• «Jo no deixaria plorar al meu fill. I no perquè em plantegi si funciona o no. Senzillament perquè si està plorant, jo el vull consolar»
• «La llet artificial hauria de ser per a casos molt concrets. És com la cadira de rodes: només per a qui no pugui caminar»

Carlos González, durant l'entrevista concedida a EL PERIÒDIC, minuts abans de la seva conferència Foto: TONY LARA

PEDIATRA, AUTOR DE LLIBRES SOBRE CRIANÇA NATURAL I DEFENSOR DE LA LACTÀNCIA MATERNA.

Ho diuen els milers i milers de llibres que ha venut, les moltíssimes famílies que acudeixen a la seva consulta pediàtrica. I ho diu també la gran expectació que va generar dimarts passat la seva conferència al Centre de Congressos de la capital, organitzada per la Fundació BPA. Carlos González és un pediatra que alguns podrien considerar atípic. Recomana portar els nens a dormir al llit dels pares, manifesta que si el nen no vol menjar, doncs que no mengi, i defensa la llet materna com a aliment principal, també més enllà de l'any d'edat. Però, ¿és això un posicionament atípic? ¿O senzillament és el concepte més natural de la maternitat?

–El meu fill no dorm per les nits... ¿Què he de fer?

–Carregar-te de paciència. I fer el que millor vagi perquè tothom a casa pugui dormir. És a dir, hi ha famílies que porten el nen al llit dels pares, hi ha famílies que tenen el nen a l'habitació dels pares però a un llit al costat, hi ha famílies que el tenen a una habitació a part, hi ha famílies que van donant voltes com una baldufa tota la nit...

–Per tant, la teoria de deixar-lo plorar que propaguen alguns, millor que la deixem a part...

–Home, jo no deixaria plorar al meu fill. I no perquè em plantegi si funciona o no funciona. Senzillament perquè si el meu fill està plorant, jo el que faig és consolar-lo.

–També defensa que els nens dormin al llit dels pares. ¿No és contraproduent a la llarga?

–No. Que dormin al llit dels pares és una de les opcions. L'important és que els pares han de tenir clar que tenen dret a decidir el que volen fer. I que tenen dret a canviar-ho si els deixa de funcionar. Amb això vull dir el següent: si el teu fill dorm tota la nit si el deixes a una altra habitació, perfecte, enhorabona. Si el teu fill es desperta quatre vegades si el deixes a una altra habitació però a tu no t'importa aixecar-te i anar a consolar-lo, doncs perfecte també. Si el teu fill es desperta quatre vegades si el deixes a una altra habitació i a tu et fa moltíssima mandra aixecar-te –perquè, per exemple, a Andorra fa molt de fred–, doncs canvia-ho sense cap mena de problema. I també pot ser que fa uns mesos dormís seguit i ara no. Has de fer el que a tu et vagi bé. El que no m'agrada és que hi hagi tantes famílies sacrificant-se, passant-ho malament per tal de seguir unes normes que algú ha donat. No hi ha normes en la criança d'un fill.

–Per tant, a una mare desesperada perquè el seu fill d'un any encara se li desperta molt sovint per les nits, només se li pot dir que paciència i seguir l'instint maternal...

–Sí, perquè normalment els nens deixen de plorar a mitjanit en algun moment entre els dos i els tres anys, depenent del nen. Però amb un any, no hi ha esperança a curt termini. Això està claríssim. Encara ha d'esperar una mica.

–¿Per què és tan important demostrar amor als nostres fills?

–Perquè si no, no ho saben. Fins i tot a una persona adulta, si li dius t'estimo però no li ho demostres, sembla estrany. Ara que hi ha cibernòvios i coses similars, arriba un moment que vols quedar amb aquesta persona, que vols veure quina cara fa. Una persona que t'agrada, a qui li tens afecte, sigui nòvio, marit, amic, has de quedar amb ella, has de sortir, has d'anar a passejar. Doncs amb els nens passa el mateix. Si no el pots agafar a coll, si no el consoles quan plora, si no li fas cas. ¿Com ho nota que l'estimes? ¿Com ho sabrà el nen?

–¿I per què és tan important donar el pit?

