg en què la Temporada formava part del territori Alcover: cap companyia d'aquest racó de món, cap, va tenir mai l'oportunitat de sortir del onstre racó de món gràcies a la Xarxa, amb l'argument que no eren professionals i que, en fi, no donaven la talla. Potser ens precipitem i sí, n'hi va haver una vegada una, de companyia. Si és així, va ser la pura excepció. Ras i curt: la primera presència al Projecte Alcover ens va servir per importar, però no per exportar teatre. Un desajust que ara s'intenta corregir amb bon criteri des de bon començament i que en successives edicions podria donar cabuda al grapat de muntatges amb cara i ulls –no direm que una desena, però si un, dos, de vegades tres– que s'estrenen cada curs aquí dalt.

Pel que fa a Obaga, val a dir que Joel Pla i Maria Bosom –i Lluñis Cartes, ep, que n'és l'autor de la banda sonora– li estan esprement tot el suc possible en aquesta estupenda adaptació del títol amb què Villaró es va confirmar com un dels autors de referència de la novel·la de comarques –i sigui dit sense mala idea– estrenada el juny del 2012 a la Seu i que ha desfilat en dues ocasions per Andorra: la primera, per les Fontetes, al cartell de la tempotada de l'ENA –que per alguna raó n'es coproductora i hi aporta la direcció de Nadal–; i la segona, la primavera passada a la Llacuna, ara en el marc de la Temporada conjunta. Mig centenar de bolos en els dos formats del muntatge –el normal i l'íntim– que tindran com a colofó dues parades més al Tantarantana de Barcelona: del 13 al 24 de novembre, i del 24 de gener al 2 de febrer. I això, sense comptar la segona aventura de Torb, ara ja sense coproduccuó andorrana –Tot el que sempre has volgut saber sobe la vida sexual de Shakespeare –i mai no has gosat demanar– i la tercera, que començarà a caminar en breu i –tot indica– de nou amb direcció de Nadal. Molta merda.

Per a més informació consulti l'edició en paper.