• El sector de la neu es reuneix avui amb el Govern per demanar accions davant conductes perilloses
• Naudi: «Cal buscar solucions, perquè si hi ha un accident els responsables som nosaltres»

Uns esportistes practiquen esquí de muntanya, a les pistes de El Tarder Foto: ÀLEX LARA

Representants de les pistes d'esquí del país –Grandvalira, Vallnord i Naturlàndia– es reuneixen avui amb el Govern i amb Protecció Civil en una cita per preparar l'inici de temporada de neu i també per demanar accions enfront diverses problemàtiques. La que més preocupa ara mateix a les estacions és la poca regulació que existeix pel que fa a la pràctica de l'esquí de muntanya –o també anomenat randonnée–, un esport cada vegada més en auge. Les pistes demanen una empara legal que els permeti actuar de manera més precisa amb els practicants de randonnée, sobretot pel que fa a la difícil convivència que manté amb l'esquí alpí.

Les estacions tenen actualment la competència per actuar en cas de pràctiques irregulars o perilloses de persones que facin esquí de muntanya dins les pistes senyalitzades. Però exigeixen més empara legal, sancions més dures i més suport dels cossos especials davant accions irregulars d'esportistes practicant-ne. I aquí és on el Govern ha de fer «un pas endavant al respecte», asseguren des de les pistes.

L'auge d'aquest esport implica sovint situacions de perill, que també poden acabar afectant als que practiquen esquí alpí. El director de Qualitat i Medi Ambient de Grandvalira-Ensisa, Ton Naudi, va lamentar que hi ha un elevat nombre de persones que tenen unes normes de conducta «perilloses», sense respectar «la legislació en vigor» i fins i tot enfadant-se amb els pisters quan se'ls crida l'atenció. Per exemple, no van en fila índia o fan randonnée amb animals de companyia. També hi ha preocupació per l'augment de persones que fan esquí de muntanya fora d'horari de les estacions, «deixant traces en pistes trepitjades» o creuant zones amb maquines i cables.

«Cal buscar solucions, perquè si després hi ha un accident els responsables som nosaltres», va manifestar Naudi. Per tot, les estacions volen que el Govern elabori una legislació «més exigent» i que «ens permeti actuar, però sense haver de fer de policies».

Poca legislació / La Llei de l'esquí, del desembre del 2000, és la primera que parla de l'esquí de muntanya, tot i que d'una manera poc precisa i deixant clara la «total responsabilitat de l'esquiador» en cas d'accident, «sense perjudici que l'estació pugui prestar voluntàriament la seva cooperació als serveis públics de salvament quan aquests així ho requereixin».

Posteriorment, al 2007, es va desenvolupar un reglament específic de conducta per a la pràctica de l'esquí de muntanya a les pistes. Aquest especifica aspectes com que cal utilitzar sempre el costat de la pista i pujar en fila índia vigilant els esquiadors que baixen. O «evitar les pistes més estretes en dies de màxima afluència d'usuaris a les pistes». Finalment, deixa més clara la competència de les estacions, les quals poden «negar l'accés i prohibir la utilització de les instal·lacions i la circulació per les pistes» als qui incompleixin el reglament.

Accions que no funcionen / No és la primera vegada que les pistes d'esquí posen sobre la taula de l'Executiu aquesta problemàtica. De fet, l'any passat es va acordar fer una campanya de conscienciació entre els esquiadors d'aquest esport. Tal i com va explicar la directora d'Ski Andorra, Marta Rotés, s'informava de les normes de conducta i de les prohibicions, i de com s'havia de conviure amb l'esquí convencional per evitar accidents. En resum, es demanava tenir «un comportament més cívic», va manifestar Rotés.

Ski Andorra està pendent del balanç final per determinar si la campanya va funcionar o no. Però des de les estacions assenyalen que no va tenir èxit i per això ara demanen el canvi legislatiu com a única opció.

Per a més informació consulti l'edició en paper.