• El Clavijo, aquell botxí de l'equip de Peñarroya en la Copa Príncep de la LEB Plata, rep una dura revenja

Jordi Tríes ?de blanc? esmaixa en una acció del River al partit d'ahir al Palacio de los Deportes Foto: BC ANDORRA

El partit d'ahir entre el cocinas.com i el River MoraBanc ha deixat clar quina és l'evolució de dos dels equips de la LEB Plata fa un parell de temporades. El conjunt de Clavijo, l'antic Knet que fa dues temporades va pujar directe i va ser el botxí del conjunt andorrà en la Copa Príncep, va rebre ahir una duríssima revenja d'un River que ara està a anys llum. Tots dos equips mantenen a la banqueta a Jesús Sala i Joan Peñarroya i es coneixen fil per randa, potser massa i tot. Per això els de la Rioja sabien que el River era favorit, però ningú no esperava tal marcador: 56-109. 53 punts de diferència.

Poc es pot dir d'un partit que acaba amb aquestes diferències. És evident que l'equip andorrà va ser infinitament superior a un cocinas.com que només li va poder fer ombra a l'inici. El cinc de Peñarroya el formaven Schreiner, Navarro, Pablo Sánchez, Hampl i Green. I en els compassos inicials, marcats per una enorme intensitat dels dos equips, van sortir com a clars guanyadors els locals, que amb un triple d'Ott, dues magnífiques accions interiors de Gospic i un coast to coast d'Uriz van posar-se 9-6 quan es complia el minut 4.

Les diferències entre el potencial del River i la joventut del cocinas.com es van començar a veure quan Peñarroya va començar a moure la banqueta. Va donar entrada a Zengotita i a Jordi Trías, mentre Blanch s'ho mirava encara des de la recàmera i allò va ser suficient per obtenir un primer parcial de 0-13 i rematar la feina en els darrers tres minuts amb una supèrbia defensa i una punteria en atac gaire usual: 4 de 4 en triples i només dos tirs fallats en tot el quart. El primer quart va morir amb un prou escandalós 16-33.

Hall va reanimar els locals amb cinc punts seguits només començar el segon quart, però el River comptava amb un Trías que feia el que volia en la pintura, sense que ningú pogués aturar-lo. Els locals anaven minant-se el cap davant un River impecable en defensa i al qual li sortia tot en atac. Només el canell de Hall feia creure en un miracle per als locals, però per al River van guanyar protagonisme Zengotita i Blanch, a més d'un Trías que semblava que jugués contra nens i al descans la diferència ja començava a ser escandalosa: 32-59-

El més habitual és que en el tercer quart el River baixés el ritme però no va ser així ni de bon tros. Schreiner, Green i Navarro també volien ser partíceps del recital ofensiu contra un equip de Sala ja enfonsat, al qual no li sortia res. Aquell quart encara va ser el més igualat de tots (parcial de 13-20) però la diferència per encarar el darrer quart era ja impossible: 45-79. I el desenllaç va ser un últim monòleg del líder, al qual només el Burgos li segueix el ritme.

Per a més informació consulti l'edició en paper.