• L'entitat agrupa ja amb 150 municipis de vuit comunitats diferents

El saló Municipàlia va ser el marc, aquest divendres, del naixement de l'Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya, una entitat destinada a defensar els interessos de les zones de muntanya de l'Estat espanyol i que en el seu inici compta amb 150 municipis de vuit comunitats diferents i ja ha rebut l'interès d'una cinquantena de poblacions més. L'associació és una iniciativa conjunta de diversos senadors i alcaldes catalans i aragonesos i té el suport de la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL).

La nova organització esdevé la primera d'aquest àmbit creada a l'Estat i segueix el model d'altres similars creades als Alps. La iniciativa, oberta a tots els municipis del país, pretén crear un instrument àgil i eficaç per promoure la col·laboració i l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques entre els municipis de muntanya de l'Estat. A més, i segons ha explicat el senador lleidatà Francesc Boya, durant la presentació de la nova entitat que s'ha fet a Lleida, l'Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya vol recollir, consensuar i defensar els interessos comuns d'aquests municipis, «constituint-se en un interlocutor que aglutini aquest col·lectiu i li doni força davant les administracions».

Boya, que ha estat promotor d'una Comissió d'Estudi sobre les Problemàtiques de Muntanya al Senat, considera que a banda d'aquesta comissió «necessitem un instrument pràctic que reculli tota aquesta feina i que abordi de forma seriosa una problemàtica que condemna a les zones de muntanya, que constitueix el 38% del territori estatal, a la qual podríem anomenar una geografia de la desertització». Els responsables de la iniciativa recorden també que el desenvolupament socioeconòmic és una obligació recollida a la Constitució espanyola, ja que l'article 130 estableix que «els poders públics atendran a la modernització i al desenvolupament de tots els sectors econòmics i, assenyaladament, de l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'artesania, a fi d'equiparar el nivell de vida de tots els espanyols. Amb la mateixa finalitat es donarà un tractament especial a les zones de muntanya».

cap signe polític / Els promotors de l'associació, que incideixen en que aquesta no té cap signe polític, expliquen que «estem parlant de municipis que en molts casos pateixen una densitat demogràfica molt baixa i una estructura econòmica afeblida, amb mancances d'infraestructures i equipaments bàsics».

L'Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya compta ja amb uns 150 municipis d'Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella-Lleó, Catalunya, País Valencià i Galícia. A banda dels municipis confirmats, els organitzadors han explicat que n'hi ha una cinquantena més que ja han mostrat també interès en adherir-se a l'entitat.

La roda de premsa de presentació de l'associació ha comptat també amb la presència de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros; Xavier Esteve, alcalde de Bassella, i Marcelino Iglesias, alcalde de Bonansa.

La creació de l'associació ha anat acompanyada d'unes jornades tècniques sobre «Les polítiques de muntanya a Espanya: una assignatura pendent» destinades a obrir un debat sobre les polítiques desenvolupades a les zones de muntanya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.