• La proposició per modificar la llei és un ?sarcasme' per als experts

Les Bons encara no disposa d'entorn de protecció definitiu: la redacció es traurà a concurs aquest any Foto: EL PERIÒDIC

Estava clar que la proposició per modificar la llei del Patrimoni que els comuns –començant pel de sant Julià– pretenen entrar a tràmit parlamentari havia de portar cua. Recordem-ho breument, prequè en vam parlar divendres en aquets mateix racó de diari: entre altres novetats, el text consensuat pels comuns redueix de 100 a 20 metres el perímetre cautelar dels entorns de protecció, estableix la necessitat d'un informe previ del comú a l'hora d'incloure un bé immoble en la llista de béns d'interès culturals (BIC), i deixa a l'arbitri del comú la incorporació als plans urbanístics dels criteris establerts en el decret de declaració d'un BIC.

I les primeres veus ja s'han alçat: els experts consultats per EL PERIÒDIC, professionals de la gestió cultural que han tingut responsabilitats de govern els últims dos decennis, consideren que la proposició –aprovada dimecres pel ple de Sant Julià i que les pròximes setmanes anirà desfilant per la resta dels comuns– vulnera l'article 34 de la Constitució, segons el qual correspon a l'Estat «la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d'Andorra»; titllen de «sarcasme» la retallada als 20 metres del radi dels entorns cautelars –és a dir, els d'aquells monuments reconeguts com a BIC però que tenen encara pendents la redacció i aprovació de l'entorn definitiu: la immensa majoria, d'altra banda– i recorden que els 100 metres que estableix la disposició transitòria vigent són precisament això: cautelars, és a dir, provisionals, de manera que l'entorn finalment aprovat pot resultar en realitat considerablement més reduït. A més, els 100 metres cautelars –afegeixen– es mouen en la línia de la legislació europea sobre patrimoni; en la banda baixa, de fet, i a considerable distància per exemple del cas francès, on la figura equivalent als nostres entorns cautelars pot arribar en certs casos fins als 500 metres.

I ja que el ministeri ha estat objecte de repetides crítiques –l'ultima, des de l'exposició de motius de la proposició de llei– a compte de la lentitud proverbial a l'hora d'aprovar els entorns de protecció –menys d'una desena en deu anys de vigència de la llei– aquests mateixos experts es demanen retòricament amb quin personal compten els comuns per redactar els informes previs i establir els criteris d'intervenció que segons el nou articulat hauran d'assumir les corporacions locals: «Costa de creure que el que els tècnics del ministeri no han pogut resoldre en deu anys, ho puguin fer ara els comuns, que no tenen ni tan sols personal competent en aquesta matèria. Si no és, és clar, que hi destinen tècnics d'altres departaments». Insinuen per això mateix que la proposició no té com a finalitat primera la protecció del patrimoni: «¿Quins seran els criteris que primaran a l'hora de redactar les normes d'actuació en les zones sensible i d'influència: ¿econòmics? ¿Urbanístics?»

A l'hora d'assumir culpes, i més enllà del preocupant ritme d'aprovació dels entors de protecció –la previsió legal que la feina estigués enllestida en els dos anys següents a la promulgació del text era un brindis al sol– consideren que on de debò ha fallat el ministeri és en l'establiment d'un llistat de criteris consensuats, clars i objectius perquè propietaris i comuns afectats pels entorns cautelars sabessin què podien fer o no als seus immobles durant el període de purgatori: «Encara que tard, això encara ho podem fer; no cal reformar una llei, i menys en un sentit tan poc respectuós amb el nostre patrimoni». Si era tan fàcil, però, es podien haver donat una mica més de pressa: ara n'hi haprou que dos comuns més aprovin el text tal com Sant Julià ho va fer dimecres perquè la proposició entri al Consell General. I entre desairar els seus barons locals i fer-li un lleig al ministre de Cultura, a veure què decideix, DA .

Per a més informació consulti l'edició en paper.