• L'autor de 'Boris I' i 'Set lletanies de mort' ultima les memòries i un llibre de converses amb Martí Alanis

L'escriptor, dijous al Consell General amb motiu de l'homenatge a Espriu Foto: ÀLEX LARA

Totes les primícies –si és que en el periodisme cultural es pot parlar pròpiament de primícies– tenen la seva gràcia. Però siguem francs: n'hi ha que tenen un regust especial. I aquest n'és sens dubte una: Antoni Morell torna als aparadors, d'on –ja que en parlem– no hauria d'haver sortit mai: ¿per què és tan difícil, fins i tot a les llibreries del nostre raconet de món, trobar exemplars de les Set lletanies de mort o del Borís, rei d'Andorra, per no parlar de la resta de la seva obra? Si editors i llibreters ningunegen d'aquesta manera el fundador de la narrativa andorrana contemporània, ¿què podem esperar que facin amb la classe de tropa?

Però dèiem que Morell torna als aparadors. D'acord: no serà demà ni demà passat. Probablement hàgim d'esperar al 2015. Però atenció, que ho farà per partida doble: amb l'esperadíssim volum de memòria i, ta-txan, ta-txan, amb la transcripció de les converses amb Martí Alanis que autor i copríncep van mantenir als anys 80 i on –avança Morell– departeixen sobre el diví i sobre l'humà. Comencem pel final, aquestes vuit hores enregistrades amb un vell magnetofon. Adverteix Morell que no ens esperem una col·lecció d'entrevistes; que es tracta d'un diàleg a dues veus a través del qual en surt retratat «l'home, el bisbe i el copríncep». Que hi parlen «de tot i sense embuts» i que hi haurà «sorpreses», però que no ens esperem «sortides heterodoxes», perquè Martí Alanis, recorda, «era un home baixet però molt cartesià». Veurem exactament a què es refereix, amb aquesta estupenda definició adversativa. Però –ho dèiem una mica més amunt– haurem de tenir uns mesos més de paciència.

Dotze mesos, més o menys. La bona notícia és que per amanir l'espera mlt probablement arribi abans a les llibreries La casa de la memòria, unes memòries amb tots els ets i uts on l'autor s'hi retrata ell mateix... a través dels fantasmes dels personatges –grans i menuts– que ha conegut al llarg de la seva trajectòria vital i professional i que convoca a les diverses estances de la casa pairal de la família, casa Giraut d'Escàs. I això és molt dir en el cas d'un home que entre el seminari de Saragossa, on es va formar, i la Santa Seu, on va exercir com a ambaixador entre el 2005 i el 2010, s'ha dedicat successivament o simultàniament a la docència, a l'edició i a l'advocacia, a més d'exercir càrrecs instituconals. També aquí, adverteix, s'ha donat el gust d'escriure amb «absoluta llibertat» i –perdonin l'escapada, però no podíem evitar-ho– mullant la ploma al cor, que és on cal sucar l'eina: «Respecto en tot moment la memòria dels difunts, només faltaria; he escrit amb ètica i naturalment amb estètica, però sense autocensurar-me mai».

Així que serà interessant veure a través dels seus ulls de bagaleu una col·lecció de personatges que, per no allargar-ho massa i cenyir-nos només al món de la literatura, inclou patums com ara Bartra, Calders, Pla, García Márquez, Vargas Llosa i naturalment Espriu. Tot ells han desfilat en un moment o altre –i qui ho diria avui– per aquest tros nostre de Pirineu. ¿¡Vargas Llosa, també!?, inquirim amb un punt d'escepticisme... «I tant. En conservo l'exemplar de Conversación en la catedral que em va dedicar». Com comprendrà el lector, no ho dubtarem ni un segon més: Vargas Llosa va trepitjar terra andorrana. Ho deia aquí mateix el tallista Àngel Pla un parell d'anys enrere, ho recollia David Gálvez al número 3 de Portella i ho reconfirma ara Morell. Amén.

Martí Alanis i les memòries: ja podem començar a salivar. La llàstima és que, ja se sap, ars longa, vita brevis, així que Morell ha hagut de sacrificar la redacció de Soldeu, la novel·la sobre el mariscal de Lluís XIV sortit de la casa Calbó que ens deu des de fa una pila d'anys. Però tot arribarà: «La tinc al cap; però la tinc». Doncs esperarem, mestre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.