–Per a moltes mares és una part important de la maternitat. Jo no intento convèncer les mares que donin el pit. Qui el vol donar el dóna, i qui no, no. Jo el que intento és que aquelles mares que vulguin donar el pit, que ara són la majoria, ho puguin aconseguir. Perquè a vegades em trobo amb mares que volien donar el pit i no han pogut. I en canvi, mai m'he trobat a una mare que volia donar el biberó i no ha pogut.

–Però sovint les mares pensen que donar el pit és més difícil que donar el biberó.

–Em trobo amb mares que em diuen que volien donar el pit però no han pogut perquè el nen no se li agafava, perquè no guanyava pes, perquè li feia mal. Jo intento ajudar la gent per aconseguir-ho.

–¿Per què creu que hi ha aquesta necessitat com a dona?

–Jo no sóc mare, però em fa la impressió que per una dona donar el pit és important. És una part de la teva vida. Comprenc que els hi agradi, que sigui prioritari. A vegades, quan tens problemes, quan no aconsegueixes donar el pit, quan et veus forçada a abandonar, si et poses molt trista, si t'ho prens molt a pit (mai més ben dit), la gent et consola i et diu: no té importància, amb el biberó creixerà igual de bé... A veure, era una cosa que per a tu tenia importància. Si tu et presentes a unes oposicions i no tens plaça, et sents malament. Si tu vols anar a la platja i plou, et sents malament. Qualsevol cosa que vulguis fer a la teva vida, si no la pots fer et sap greu. I si aquesta cosa no és secundària, no és anar a la platja sinó que és una part de la teva vida molt important, que els teus pits funcionin i puguis alimentar al teu fill com tu volies, és normal que les mares se sentin malament i no ho passin bé.

–¿Quin sentiment li mereix veure anuncis publicitaris de llet en pols?

–A Espanya estan prohibits els anuncis de llet número 1 (de recent nascut). Surten anuncis de llet 2 (segona etapa). Però no deixa de ser un invent per poder fer els anuncis. És a dir, feta la llei, feta la trampa. La llet 2 és igual que la 1, i només es diferencien pel nom. Jo comprenc que els que volen vendre llet han de fer el possible per vendre'n molta, però la llet artificial hauria de ser un producte per a casos molt concrets. És com les cadires de rodes. Per suposat que ningú està en contra les cadires de rodes. Però imagina que algú comencés a fer propaganda per convèncer a gent que pot caminar de manera correcta que es compri una cadira de rodes... ¿Quina barra no? ¿Per què fer una cosa així?

–Tinc un fill d'un any. ¿Què és més saludable per a ell, el pit o un entrecot?

–El pit. El pit és el més saludable a qualsevol edat. Si al supermercat, al mateix preu hi hagués llet de vaca i llet de bona. ¿Quina seria la millor? És absolutament lògic dir que la llet de dona és més saludable que la de vaca. Tot i que moltes persones pensin al contrari i fins i tot els faci fàstic la llet de dona. Fes la prova: digues a una amiga que begui de la teva llet. Et dirà que no. En canvi et dirà que sí a una llet d'una vaca que s'ha estat arrossegat pel terra. Són costums estranyes que tenim.

–Què creu que és més beneficiós per a un nen. ¿Anar a la llar d'infants o quedar-se a casa?

–Evidentment és millor estar amb els pares. Llevat que el nen tingui uns pares tan desastrosos que siguin pitjor que una llar d'infants. Si a mi em diuen: «el meu fill està millor a la llar que amb mi», jo m'ho prendria com un insult. Quan el comportament dels pares és correcte, sempre és millor estar amb els pares.

–I per acabar, ¿què n'opina de la polèmica per la manca d'estoc de vacunes de la varicel·la a les farmàcies, a decisió del Ministeri de Sanitat?

–Ha estat una decisió del Govern espanyol perquè el calendari de vacunacions estipula que ha de ser una vacuna que s'ha de posar als 12 anys i sempre que els nens i nenes no hagin passat la malaltia. Però molts pediatres espanyols l'estaven recomanant a l'any de manera privada. Els experts que assessoren al ministeri pensen que això no és bo. En el cas concret d'Espanya, jo estic d'acord amb el Ministeri de Sanitat. Si els experts creuen que a Espanya, per la situació actual, és el millor, jo me'ls crec. Allà on estiguis, convé seguir el calendari de vacunació del país. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.